|
Underwood. El concepte i la lletra. La poesia visual de Pepe Cáccamo
Amb el títol Underwood. O concepto e a letra Pepe Cáccamo va presentar a la galeria A carón do mar de Cangas do Morrazo, el setembre de 2006, un conjunt de peces a cavall entre el món poètic i l’escultòric.
Tot el treball de Xosé María Álvarez Cáccamo i el seu compromís vital i social són testimoni d’una actitud poètica excepcional que sempre el situà més enllà de qualsevol camí poètic fàcil, al marge de les regles més convencionals de la indústria cultural, rebel·lant-se contra els murs de les convencions dominants.
Des del pla estrictament estètic també és un creador que se situa en un territori liminar, en el tall que abalisa les fronteres de les disciplines i gèneres tradicionals (prosa que és poesia, poesia que és narrativa, objects trouvés que són poesia...). Poc a poc, però d’una manera constant, l’obra de Pepe Cáccamo ha anat consolidant-se com un univers singular en expansió que té ciments profunds en la cultura gallega (les peces d’aquesta exposició són un exemples d’aquests arrels) i que dialoga d'una manera oberta amb els corrents més innovadors de la poesia i de les arts del món contemporani.
La mostra realitzada a la sala A carón do mar introdueix la creació plàstica del poeta en el camí obert per Stéphane Mallarmé, Marcel Duchamp, André Breton, Meret Oppenheim, Joan Brossa o Ángel Ferrant, conformant un conjunt de realitzacions que segueixen el deixant de la poesia visual, de l’art povera i de l’art conceptual.
El treball de Pepe Càccamo gira al voltant de la paraula i de la figuració plàstica. Cal tenir en compte que poesia i arts plàstiques són dues pràctiques que es defineixen per la seua condició artística, és a dir, com dues pràctiques que habiten en el mateix món: el territori de l’art, el camp de l’estètica. Tenen un mateix calat categorial i, per tant, són dues arts legitimades, comparades i comparables.
Operacions d’apropiació i manipulació “poètica” dels objectes com la realitzada pel nostre artista no qüestionen aquest pressupost d’allò que tenen en comú artísticament, però reforcen el nostre sentit reflexiu sobre la representació i la realitat. En cert sentit aquestes operacions revelen que les imatges provoquen en nosaltres reaccions, respostes complexes que superen les seues simples qualitats formals (vid. El poder de les imatges de David Freedberg). Per a la seua contemplació convé tenir en compte el que afirmava Roland Barthes sobre la fotografia i les respostes que suscitava. El pensador francès deia que per a veure una fotografia íntegrament calia combinar dues veus: “la veu d’allò banal (el que tot el món veu i sap) i la veu d’allò singular (per a impregnar el banal de tot el sentir d’una emoció que sols a mi em pertany.)”. Aquesta postura sembla ser la que adopta Pepe Cáccamo amb aquestes peces, però també -el que és molt més important- la que podem adoptar nosaltres i d’aquesta manera poder completar l'obra y, com en una dissecció mirar més detalladament l’objecte.
En les diferents creacions es reiteren les referències al món literari, començant pel títol Underwood, que procedeix d’un conegut poema atvanguardista de Pedro Salinas, destacant la presència dels poetes gallecs Eduardo Pondal i Manuel Antonio. Entre les peces exposades per Cáccamo podem destacar obres com O telégrafo de Manuel Antonio (El telègraf de Manuel Antonio), una màquina d’escriure arcaica amb un corró on podem llegir fragments del poeta atvanguardista gallec en collage amb altres trossos d’un llibre tècnic en anglès que és una guia de fars per a navegants. Es tracta d’un brillant joc intertextual de precisa presència visual. Un altre treball que destaca d’inspiració poètica és Cóncava furoca (Còncau forat), en la qual un agent 007 dispara un poema d’Eduardo Pondal en el qual es poden llegir les paraules del títol que procedeixen d’un vers de l’autor de l’Himno Galego (Himne Gallec).
O proceso (El procés) és una altra creació de referència nítidament literària i pertany a una sèrie que l’autor denomina “llibres oberts”. Es tracta d’un llibre amb la lletra K a l’angle superior esquerre: L’al·lusió a Franz Kafka es manifesta amb tota claredat.
El món de l’escriptura, constant en les diferents creacions, també apareix en obres com Impresora a cor (Impressora en color), una falca de fusta de les utilitzades per a tasconar les barques a la platja, un objecte trobat a l’arena i a penes tractat en el qual les referències als povera i als objects trouvés surrealistes es fa més palès. Passa el mateix, amb referència a l’escriptura, en Pasantía (Classe particular), una petita pissarra infantil amb trossos de cinta mètrica i sediment de llapis al qual se li acaba de fer punta. En aquest cas el resultat aconsegueix un univers evocatiu ple de suggeriments, amb la memòria infantil com a catalitzadora.
En tot aquest treball el poeta actua de manera lúdica i reflexiva, gaudint amb l’art de la deixalla i amb la recomposició irònica. Són objectes naturals interpretats o incorporats, objectes trobats i transformats que es converteixen en vehicles per a la pura comunicació poètica.
Carlos L. Bernárdez [Traducció de Joan Navarro] | a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |