| a | ||
|
Josep Manuel Esteve
[Comme la couche d'écorce végétal
|
||
|
Tèrbolament es va obrint la dolça trinxera que esquerda els teixits de l’antic deliri i mentrestant, vídua de seny, òrfena de límits estronques els hàbits, enredes els lliris, habites els ulls de molsa de planys arribes al cove dels tròpics d’orgasmes tempesta de vèrtexs, desordre d’espasmes i crits sense eco, plutó de carícies, atmosfera d’eterna lluna, quàsar de vents premuts a l’alba.
Com la capa vegetal d'escorça que es dibuixa, diferent, als boscos; com la pell irisada dels anys que canvia rostres i mirades, pentiment amagat, secretament, sota l'última pinzellada. Fulla i ombra del signe secret, paisatge d'enigmes oberts a l'horitzó, així hem mirat una altra vegada, amb llum nova. Decapem el palimpsest de color i de fulles podrides, cera d'espelma feta de passions remotes, putrefacció dels marges, liquació de l'última primavera.
[Josep Manuel Esteve (Algemesí, 1968), professor de valencià. És autor dels llibres de poemes Dos fotogrames a blanc i negre (1990), guanyador del I Premi Solstici de Poesia Jove de Manises, Tangent dels cossos (1993), premiat en el XII Premi 25 d'abril de Benissa, i Contraindicacions (1995), guanyador de l'XI Premi Manuel Rodríguez Martínez d'Alcoi, editat per Amós Belinchón. L'editorial 7 i mig li publicà Inventari d'exilis (1998). El 2006 edita, a Eivissa, Travessera (Edicions Can Sifre). El 2007 publica a Brosquil L'entretemps perdut, premi Josep Maria Ribelles de poesia de l'ajuntament de Puçol (2006). Ha col·laborat en les revistes de literatura L'Aiguadolç, L'Aljamia i Reduccions amb estudis sobre autors contemporanis com Pere Gimferrer o Joan Navarro, i en diaris de la premsa insular mallorquina i eivissenca amb articles d'opinió i recensions. Entre altres antologies, figura a 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (Proa, 2001).]
[Turbiamente se abre la dulce trinchera que agrieta los tejidos del antiguo delirio mientras, viuda de juicio, huérfana de límites cortas los hábitos, enredas los lirios, habitas los ojos de musgo de lamentos llegas al cesto de los trópicos de orgasmos tormenta de vértices, desorden de espasmos y gritos sin eco, plutón de caricias, atmósfera de eterna luna, quasar de vientos exprimidos al alba.
[Como la capa vegetal de corteza que se dibuja, diferente, en los bosques; como la piel irisada de los años que cambia rostros y miradas, pentimento escondido, secretamente, bajo la última pincelada. Hoja y sombra del signo secreto, paisaje de enigmas abiertos al horizonte, así hemos mirado otra vez, con luz nueva. Decapamos el palimpsesto de color y de hojas podridas, cera de vela hecha de pasiones remotas, putrefacción de los márgenes, licuación de la última primavera.
[Josep Manuel Esteve (Algemesí, 1968), profesor de catalán. Es autor de los libros de poemas Dos fotogrames a blanc i negre (1990), ganador del I Premi Solstici de Poesia Jove de Manises, Tangent dels cossos (1993), premiado en el XII Premi 25 d'abril de Benissa, y Contraindicacions (1995), ganador del XI Premi Manuel Rodríguez Martínez de Alcoi, editado por Amós Belinchón. La editorial 7 i mig le publicó Inventari d'exilis (1998). En 2006 edita, en Ibiza, Travessera (Edicions Can Sifre). En 2007 publica en Brosquil L'entretemps perdut, premio Josep Maria Ribelles de poesía del ayuntamiento de Puçol (2006). Ha colaborado en las revistas de literatura L'Aiguadolç, L'Aljamia y Reduccions con estudios sobre autores contemporáneos como Pere Gimferrer o Joan Navarro, y en diarios de la prensa insular mallorquina e ibicenca con artículos de opinión y recensiones. Entre otras antologías, figura en 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (Proa, 2001).]
[Traducció de Joan Navarro]
[Turbidly the sweet trench is opened cracking the tissues of ancient ravings while, widowed in juddgement, orphaned in limits you cut the habits, entangle the lilies, you live in the eyes of mossy laments and reach the basket of the tropics of orgasms storm of vertices, disorder of spasms and unechoed shouts, pluto of caresses, atmosphere of eternal monn, quasar of winds expressed at dawn.
[Traducció de George Moffa]
[Like vegetal layer which is drawn, differently, in the forests; like wrinkled skin which changes gazes and faces, hidden under the last stroke. Leaf and shadow of the secret sign, landscape of an enigma open to the horizon, that is how we have looked again, under a new light. We rub away the palimpsest of its colour and rotten leaves, wax of a candle made of remote passions, rottenness of the margins, melting of the last spring.
[Traducció de Mariola Aparicio]
[Josep Manuel Esteve (Algemesí 1968), teacher of Catalan, is the author of the bokks of poetry Dos fotogrames a blanc i negre (1990) which is the winner of the Manises I Premi Solstici of Young Poets, Tangent dels cossos (1993), prizewinner of the Benissa XII Premi 25 d'abril, and Contraindicacions (1995), winner of the Alcoi XI Premi Manuel Rodríguez Martínez, edited by Amós Belinchón. In 1998, 7 i mig published his Inventari d'exilis. In 2006 his work Travessera is published in Ibiza (Edicions Can Sifre). In 2007 he published L'entretemps perdut, which was awarded the Josep Maria Ribelles poetry prize by the Puzol Council (2006). He is also a contributor to the literary journals L'Aiguadolç, L'Aljamia and Reduccions with articles on contemporary authors such us Pere Gimferrer or Joan Navarro and to Mallorca and Ibiza daily papers with essays and rewiews. Among other antologies, he is featured in 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (Proa, 2001).]
[Turvamente
se abre a doce trincheira
[Traducció d'Ariadne Costa]
[La douce tranchée qui gerce les tissus de l’ancien délire s’ouvre comme le brouillard, pendant que, veuve de sagesse, orpheline de limites tu déchires les habits, tu emmêles les lys tu habites les yeux de mousse des plaintes tu t’approches du panier des tropiques d’orgasmes orage de sommets, désordre de spasmes et de cris sans écho, pluton de caresses atmosphère de lune éternelle quasar de vents pressés à l’aube.
[Comme la couche d’écorce végétale qui se dessine, différente, dans les bois; comme la peau irisée des années qui change les visages et les regards, pentimento caché, en secret, sous la dernière touche. Feuille et ombre de signe secret, paysage d’énigmes ouverts à l’horizon, c’est ainsi que nous avons encore regardé, sous une nouvelle lumière. Nous décapons le palimpseste de couleur et de feuilles pourries, cire de bougie faite de passions lointaines, pourriture des marges, liquation du printemps dernier.
[Josep Manuel Esteve (Algemesí, 1968), professeur de catalan. Il est l’auteur des livres de poèmes Deux photogramme en noir et blanc (1990), premier prix Solstice de Jeunes Poètes de Manises, Tangente des corps (1993), prix au XII Prix 25 avril de Benissa, et Contre-indications, premier prix au XI Prix Manuel Rodríguez Martínez d’Alcoi, édité par Amós Belinchón. Chez 7 i mig , maison d’édition de poésie, il a publié Inventaire d’exils (1998), qui rassemble des séries dispersées, la plaquette Chronomètre du silence, prix de poésie de la revue universitaire DISE de 1994. En 2006, Traversée (Maison d´’édition Can Sifre) est édité à Ibiza. En 2007 il publie chez Brosquil, L’entretemps perdu. Il a été collaborateur des revues littéraires L'Aiguadolç, L'Aljamia et Reduccions, en publiant des études à propos de plusieurs poètes contemporains comme Pere Gimferrer ou Joan Navarro ; il a publié aussi des articles d’opinion et des recensions dans des journaux de la presse de Mallorca et d’Ibiza. Il participe dans des anthologies comme 21 poètes du XXI, Une anthologie des jeunes poètes catalans (Proa, 2001).]
[Traducció d'Adela Gato]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |