|
|
[Per Wästberg]
Början [Començament] [Comienzo]
|
|
|
En ensam dag. Min pappa går nerför trappan. Han har kritade skor: alltså sommar. Han kommer långt bortifrån. Jag förstår att han redan har dött. Det gör ingenting. Jag är van vid att han alltid är med. Det vore skrämmande om han inte kom i trappan och ändå levde. På bordet står en två meter hög bordeaux. Underbart! Skämten börjar. Världen grönskar. Det känns som om det varit söndag i flera år, tiden tänjbar som en vidja i korgslöjden. Jag har råd att leva också när jag vaknar.
Dagen drar sin matta av ljus över marken. Jag går på den. Så tar den slut. Jag lever på flyende fot, på språng undan evigheten, det stelnade gipset.
Genom nya atlantvallar bryter sig det levande och antar tusen former, spindelns och trädets. Vi bör inte blunda för dessa uppenbarelser. Tiden har slagit knut på sitt rep: där ska vi hänga. Så spela nu! Ingen orfisk luta ska en gång kalla oss åter till jordens yta.
Gryning i tidshögt gräs. Verklighet oprövad: jag skummade inte dess yta utan trängde ner i dess hål, snodde mig i dess fibrer. Jag lade lysmaskar i en kupa och grävde upp fiskmåsens ettårsgrav nyfiken på allt som förvandlades. Som dödsur i gammalt timmer arbetade jag mig in i den värld jag fått. Och verkligheten tackade för uppmärksamheten, ordnade sig till ett landskap och ett hem.
[Somni]
Un dia solitari. Mon pare baixa les escales. Porta sabates de color de guix: és estiu. Ve de molt lluny. Veig que ja ha mort, però faig l’orni. Estic acostumat que sempre siga present. Seria horrorós si tot i estant viu no baixara les escales. Damunt la taula reposa un bordeus de dos metres. ¡Meravellós! Comença la burla. El món reverdeix. Sembla que fóra diumenge d’uns anys ençà, el temps elàstic com un vímet del cistell. Jo també puc viure en despertar.
[Traducció de Joan Navarro*]
[Presagi]
El dia estén la seua catifa de llum damunt del terra, per on camine. Així s’acaba. Visc d’ací d’allà, fugint-li a l’eternitat, endurint l’algeps.
A través d’atlàntics terraplens la vida s’obre pas i pren milers de formes: la de l’aranya i la de l’arbre. No hem de tancar els ulls davant aquestes meravelles. El temps ha nuat la seua soga: allí ens penjarem. ¡Així doncs toca ara! Cap llaüt d’Orfeu no ens cridarà de bell nou a la faç de la terra.
[Traducció de Joan Navarro*]
Despertar-se al matí entre la crescuda pastura. Realitat sense tastar: no vaig mirar la seua superfície però vaig penetrar en les seues cavitats, em vaig enroscar en les seues fibres. Vaig posar lluernes en una campana i vaig excavar la tomba anual de la gavina curiós per tot allò que es transformava. Com un anòbid tossut en un tronc vell em vaig obrir pas en el món que havia rebut. I la realitat, agraïda per l’atenció prestada, es va convertir en paisatge i en llar.
[Traducció de Joan Navarro*]
*[La traducció al català ha estat feta a partir de la traducció espanyola de María Kallin i Víctor Rojas]
[Sueño]
Un día solitario. Mi padre baja las escaleras. Lleva zapatos color tiza: es verano. Viene de muy lejos. Entiendo que ya ha muerto. No me interesa. Estoy acostumbrado a que siempre esté presente. Sería horroroso si estando vivo no bajara las escaleras. Sobre la mesa reposa un bordeaux de dos metros. ¡Maravilloso! Empieza la burla. El mundo reverdece. Parece que fuera domingo desde hace años, el tiempo elástico como tira de mimbre del canasto. Yo también puedo vivir al despertar.
© Traducció: María Kallin i Víctor Rojas [Presagio]
El día tiende su alfombra de luz sobre el suelo. Por donde camino. Así se acaba. Vivo de aquí para allá, huyéndole a la eternidad, el yeso endureciendo.
A través de atlánticos terraplenes se abre paso lo viviente y toma miles de formas, la de la araña y la del árbol. No debemos cerrar los ojos ante esas maravillas. El tiempo ha anudado su soga: allí nos colgaremos. ¡Así que toca ahora! Ningún laúd de Orfeo de nuevo nos llamará a la faz de la tierra. © Traducció: María Kallin i Víctor Rojas [Comienzo]
Amanecer entre el crecido pasto. Realidad sin probar: no miré su superficie sino penetré en sus cavidades, me enrollé en sus fibras. Puse luciérnagas en una campana y excavé la tumba anual de la gaviota curioso por todo lo que se transformaba. Como anobio terco en tronco viejo me abrí paso en el mundo que había recibido. Y la realidad, agradecida por la atención prestada, se convirtió en paisaje y hogar.
© Traducció: María Kallin i Víctor Rojas
Per Wästberg föddes den 20 november 1933 i Stockholm. Han debuterade som poet vid 16 års ålder, och 1953 började han recensera litteratur i dagstidningen Dagens Nyheter. Där blev han så småningom chef för kulturredaktionen och senare redaktionschef. 1958 etablerade han sig som författare med romanen ”Arvtagaren”. Han har introducerat flera afrikanska författare i Sverige. Som författare förespråkar han ett mångkulturellt samhälle. 1977 valdes han in i Svenska Akademien på stol nummer 12. Per Wästberg har en monumental litterär produktion som sträcker sig över alla möjliga genrer, essäer, noveller, krönikor och romaner. Bokförlaget Simon Editor kommer inom kort att ge ut en av hans diktsamlingar på spanska.
[Per Wästberg va nàixer el 20 de novembre de 1933 a Estocolm. Debutà com a poeta als setze anys. El 1953 començà a escriure crítica literària al periòdic Dagens Nyheter on arribà a ser cap de la secció cultural i després cap de redacció. El 1958 publicà la novel·la L’hereu, amb la qual es va consagrar com a escriptor. Ha estat introductor d’escriptors africans a Suècia. Com a escriptor compromès ha lluitat per una societat culturalment diversa. El 1997 fou elegit membre de l’Acadèmia Sueca i ocupa el seient número 12. Per Wästberg posseeix una monumental obra literària que inclou tots els gèneres possibles, assaigs, contes, cròniques i novel·les. En l’actualitat l’editorial Simon Editor prepara un recull de poemes seus en espanyol.]
[Per Wästberg nació el 20 de noviembre de 1933 en Estocolmo. Debutó como poeta a la edad de 16 años. En 1953 empezó a escribir critica literaria en el periódico Dagens Nyheter donde llegó a ser jefe de la redacción cultural y luego jefe de redacción. En 1958 publicó la novela “El heredero”, con la cual consagró su vida como escritor. Introductor de escritores africanos. Como escritor comprometido ha propugnado por una sociedad de diversidad cultural. En 1997 fue elegido miembro de la Academia Sueca ocupando la silla número 12. Per Wästberg es dueño de una monumental obra literaria que incluye todos los géneros posibles, ensayos, cuentos crónicas y novelas. En la actualidad la editorial Simon Editor prepara un poemario suyo en español.]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |