|
Jon Benito |
||
|
Poeta ideal zaharrez oroitzenda [El poeta recorda vells ideals] [El poeta recuerda viejos ideales]
Emaidazu trantsiziorako aukera bat lurberrian [Dóna'm una oportunitat per a la transició en...] [Dame una oportunidad para la transición en...]
Zarautz, 1981.
Historia ikasketak bukatzen ari da. Prentsarako kolaborazioak eta
Historiako ikerketak egiten ditu.
[Zarauz, Guipúscoa, 1981. Llicenciat en Història. Col·labora habitualment en premsa, ja siga amb articles d'opinió, ja amb reportatges sobre temes històrics i literaris. Formà part del grup Vladimir Brigadak (Brigades Vladimir) en el qual va prendre consciència de la transcendència de l'escriptura. Al llarg dels anys 2000 i 2001 realitzà crítiques literàries al diari Gara. El seu primer llibre de poemes Aingeruak erreketan (Ancles en els rius) és una obra intel·lectualment potent, en la qual descobrim una mirada nostàlgica al passat històric, fruit del dubte personal en un present devaluat. Al mateix temps, intenta buscar on agafar-se en el constant fluir de la vida i de la Història, com a bases per a un futur més just.]
Fue componente del grupo denominado
Vladimir Brigadak (Brigadas Vladimir), en el que tomó conciencia de
la trascendencia de la escritura. |
Artilleria gogorrez kolpatzen zuten hiria irratia piztuta loak hartzera ohitzen hasi ginen atertu gabe jarraitzen zuen elurrak ere
Lehergailuek aterpe zaharrak bota zituzten eta nekazariek ihes egin zuten noranahi
Hankaz gora geunden gauza ederrak ikusten genituen begien parean Apenas genuen oinarrizko premiak asetzeko ezer Herriko emakumeak mutilatu zituzten eta sabelak puztu zitzaizkigun gabeziez
Burusi azpian geneuzkan azken fusil baldarrekin babesten ginen hondamendiaren arkitektura eta duintasunaren pezioa ezagutzeko
Telefonoak noizbait joko zuen itxaropenez irauten genuen Alferrik zen lurrak ereitea Joanak ziren goldeak erabiltzen zekizkiten azkenak eta belarri bat galtzeko edo hezur lehorrak topatzeko arriskua zegoen Soldaduek hemen utzi zitutzen bizikletak eta gurpilekin flotadoreak egin genituen ez itotzeko
Anbulantziako batek telebistako aurkezleren batek edo nazio Batuetako agintariren batek noiz dietu itxaron genuen egunetan galdetzeko ea gu ginen auxilioka ari ginen bakarrak munduaren simetriaz galdetzeko eguzkirik ba ote zen hodeiez bestaldean
Leheh erasoaldietan moztu zituzten telefono hariak baina joko zuen zain geunden artean
Itxaropena ei da galtzen azkena
Aingurak erreketan, Susa, 2001
Colpejaven la ciutat amb artilleria pesada ens acostumaven a dormir amb la ràdio encesa la neu tampoc no escampava
Les bombes van destruir els malendreçats refugis i els camperols van fugir cap a qualsevol part
Estàvem de cap per avall vèiem coses belles davant els ulls A penes teníem amb què saciar les necessitats bàsiques van mutilar les dones del poble i els ventres se’ns van inflar de carències
Ens protegíem amb els darrers immanejables fusells sota les mantes per a conèixer l’arquitectura del desastre i el preu de la dignitat
Algun dia sonaria el telèfon manteníem l’esperança Era inútil sembrar les terres els últims que sabien d’arades ja se n’havien anat i existia el risc de perdre una orella o de trobar ossos ressecs Els soldats van deixar ací les bicicletes i amb les rodes vam fer flotadors per a no ofegar-nos
Vam esperar durant dies que cridés una ambulància un presentador de la tele o un mandatari de les Nacions Unides per a preguntar-li si és que érem els únics que demanaven auxili per a preguntar respecte a la simetria del món si és que hi havia sol a l’altre costat dels núvols
Van tallar el fil telefònic en els primers atacs però seguíem esperant que sonés
Diuen que l’esperança és l’últim que es perd.
Aingurak erreketan (Ancles en els rius), Susa, 2001
[Traducció de Joan Navarro*]
Golpeaban la ciudad con artillería pesada nos acostumbrábamos a dormir con la radio encendida la nieve tampoco escampaba
Las bombas destruyeron los destartalados refugios y los campesinos huyeron hacia cualquier parte
Estábamos patas arriba veíamos cosas hermosas frente a los ojos Apenas teníamos con qué saciar las necesidades básicas mutilaron a las mujeres del pueblo y los vientres se nos hincharon de carencias
Nos protegíamos con los últimos torpes fusiles bajo las mantas para conocer la arquitectura del desastre y el precio de la dignidad
Algún día sonaría el teléfono manteníamos la esperanza Era en vano sembrar las tierras los últimos que sabían de arados ya se habían ido y existía el riesgo de perder una oreja o de hallar huesos resecos Los soldados dejaron aquí las bicicletas y con las ruedas hicimos flotadores para no ahogarnos
Esperamos durante días a que llamase una ambulancia un presentador de la tele o un mandatario de las Naciones Unidas para preguntarle si es que éramos los únicos pidiendo auxilio para preguntar respecto a la simetría del mundo si es que había sol al otro lado de las nubes
Cortaron el hilo telefónico en los primeros ataques pero seguíamos esperando que sonase
Dicen que la esperanza es lo último que se pierde.
Aingurak erreketan (Anclas en los ríos), Susa, 2001
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Poeta ideal zaharrez oroitzenda
Largabistarekin ilargi begi lauso bat iruditu zitzaion poetari betazalteatik kanporako begia ogia aldarrikatzen duen ahoa edo amaitzen den musua mundu bat beste inongo burmuinetan errotuko ez dena
Eta poetak eklipse artifizial bat egin zuen begirada ukatu zion ilargiari
Nekatuta lurrera bideratu zituen largabistak burezurrak antzeman zituen lurpean hildako heroi zaharrenak Aingurak erreketan, Susa, 2001
[El poeta recorda vells ideals]
Amb la ullera de llarga vista la lluna li va semblar al poeta un ull ennuvolat un ull exempt de parpella una boca que reclama pa o un bes interminable un món que en cap cervell ha d’arrelar
I el poeta va produir un eclipsi artificial a la lluna que li va negar la mirada
Cansat va dirigir al terra la ullera de llarga vista albirà sota les gleves cranis de vells herois morts
Aingurak erreketan (Ancles en els rius), Susa, 2001
[Traducció de Joan Navarro*]
[El poeta recuerda viejos ideales]
Con el anteojo la luna le pareció al poeta un ojo nublado un ojo exento de párpado una boca reclamando pan o un beso interminable un mundo que en cerebro alguno ha de arraigar
Y el poeta produjo un eclipse artificial a la luna que le negó la mirada
Cansado dirigió al suelo el anteojo vislumbró bajo la tierra cráneos de viejos héroes muertos
Aingurak erreketan (Anclas en los ríos), Susa, 2001
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Isidro Benito izan nintekeen Malatesta batailoian jardun zuena edo Anonio Asanberri burdinazko gerrikoan lanean baina zoritxarrez bi belaunaldi beranduago jaiotzea suertatu zitzaidan
Aitak Partidu Komunistako tabernatxora rematen ninduen oraindik betaurrekoak nituela Ez dut uste amaren errua denik baina bi belaunaldi lehenago jaiotzea gustatuko litzaidake Edo bi hamarkada gutxienez
Horregatik ere lotzen natzaie egungo borrokei aurrekoekiko zorra kitatzeko
Aingurak erreketan, Susa, 2001
Jo podria haver estat aquell Isidro Benito que va combatre en el batalló Malatesta o Antonio Aranberri treballant en el cinturó de ferro però per desgràcia em tocà nàixer dues generacions més tard
Mon pare em portava a la taverneta del Partit Comunista quan jo encara portava ulleres No crec que siga culpa de la meua mare però m’hagués agradat nàixer dues generacions abans o dues dècades almenys
Per això m’aferre a les lluites d’avui per a liquidar el deute amb els avantpassats
Aingurak erreketan (Ancles en els rius), Susa, 2001 [Traducció de Joan Navarro*]
Yo podría haber sido aquel Isidro Benito que combatió en el batallón Malatesta o Antonio Aranberri trabajando en el cinturón de hierro pero por desgracia me tocó nacer dos generaciones más tarde
Mi padre me llevaba a la tabernita del Partido Comunista cuando yo aún usaba gafas No creo que sea culpa de mi madre pero me hubiera gustado nacer dos generaciones antes o dos décadas al menos
Por eso me aferro a las luchas de hoy para liquidar la deuda con los antepasados
Aingurak erreketan (Anclas en los ríos), Susa, 2001
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Arrainak irteten zaizkizu galtzarbeetan erlojuak dirudite garbigailuek trenak ikustera jolasten gara etengabe
hau ihes baten kornika ozan zitekee baina ezinezkoa zaigu hondamen hauek abandonatzea
Non dira iragandako pozak non basamortu emankorrak parentesi arteko meatze gaziak panpina zaharren akabatzeak lur gabeziak oin azpietarako
Irratiak piztuta uzti zituzte ilargian
Munduak zutaz jakin balu bezala ihes egiten du zubien bestaldera non gureak ez diren oinatzak dauden enarenak zaldienak eta anitzez gehiago
Ukabilak dauzkau ahoan aipatzen ez dituzun hitzak eta saminaren abezedarioa
Gorpu hotzak eta bakardade biluzia besoak bildu eta bizi metro kubiko bat konprimitzen saiatzeko
Aingurak erreketan, Susa, 2001 [Dóna’m una oportunitat per a la transició en la nova terra]
Et naixen peixos a les aixelles les rentadores semblen rellotges juguem sense parar a mirar trens
Això podia haver estat la crònica d’una fugida però no ens és possible abandonar aquestes ruïnes
On són els goigs passats on els fèrtils deserts les salades mines entre parèntesi la fi de les velles nines la terra que falta per a les nostres passes
Van deixar les ràdios enceses a la lluna
Com si de tu sabés el món fuig a l’altra vora dels ponts allí on hi ha petges alienes d’oronelles de cavalls i tantes d’altres
Tens punys a la boca paraules que no dius i l’abecedari del dolor
Cadàvers i soledat despullada per a embenar els braços i intentar comprimir un metre cúbic de vida Aingurak erreketan (Ancles en els rius), Susa, 2001
[Traducció de Joan Navarro*]
[Dame una oportunidad para la transición en la nueva tierra]
Te nacen peces en las axilas las lavadoras parecen relojes jugamos sin cesar a mirar trenes
Esto podía haber sido la crónica de una huida pero no nos es posible abandonar estas ruinas
Dónde están los gozos pasados dónde los fértiles desiertos las saladas minas entre paréntesis el fin de las viejas muñecas la tierra que falta para nuestros pasos
Dejaron las radios encendidas en la luna
Como si de ti supiese el mundo huye a la otra orilla de los puentes allí donde hay huellas ajenas de golondrinas de caballos y tantas otras
Tienes puños en la boca palabras que no dices y el abecedario del dolor
Cadáveres y soledad desnuda para vendar los brazos e intentar comprimir un metro cúbico de vida Aingurak erreketan (Anclas en los ríos), Susa, 2001
[Traducció de Miren Agur Meabe]
*[La traducció al català ha estat feta a partir de la traducció espanyola de M.A. Meabe]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |
|