| Igor Estankona | ||
|
[L'ofrena]
Artea,1977.
[Artea,
Biscaia, 1977. Llicenciat en Dret. Als 15 anys va guanyar el premi literari
Urruzuno. Ha col·laborat en diverses revistes, suplements literaris
i programes de ràdio. També exerceix la crítica literària en els diaris
Gara i Deia. El 1998 va publicar el recull de poemes Anemometroa,
on maneja esquisidament el poder suggeridor del surrealisme per a treure
resquills de bellesa a realitats cruels i soledats diverses. Més tard li
van editar el segon llibre de poemes, Tundra, gràcies a la
prestigiosa beca Joseba Jaka, obra en la qual tot i que s'accentua
l'abstració, es manté el domini de les imatges metafòriques de gran
personalitat.]
|
Gisèle-k ezin aldendu du hilobi artean pasiratzeko gogoa. R. Saizarbitoria Momentu finkoa
Laztandu zuenean ez zen laztan bat izan. Laztana bere balio plastikotik harago eramateko ahalegina izan zen. Absolutuen bilaketan sinplifikatu egin zen keinu hura erregu hura. Koleoptero beldurti bat ematen zuen izara azpian ezkutatzen zenean. Gisèle-ri hankapeak hatsarekin berotu zizkion barkamena eskatzeko modu arkaikoenean eroriz. Zelan edo halan ireki ehin nahi zuen bere barneaan edo urrunago zegoen atea. Gisèle maite zuen arren kanibal baten ondoan lo egitea zen. Hori. Kanibal baten ondoan lo egitea. Azukrezko torre batetik burua botatzea. Tuberkuluen indiferentzia baino ez zion eskaintzen arnasa isil harekin amestsetan ari zen Gisèlek. Noski beraien egoera orijinala ez zela hura Baina elkarrekin egon nahi bazuten ezin zuten gela berean bizi. Bazekien ez zela traizioa baina gutxi falta zitzaion. Betiko egon nahi zuen gasolindegian edo estazioan Gisèleren zain. Norbait etorriko ez bazen Gisèle izatea ez zetorrena. Airea ez da ezer eta haizeak ostera dena daramana. Hain bistakoa zen ilearen agor usaina… Malkoek jolas kaleidoskopio politak sortzen zizkioten begien aurrean: koadroak heze zeudela zirudien lanparek arrainen sabelen distira itzultzen zuten.
Betirako ziren biak. Seguruenik betirako ziren biak eta barre egin zuen. Kanpoan bain aurrun plastikozko lainoek nekez bultzatzen zuten denbora egunsentirantz.
Anemometroa, Susa, 1998
Gisèle no pot apartar el desig de passar entre les tombes. R. Saizarbitoria
Instant immutable
Quan la va acariciar no va ser una carícia. Va ser un intent de portar una carícia més enllà del seu propi valor plàstic. Aquell gest aquell prec es va simplificar en la recerca dels absoluts. Ell semblava un coleòpter espantadís quan s’amagava sota els llençols. Va escalfar els peus de Gisèle amb el seu alè tot caient en la més arcaica manera de demanar perdó. A totes passades, volia obrir la porta que tenia dins seu o més lluny. Encara que estimava Gisèle era dormir al costat d’una caníbal. Això mateix. Dormir al costat d’una caníbal. Suïcidar-se des d’una torre de sucre. Gisèle que somiava amb el seu respir callat no li oferia més que la indiferència dels tubercles. Per suposat la seua situació original no era aquella però si desitjaven estar junts no podien viure a la mateixa cambra. Ell ja sabia que això no era una traïció però no en distava molt. Volia quedar-se per sempre en la gasolinera o en l’estació esperant Gisèle. Que si algú no arribava fos Gisèle qui no arribava. L’aire no és res i el vent en canvi tot s’ho enduu. Era tan evident l’àrida olor dels cabells... les llàgrimes li creaven bonics jocs caleidoscòpics davant els ulls: els quadres semblaven suar les llànties reflectien el ventre dels peixos.
Els dos per sempre.. Segurament els dos per sempre i va riure. Fora però lluny pausats núvols de plàstic empenyien el temps cap a l’alba.
Anemometroa (Anemòmetre), Susa, 1998
[Traducció de Joan Navarro*]
Gisèle no puede apartar el deseo de pasear entre las tumbas. R. Saizarbitoria
Instante inmutable
Cuando la acarició no fue una caricia. Fue un intento de llevar una caricia más allá de su propio valor plástico. Aquel gesto aquel ruego se simplificó en la búsqueda de los absolutos. Él parecía un coleóptero asustadizo cuando se escondía bajo las sábanas. Calentó los pies de Gisèle con su aliento cayendo en el más arcaico modo de pedir perdón. Sea como fuese, quería abrir la puerta que tenía dentro de sí o más lejos. Aunque amaba a Gisèle era dormir junto a una caníbal. Eso mismo. Dormir junto a una caníbal. Suicidarse desde una torre de azúcar. Gisèle que soñaba con su respiración callada no le ofrecía más que la indiferencia de los tubérculos. Por supuesto su situación original no era aquélla pero si deseaban estar juntos no podían vivir en el mismo cuarto. Él ya sabía que eso no era una traición pero no distaba mucho. Quería quedarse para siempre en la gasolinera o en la estación esperando a Gisèle. Que si alguien no llegaba fuese Gisèle quien no llegaba. El aire no es nada y el viento en cambio todo se lo lleva. Era tan evidente el árido olor de los cabellos… las lágrimas le creaban bonitos juegos caleidoscópicos frente a los ojos: los cuadros parecían sudar las lámparas reflejaban el vientre de los peces.
Los dos para siempre. Seguramente los dos para siempre y se rió. Fuera pero lejos cansinas nubes de plástico empujaban al tiempo hacia el amanecer.
Anemometroa (Anemómetro), Susa, 1998
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Urriak 3
Mundu bat zen berez sekula amaitu nahi ez zen musu hura. J. Mirande
Momentu ebolutiboa
Lo egitea egurrezkoa da. Gau osoa arrainak pizten eta igelak eranzten ibili ondoren Iratzargailuak jo zuen eta begiak erne zitzaizkien.
Gisèle ohe puntan eseri zen Amildegi hura, limite hura haztatuz eta Gisèle lepoz sano ederra zela erabaki zuen. Sano ederra.
Goizaldea gelara sartu zen bere dantza konpainiarekin. Atsegina zen Gisèle lepoz ikustea. Gisèle ikustea.
Laztandu egin zuen modu berri batean hala ere tertziopelozko grabitate baxu batean ilargitik heldu zaizkigun irudi bakarretan baino astiroago. Irribarre dardaratiz musu eman zion Sorbaldako puntu arbitrarionean eta bat-batean ezpainak klarionez bete zitzaizkion Eta bat-batean bezperako tristura itzuli zen Izututa Besoekin inguratu zuen Gisèle tximistorratza aingira elektrikoa guraizezko azala. Bilatuz kaimanen haztegi bat aurkitu zion pubisean.
Isiltasun polizial sakon hartan gelako gauzek esanahi inmediatoa galdu zuten. Petrolio orbanaren erdian Gisèle argazkietan sutan harrezkero eta milaka metrora Miguel Hernández ziegan edo katuen bizarrak basamortuan kontrabaxuetako hariak ziren. Ilea miazkatu zion negarrez, harriak miazkatzen diren antzera.
Anemometroa, Susa, 1998
Era un món en si aquell bes que no volia acabar mai. J. Mirande Instant evolutiu
Dormir és de fusta. Després de passar la nit encenent peixos i despullant granotes el despertador va sonar i se li van aclarir els ulls.
Gisèle va seure en l’extrem del llit temptejant aquell barranc, aquell límit i ell va decidir que Gisèle era molt bella. Molt bella.
L’alba va entrar a la cambra amb la seua companyia de dansa. Era agradable veure Gisèle d’esquenes. Veure Gisèle.
La va acariciar d’una forma nova no obstant això més lenta que les poques imatges que ens arriben de la Lluna en la seua baixa gravetat de vellut. La va besar amb somriure tremolós en el punt més arbitrari del muscle. I de sobte els llavis se li van omplir de guix i de sobte la tristesa de la vigília va tornar espantada va rodejar Gisèle parallamps anguila elèctrica pell de tisora. Va buscar iva trobar un viver de caimans en el seu pubis.
En aquell silenci policíac profund els objectes de la cambra van perdre el seu significat immediat. Gisèle en mig d’una taca de petroli cremant-se en les fotos des d’aleshores i a milers de metres Miguel Hernández en la cel·la o les barbes dels gats en el desert eren cordes de contrabaixos. Li llepà els cabells plorant, com s'acostuma a llepar les pedres.
Anemometroa
(Anemòmetre),
Susa, 1998 [Traducció de Joan Navarro*]
Era un mundo en sí aquel beso que no quería acabar nunca. J. Mirande
Instante evolutivo
Dormir es de madera. Tras pasar la noche encendiendo peces y desnudando ranas el despertador sonó y se les despejaron los ojos.
Gisèle se sentó en el extremo de la cama tanteando aquel barranco, aquel límite y él decidió que Gisèle era muy hermosa. Muy hermosa.
El alba entró en el cuarto con su compañía de danza. Era agradable ver a Gisèle de espaldas. Ver a Gisèle.
La acarició de una forma nueva sin embargo más lenta que las escasas imágenes que llegan de la Luna en su baja gravedad de terciopelo. La besó con sonrisa temblorosa en el punto más arbitrario del hombro Y de pronto los labios se le llenaron de tiza y de pronto la tristeza de la víspera volvió espantada rodeó a Gisèle pararrayos anguila eléctrica piel de tijera. Buscó yencontró un vivero de caimanes en su pubis.
En aquel silencio policial profundo los objetos del cuarto perdieron su significado inmediato. Gisèle en medio de una mancha de petróleo quemándose en las fotos desde entonces y a miles de metros Miguel Hernández en la celda o las barbas de los gatos en el desierto eran cuerdas de contrabajos. Le lamió el pelo llorando, como se suelen lamer las piedras.
Anemometroa (Anemómetro), Susa, 1998
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Zabal-zabalik dituzun bitartean emango nizkizuke musu mingarri bi begietan, distirarik gabeko eguzki bi utzi arte. Galapan urrundu naiz gaur ere eta jatekoarekin nator. Gose bazara, jan nire eskuak, zureal dira.
Oraindik gose bazara jan nire eskuak.
Tundra, Susa, 2002
Ů[L’ofrena]
Mentre els tens oberts et donaria dos besos dolorosos als ulls, fins fer d’ells dos sols sense brillantor. També avui m’he allunyat a galop i torne amb menjar. Si tens fam, menja les meues mans, són teues.
Si encara tens fam, menja les meues mans,
Tundra, Susa, 2002
[Traducció de Joan Navarro*]
[La ofrenda]
Mientras los tienes abiertos te daría dos besos dolorosos en los ojos, hasta hacer de ellos dos soles sin brillo. También hoy me he alejado al galope y vuelvo con comida. Si tienes hambre, come mis manos, son tuyas.
Si aún tienes hambre come mis manos.
Tundra, Susa, 2002
[Traducció de Miren Agur Meabe]
Agerpena
Eskuan sagar batekin etorri zitzaidan. Irudikatu nuen sagar batekin heltzen. batailak suntsitutako hiri batera. Ilargia, izarrak jan ahala, argitasun galtzen ari zen. Dena zen mendekua irabazleen buruetan. Orduan geldiarazi zuen gerra, sagar batekin eskuan, Goizari, bere aurrean beauniko, ahotik eztia zeriola. Esan nion ederra zela hondamendia, eskuan sagar batekin etorri zenean. Esan nion aske zela ni birrintzeko, Zati bakoitza eranltzeko, Nafarroako Pirntzeak irten zitezen haietatik, etorri zitzaidanean sagar batekin eskuan.
Tundra, Susa, 2002
Va venir a mi amb una poma a la mà. La vaig imaginar arribant amb una poma a una ciutat destruïda en la batalla. La lluna perdia claredat, digerida per les estrelles. Tot era venjança en les ments dels vencedors. Aleshores ella va detenir la guerra, amb una poma a la mà, mentre el matí, rendit als seus peus, bavejava mel. Li vaig dir que la ruïna era bella, quan va venir amb una poma a la mà. Li vaig dir que era lliure de desfer-me, de prenyar cada bocí, perquè sorgiren d’ells prínceps de Navarra, quan va venir a mi amb una poma a la mà.
Tundra, Susa, 2002
[Traducció de Joan Navarro*]
Vino a mi con una manzana en la mano. La imaginé llegando con una manzana a una ciudad destruida en la batalla. La luna perdía claridad, digerida por las estrellas. Todo era venganza en las mentes de los vencedores. Entonces ella detuvo la guerra, con una manzana en la mano, mientras la mañana, rendida a sus pies, babeaba miel. Le dije que la ruina era hermosa, cuando vino con una manzana en la mano. Le dije que era libre de deshacerme, de preñar cada añico, para que surgiesen de ellos príncipes de Navarra, cuando vino a mi con una manzana en la mano.
Tundra, Susa, 2002
[Traducció de Miren Agur Meabe]
*[La traducció al català ha estat feta a partir de la traducció espanyola de M.A. Meabe]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |
|