a

              Igor Estankona

 

Urriak 1

Momentu finkoa

[1 d'octubre

Instant immutable]

[1 de octubre

Instante inmutable]

 

Urriak 3

Momento ebolutiboa

[3 d'octubre

Moment evolutiu]

[3 de octubre

Momento evolutivo]

 

Eskaintza

[L'ofrena]

[La ofrenda]

 

Agerpena

[L'aparició]

[La aparición]

 

 

Artea,1977.

Zuzenbide ekonomikoan lizentziatua da. Gazte gazterik irabazi zuen Urruzuno lehiaketa, 15 urte zituela. Arratiako Zantzu aldizkarian kolaboratzeaz gainera, Egunkariako Barkatu Ama gazteentzako gehigarrirako artikuluak idazten aritu zen.


Euskadi Irratian ere hainbat kolaborazio egin ditu. Gara eta Deia egunkarietan, literatur kritikari lanetan ibili ohi da.


1998an Anemometroa poema sorta argitaratu zuen, Susaren eskutik. Ondoren, Tundra titulupeko poema liburua plazaratu zuen, Joseba Jaka Literatur Beka bereganatu ondoren.

 

 

[Artea, Biscaia, 1977. Llicenciat en Dret. Als 15 anys va guanyar el premi literari Urruzuno. Ha col·laborat en diverses revistes, suplements literaris i programes de ràdio. També exerceix la crítica literària en els diaris Gara i Deia. El 1998 va publicar el recull de poemes Anemometroa, on maneja esquisidament el poder suggeridor del surrealisme per a treure resquills de bellesa a realitats cruels i soledats diverses. Més tard li van editar el segon llibre de poemes, Tundra, gràcies a la prestigiosa beca Joseba Jaka, obra en la qual tot i que s'accentua l'abstració, es manté el domini de les imatges metafòriques de gran personalitat.]
 


[Artea (Bizkaia),1977. Licenciado en Derecho. A los 15 años ganó el premio literario Urruzuno. Ha colaborado en diversas revistas, suplementos literarios, y programas radiofónicos. También ejerce la crítica literaria en diarios como Gara y Deia.

En 1998 publicó el poemario Anemometroa, donde maneja exquisitamente el poder sugerente del surrealismo para sacar esquirlas de belleza a realidades crueles y soledades varias.  Posteriormente editó  el segundo libro de poemas, Tundra, gracias a la prestigiosa beca Joseba Jaka, obra en la que si bien se acentúa la abstracción, se mantiene el dominio de las imágenes metafóricas de gran personalidad.
]

 

 

 

Urriak 1

                           

Gisèle-k ezin aldendu du hilobi artean pasiratzeko gogoa.

                                             R. Saizarbitoria

Momentu finkoa

 

Laztandu zuenean

ez zen laztan bat izan.

Laztana bere balio plastikotik harago eramateko

ahalegina izan zen.

Absolutuen bilaketan sinplifikatu egin zen

keinu hura

erregu hura.

Koleoptero beldurti bat ematen zuen

izara azpian ezkutatzen zenean.

Gisèle-ri hankapeak hatsarekin berotu zizkion

barkamena eskatzeko modu arkaikoenean eroriz.

Zelan edo halan ireki ehin nahi zuen

bere barneaan edo urrunago

zegoen atea.

Gisèle maite zuen arren

kanibal baten ondoan lo egitea zen.

Hori.

Kanibal baten ondoan lo egitea.

Azukrezko torre batetik burua botatzea.

Tuberkuluen indiferentzia baino ez zion eskaintzen

arnasa isil harekin amestsetan ari zen Gisèlek.

Noski beraien egoera orijinala ez zela hura

Baina elkarrekin egon nahi bazuten

ezin zuten gela berean bizi.

Bazekien ez zela traizioa baina

gutxi falta zitzaion.

Betiko egon nahi zuen gasolindegian edo estazioan

Gisèleren zain.

Norbait etorriko ez bazen Gisèle izatea

ez zetorrena.

Airea ez da ezer eta haizeak ostera dena

daramana.

Hain bistakoa zen ilearen agor usaina…

Malkoek jolas kaleidoskopio politak sortzen zizkioten

begien aurrean:

koadroak heze zeudela zirudien

lanparek arrainen sabelen distira itzultzen zuten.

 

Betirako ziren biak.

Seguruenik betirako ziren biak

eta barre egin zuen.

Kanpoan bain aurrun

plastikozko lainoek nekez bultzatzen zuten denbora

egunsentirantz.

 

 

                                      Anemometroa, Susa, 1998

 

Ů

[1 d’octubre]

                           

Gisèle no pot apartar el desig de passar entre les tombes.

                                          R. Saizarbitoria

Instant immutable
 

Quan la va acariciar

no va ser una carícia.

Va ser un intent de portar una carícia

més enllà del seu propi valor plàstic.

Aquell gest

aquell prec

es va simplificar en la recerca dels absoluts.

Ell semblava un coleòpter espantadís

quan s’amagava sota els llençols.

Va escalfar els peus de Gisèle amb el seu alè

tot caient  en la més arcaica manera de demanar perdó.

A totes passades, volia obrir

la porta

que tenia dins seu o més lluny.

Encara que estimava Gisèle

era dormir al costat d’una caníbal.

Això mateix.

Dormir al costat d’una caníbal.

Suïcidar-se des d’una torre de sucre.

Gisèle que somiava amb el seu respir callat

no li oferia més que la indiferència dels tubercles.

Per suposat la seua situació original no era aquella  

però si desitjaven estar junts

no podien viure a la mateixa cambra.

Ell ja sabia que això no era una traïció

però no en distava molt.

Volia quedar-se per sempre en la gasolinera o en l’estació

esperant Gisèle.

Que si algú no arribava fos Gisèle

qui no arribava.

L’aire no és res i el vent en canvi tot

s’ho enduu.

Era tan evident l’àrida olor dels cabells...

les llàgrimes li creaven bonics jocs caleidoscòpics

davant els ulls:

els quadres semblaven suar

les llànties reflectien el ventre dels peixos.

 

Els dos per sempre..

Segurament els dos per sempre  

i va riure.

Fora però lluny

pausats núvols de plàstic empenyien el temps

cap a l’alba.

 

                                                        Anemometroa (Anemòmetre), Susa, 1998

 

 [Traducció de Joan Navarro*]

 

Ů

[1 de octubre]

                           

Gisèle no puede apartar el deseo de pasear entre las tumbas.

                                                                                  R. Saizarbitoria

 

Instante inmutable

 

Cuando la acarició

no fue una caricia.

Fue un intento de llevar una caricia

más allá de su propio valor plástico.

Aquel gesto

aquel ruego

se simplificó en la búsqueda de los absolutos.

Él parecía un coleóptero asustadizo

cuando se escondía bajo las sábanas.

Calentó los pies de Gisèle con su aliento

cayendo en el más arcaico modo de pedir perdón.

Sea como fuese, quería abrir

la puerta

que tenía dentro de sí o más lejos.

Aunque amaba a Gisèle

era dormir junto a una caníbal.

Eso mismo.

Dormir junto a una caníbal.

Suicidarse desde una torre de azúcar.

Gisèle que soñaba con su respiración callada

no le ofrecía más que la indiferencia de los tubérculos.

Por supuesto su situación original no era aquélla

pero si deseaban estar juntos

no podían vivir en el mismo cuarto.

Él ya sabía que eso no era una traición

pero no distaba mucho.

Quería quedarse para siempre en la gasolinera o en la estación

esperando a Gisèle.

Que si alguien no llegaba fuese Gisèle

quien no llegaba.

El aire no es nada y el viento en cambio todo

se lo lleva.

Era tan evidente el árido olor de los cabellos…

las lágrimas le creaban bonitos juegos caleidoscópicos

frente a los ojos:

los cuadros parecían sudar

las lámparas reflejaban el vientre de los peces.

 

Los dos para siempre.

Seguramente los dos para siempre

y se rió.

Fuera pero lejos

cansinas nubes de plástico empujaban al tiempo

hacia el amanecer.

 

                                                        Anemometroa (Anemómetro), Susa, 1998

  

 [Traducció de Miren Agur Meabe]

 

 Ů

 

Urriak 3

                           

                                                    Mundu bat zen berez

                                                                     sekula amaitu nahi ez zen musu hura.

                        J. Mirande

 

Momentu ebolutiboa

 

Lo egitea egurrezkoa da.

Gau osoa arrainak pizten

eta igelak eranzten ibili ondoren

Iratzargailuak jo zuen

eta begiak erne zitzaizkien.

 

Gisèle ohe puntan eseri zen

Amildegi hura, limite hura haztatuz

eta Gisèle lepoz sano ederra zela erabaki zuen.

Sano ederra.

 

Goizaldea gelara sartu zen

bere dantza konpainiarekin.

Atsegina zen Gisèle lepoz ikustea.

Gisèle ikustea.

 

Laztandu egin zuen

modu berri batean hala ere

tertziopelozko grabitate baxu batean

ilargitik heldu zaizkigun

irudi bakarretan baino astiroago.

Irribarre dardaratiz musu eman zion

Sorbaldako puntu arbitrarionean

eta bat-batean ezpainak

klarionez bete zitzaizkion

Eta bat-batean bezperako tristura itzuli zen

Izututa

Besoekin inguratu zuen Gisèle tximistorratza

aingira elektrikoa

guraizezko azala.

Bilatuz

kaimanen haztegi bat aurkitu zion pubisean.

 

Isiltasun polizial sakon hartan

gelako gauzek esanahi inmediatoa galdu zuten.

Petrolio orbanaren erdian Gisèle

argazkietan sutan harrezkero

eta milaka metrora Miguel Hernández ziegan

edo katuen bizarrak basamortuan

kontrabaxuetako hariak ziren.

Ilea miazkatu zion negarrez,

harriak miazkatzen diren antzera.

 

 

                                               Anemometroa, Susa, 1998

 

 

Ů

[3 d’octubre]                               

                                                       Era un món en si

                                                                         aquell bes que no volia acabar mai.

                                J. Mirande

Instant evolutiu

 

Dormir és de fusta.

Després de passar la nit encenent peixos

i despullant granotes

el despertador va sonar

i se li van aclarir els ulls.

 

Gisèle va seure en l’extrem del llit

temptejant aquell barranc, aquell límit

i ell va decidir que Gisèle era molt bella.

Molt bella.

 

L’alba va entrar a la cambra

amb la seua companyia de dansa.

Era agradable veure Gisèle d’esquenes.

Veure Gisèle.

 

La va acariciar

d’una forma nova no obstant això

més lenta que les poques imatges 

que ens arriben de la Lluna

en la seua baixa gravetat de vellut. 

La va besar amb somriure tremolós

en el punt més arbitrari del muscle.  

I de sobte els llavis

se li van omplir de guix

i de sobte la tristesa de la vigília va tornar

espantada

va rodejar Gisèle parallamps

anguila elèctrica

pell de tisora.

Va buscar i

va trobar un viver de caimans en el seu pubis.

 

En aquell silenci policíac profund

els objectes de la cambra van perdre el seu significat immediat.

Gisèle en mig d’una taca de petroli

cremant-se en les fotos des d’aleshores

i a milers de metres Miguel Hernández en la cel·la

o les barbes dels gats en el desert

eren cordes de contrabaixos.

Li llepà els cabells plorant,

com s'acostuma a llepar les pedres.

                                               Anemometroa (Anemòmetre), Susa, 1998
 

 [Traducció de Joan Navarro*]

 

Ů

 

[3 de octubre]

 

                           

                                                Era un mundo en sí

                                                                aquel beso que no quería acabar nunca.

                         J. Mirande

 

Instante evolutivo

 

Dormir es de madera.

Tras pasar la noche encendiendo peces

y desnudando ranas

el despertador sonó

y se les despejaron los ojos.

 

Gisèle se sentó en el extremo de la cama

tanteando aquel barranco, aquel límite

y él decidió que Gisèle era muy hermosa.

Muy hermosa.

 

El alba entró en el cuarto

con su compañía de danza.

Era agradable ver a Gisèle de espaldas.

Ver a Gisèle.

 

La acarició

de una forma nueva sin embargo

más lenta que las escasas imágenes

que llegan de la Luna

en su baja gravedad de terciopelo.

La besó con sonrisa temblorosa

en el punto más arbitrario del hombro

Y de pronto los labios

se le llenaron de tiza

y de pronto la tristeza de la víspera volvió

espantada

rodeó a Gisèle pararrayos

anguila eléctrica

piel de tijera.

Buscó y

encontró un vivero de caimanes en su pubis.

 

En aquel silencio policial profundo

los objetos del cuarto perdieron su significado inmediato.

Gisèle en medio de una mancha de petróleo

quemándose en las fotos desde entonces

y a miles de metros Miguel Hernández en la celda

o las barbas de los gatos en el desierto

eran cuerdas de contrabajos.

Le lamió el pelo llorando,

como se suelen lamer las piedras.

 

                    Anemometroa (Anemómetro), Susa, 1998

 

 [Traducció de Miren Agur Meabe]

 

Ů


Eskaintza  

 

Zabal-zabalik dituzun bitartean emango nizkizuke

musu mingarri bi begietan,

distirarik gabeko eguzki bi utzi arte.

Galapan urrundu naiz gaur ere eta

jatekoarekin nator.

Gose bazara, jan nire eskuak, zureal dira.

 

Oraindik gose bazara jan nire eskuak.

 

                                      Tundra, Susa, 2002

 

Ů

[L’ofrena]

 

Mentre els tens oberts et donaria  

dos besos dolorosos als ulls,

fins fer d’ells dos sols sense brillantor.

També avui m’he allunyat a galop i

torne amb menjar.

Si tens fam, menja les meues mans, són teues.

 

Si encara tens fam, menja les meues mans,  

 

 

                                               Tundra, Susa, 2002

 

 [Traducció de Joan Navarro*]

 

Ů

[La ofrenda]

 

Mientras los tienes abiertos te daría

dos besos dolorosos en los ojos,

hasta hacer de ellos dos soles sin brillo.

También hoy me he alejado al galope y

vuelvo con comida.

Si tienes hambre, come mis manos, son tuyas.

 

Si aún tienes hambre come mis manos.

 

                                               Tundra, Susa, 2002

 

                                               [Traducció de Miren Agur Meabe]

 

Ů

 

Agerpena

 

Eskuan sagar batekin etorri zitzaidan.

Irudikatu nuen sagar batekin heltzen.

batailak suntsitutako hiri batera.

Ilargia, izarrak jan ahala, argitasun galtzen ari zen.

Dena zen mendekua irabazleen buruetan.

Orduan geldiarazi zuen gerra, sagar batekin eskuan,

Goizari, bere aurrean beauniko, ahotik eztia zeriola.

Esan nion ederra zela hondamendia,

eskuan sagar batekin etorri zenean.

Esan nion aske zela ni birrintzeko,

Zati bakoitza eranltzeko, Nafarroako

Pirntzeak irten zitezen haietatik,

etorri zitzaidanean sagar batekin eskuan.

 

                                      Tundra, Susa, 2002

 

Ů

 

[L’aparició]

 

Va venir a mi amb una poma a la mà.

La vaig imaginar arribant amb una poma

a una ciutat destruïda en la batalla.

La lluna perdia claredat, digerida per les estrelles.

Tot era venjança en les ments dels vencedors. 

Aleshores ella va detenir la guerra, amb una poma a la mà,

mentre el matí, rendit als seus peus, bavejava mel.

Li vaig dir que la ruïna era bella,

quan va venir amb una poma a la mà.

Li vaig dir que era lliure de desfer-me,

de prenyar cada bocí, perquè sorgiren d’ells

prínceps de Navarra,

quan va venir a mi amb una poma a la mà.

 

 

                                                                    Tundra, Susa, 2002

 

 [Traducció de Joan Navarro*]

 

Ů

 

 [La aparición]

 

Vino a mi con una manzana en la mano.

La imaginé llegando con una manzana

a una ciudad destruida en la batalla.

La luna perdía claridad, digerida por las estrellas.

Todo era venganza en las mentes de los vencedores.

Entonces ella detuvo la guerra, con una manzana en la mano,

mientras la mañana, rendida a sus pies, babeaba miel.

Le dije que la ruina era hermosa,

cuando vino con una manzana en la mano.

Le dije que era libre de deshacerme,

de preñar cada añico, para que surgiesen de ellos

príncipes de Navarra,

cuando vino a mi con una manzana en la mano.

 

                                                                    Tundra, Susa, 2002

 

    [Traducció de Miren Agur Meabe]

 

 

Ů

 *[La traducció al català ha estat feta a partir de la traducció espanyola de M.A. Meabe]

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |