a

Lola Arias

 

[Argentina, 1976. Escriptora, actriu i directora de teatre. Estudià Lletres, Dramatúrgia en l’EAD i es va formar com actriu amb Ricardo Bartís i Pompeyo Audivert. Va escriure i dirigir obres com Poses para dormir, Estudios de la memoria amorosa i La escuálida familia. Va estar becada per assistir a Residències per a Dramaturgs al Royal Court Theater de Londres i a la Casa de América de Madrid. Té dos llibres publicats: Las impúdicas en el paraíso (poesia, Tsé-Tsé) i La escuálida familia (teatre, Libros del Rojas. UBA).]

 

 

Argentina, 1976. Escritora, actriz y directora. Estudió Letras, Dramaturgia en la EAD y se formó como actriz con Ricardo Bartís y Pompeyo Audivert. Escribió y dirigió obras como Poses para dormir, Estudios de la memoria amorosa, La escuálida familia. Fue becada para asistir a Residencias para Dramaturgos en el Royal Court Theater de Londres y en Casa de América de Madrid. Tiene dos libros publicados: Las impúdicas en el paraíso (poesía, Tsé- Tsé) y La escuálida familia (teatro, Libros del Rojas. UBA)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mi corazón y yo

[El meu cor i jo]

 

Un día en la vida de una peluquera

[Un dia en la vida d'una perruquera]

 

 

 

 

Mi corazón y yo

 

Llevo mi corazón portátil en una valija de nena

-tengo miedo de los kilómetros que pasan-

voy en moto por la autopista vestida de amazonas

y veo vacas, desiertos, gauchos, estrellas de neón.

 

Mi corazón es una bomba de tiempo

y yo, la kamikaze de los cabellos veloces

No puedo detenerme a comer ni pensar

me alejo de mi pasado como de una casa incendiada

 

Mi juventud está corriendo una carrera contra mí

y yo no tengo copiloto para morir en su hombro

Quisiera saber cuándo voy a llegar

a la ciudad que se llama con mi nombre

 

En la road movie de mi corazón y yo

no hay postal que no tenga lágrimas pegadas

hoteles, rodillas, extranjeros, bikinis

todas las fotos movidas o quemadas por el flash

 

Mi corazón late como un ahogado adentro de una valija

y a mí me lloran los ojos de ir contra el viento

Suena una música de heroína postnuclear

La moto deja al pasar una estela de fuego

 

ΠΑ

 

[El meu cor i jo  

 

Duc el meu cor portàtil en una maleta de nena

-tinc por dels quilòmetres que passen-

 vaig en moto per l’autopista vestida d’amazona

i veig vaques, deserts, gautxos, estrelles de neó.

 

El meu cor és una bomba de rellotgeria

i jo, la kamikaze dels cabells veloços

No puc detenir-me a menjar ni  pensar

m’allunye del meu  passat com d’una casa incendiada 

 

La meua joventut corre una carrera contra mi

i jo no tinc copilot per a morir en el seu muscle 

Voldria saber quan vaig a arribar

a la ciutat que s’anomena amb el meu nom

 

En la road movie del meu cor i jo

no hi ha postal que no tinga llàgrimes enganxades

hotels, genolls, estrangers, bikinis

totes les fotos mogudes o cremades pel flaix

 

El meu cor batega com un ofegat dins d’una maleta

i a mi em ploren els ulls d’anar contra el vent

Sona una música d’heroïna postnuclear

La moto deixa en tot passant un rastre de foc

 

                                                 ]

 

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ

 

Un día en la vida de una peluquera

 

Am 10:02: Los párpados cerrados como cajitas de fósforos.

Am 10:05: Las formas de la avestruz contra la almohada.

Am 10:06:  El talón izquierdo sobre el hielo del mosaico. El baño es un iglú de azulejos.

Am 10:08: Pulir las encías, las pestañas, las axilas enredadas en la toalla, el pelo como un turbante y las gotas en la frente, en la espalda.

Am 10:36: Los ojos chinos sobre el pliegue del mantel. Tomar la leche como un ternero, con las patas sobre la mesa. Todas las cucharas son como madres enanas. Masticar, masticar, masticar.

Am 11:05: La chaqueta, la falda y la carterita ondulando en el viento. La carretera es el filo del campo. Esperar el micro con las rodillas insoladas y mirar los camiones de naranjas y los de maderas y los coches familiares y las bicicletas.

Am 11:07: Las uñas del pie pintadas de rojo se van cubriendo de tierra.

Am 11:34: El chofer del micro es una espalda para entretener. Detrás, los colegiales se patean sudorosos. La mujer del segundo asiento tiene una planta enorme sobre el vestido contra las piernas con las hojas verdes en la nariz, la boca, el escote.

Pm 1:06: Caminar por la ciudad con los restos del campo en el pelo. El desfile de los semáforos y carteles con ombligos de mujer y hombres fumando. La pecera de los maniquíes decapitados junto a la fábrica de té y los televisores y los que llevan los periódicos en carritos metálicos.

Pm 1:12: El nombre de la peluquería con letras amarillas sobre la puerta de vidrio.

Pm 1:14: El delantal y las tijeras y las cabezas parlantes de permanente y spray. Los mechones huidizos de la nuca bajo el hospicio de las pelucas. Cabezas peladas llenas de lastimaduras. Una cabeza de nena. Otra cabeza de profesora. Peinar, cortar, alisar.

Pm 2:03: Lavar las manos en la pileta de lavar.

Pm 2:04: Secar las manos como guantes de invierno.

Pm 2:19: Comer el huevo duro del taper con la indiferencia de un cisne sentado. El mentón en la mano, la mano sobre el codo, el codo contra el apoyabrazos, los brazos abandonados. Los ojos en una revista de peinados extranjeros.

Pm 2:28: Lavar las manos en la pileta de lavar.

Pm 2:29 : Secar las manos como animales domésticos.

Pm 4:04: El sol patinando en el peine metálico. La boca pastosa de sueño, el pelo apilado a mis pies como en otoño.

Pm 6:59: Tomar café con los dedos exhaustos. Aún no es de noche.

Pm 7:46: Llamar por teléfono escondida en el depósito de shampoos. Escuchar el teléfono sonar y que no atienda nadie. Escucharlo muchas veces hasta que se corta.

Pm 8:52: Ir de pelo suelto y labios rojos a la estación de los micros al campo. Los ojos azules del vendedor de boletos a través de la reja de la ventanilla.

Pm 9:44: La casa antes de encender las lámparas. Todos los muebles como lobos posando en la oscuridad. La natación del cuerpo contra el aire negro. No ver detrás ni delante de los ojos.

Pm 10:32: Comer en una gran mesa rodeada de sillas vacías. Comer leyendo una novela prestada y manchar las hojas. Leer sin entender páginas enteras. Volver atrás y seguir sin entender.

Pm 11:08: Caminar en bombacha apagando las luces de la casa.

Pm 11:16: Comer una mandarina en la cama. Mirar una película de guerra.

Pm 11:51: Los aros en la mesita de luz.

 

ΠΑ

[Un dia en la vida d’una perruquera

 

Am 10:02: Les parpelles tancades com caixetes de mistos.

Am 10:05: Les formes de l’estruç contra el coixí.

Am 10:06: El taló esquerre sobre el gel del mosaic. El bany és un iglú de taulells.

Am 10:08: Polir les genives, les pestanyes, les axil·les embullades en la tovallola, els cabells com un turbant i les gotes en el front, en l’esquena.

Am 10:36: Els ulls xinesos sobre el plec de la tovalla. Prendre la llet com un vedell, amb les potes sobre la taula. Totes les culleres són com mares nanes. Mastegar, mastegar, mastegar.

Am 11:05: La jaqueta, la falda i la bosseta de mà onejant al vent. La carretera es el tall del camp. Esperar el micro amb els genolls assolellats i mirar els camions de taronges i els de fustes i el cotxes familiars i les bicicletes.

Am 11:07: Les ungles del peu pintades de roig van cobrint-se de terra.

Am 11:34: El xofer del micro és una esquena per a entretenir. Darrere, el col·legials es donen puntades de peu tot suats. La dona del segon seient té una planta enorme sobre el vestit contra les cames amb les fulles verdes al nas, la boca, l’escot.  

Pm 1:06: Caminar per la ciutat amb les restes del camp en els cabells. La desfilada dels semàfors i cartells amb melics de dona i homes que fumen. La peixera dels maniquís decapitats vora la fàbrica de té i els televisors i els que porten els periòdics en carrets metàl·lics. 

Pm1:12: El nom de la perruqueria amb lletres grogues sobre la porta de vidre.

Pm1:14: El davantal i les tisores i els caps parlants de permanent i esprai. Els blens fugissers de la nuca sota l’hospici de les perruques. Caps pelats plens de morats. Un cap de nena. Un altre cap de professora. Pentinar, tallar, allisar

Pm 2:03: Rentar-se les mans en la piqueta de rentar.

Pm 2:04: Eixugar-se les mans com guants d’hivern.

Pm 2:19: Menjar l’ou dur del taper amb la indiferència d’un cigne assegut. El mentó en la mà, la mà sobre el colze, el colze contra els braços del seient, els braços abandonats. Els ulls en una revista de pentinats estrangers.

Pm 2:28: Rentar-se les mans en la piqueta de rentar.

Pm 2:29: Eixugar-se les mans com animals domèstics.

Pm 4:04: El sol patinant en la pinta metàl·lica. La boca pastosa de son, el cabell amuntegat als meus peus com a la tardor.

Pm 6:59: Prendre cafè amb els dits exhausts. Encara no és de nit.

Pm 7:46: Telefonar amagada al dipòsit de xampús. Sentir el telèfon sonar i que no hi atenga ningú. Sentir-lo moltes vegades fins que es talla

Pm 8:52: Anar amb els cabells solts i llavis rojos a l’estació dels micros al camp. Els ulls blaus del venedor de bitllets a través de la reixa de la finestreta.

Pm 9:44: La casa abans d’encendre els llums. Tots els mobles com a llops posant en la foscor. la natació del cos contra l’aire negre. No veure darrere ni davant dels ulls.

Pm 10:32: Menjar en una gran taula rodejada de cadires buides. Menjar tot llegint una novel·la prestada i tacar els fulls. Llegir sense entendre pàgines senceres. Tornar enrere i seguir sense entendre.  

Pm 11:08: Caminar en bragues apagant els llums de la casa.

Pm 11:16: Menjar una mandarina al llit. Mirar una pel·lícula de guerra.

Pm 11:51: Les arracades en la tauleta de nit.

                         

                  ]

 

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |