a

Jaqueline Calatayud Armaza 

 

[La Paz, 1980. Miembro del grupo literario Los Nadies de la ciudad de El Alto. Publicó artículos en la revista Los Muros, y algunos cuentos en  la revista Nacional (Bolivia)]

 

La Paz, 1980. Membre del grup literari Los Nadies de la ciutat d’El Alto. Ha publicat articles en la revista Los Muros,  i alguns contes en la revista Nacional (Bolívia)

 

 

 

Interpelación del personaje

[Interpel·lació del personatge]

 

Tú me dices que soy estúpido

[Em dius que sóc estúpid]

 

 

 

 

Interpelación del pesonaje

 

Escucha mi voz, Creador, desde este infierno de silencio. Soy yo, Lilith, la sacrílega que te tuvo en su boca a cada sílaba pronunciada, la que disfrazó su nombre para dirigirse a ti, hacedor de las cosas, cuentista, mago, maestro que creas al hablar; dueño que me rompes las piernas y el corazón, mutándome en animales y bestias.

Pronuncié tu nombre y llevo ese pecado a cuestas mientras huyo de tu pluma, de tu luz, porque tu luz es una luz a medias, tu presencia (¿omnisciente?) una negación....

¡Pobre padre incurriendo en tautologías!

Sin embargo mi palabra es completa, y con ella perdono tus manos que atan a mis cabellos palpitantes corazones, perdono tus oídos que no escuchan, perdono tu poder y perdono tu pluma. Ahora Creador, maestro, poeta, sigue mi voz mientras me arrojo al abismo con tu marca a cuestas y los pies ligeros, sigue mi voz en mi descenso-deceso, al que llevo también mi derecho a la palabra.

 

ΠΑ

 

 [Interperl·lació del personatge

 

Escolta la meua veu, Creador, des d’aquest infern de silenci. Sóc jo, Lilith, la sacrílega que et va tenir en la seua boca a cada síl·laba pronunciada, la que va disfressar el seu nom per a dirigir-se a tu, faedor de les coses, rondallaire, mag, mestre que crees en parlar; amo que em trenques les cames i el cor, mutant-me en animals i bèsties.

Vaig pronunciar el teu nom i porte aquest pecat a coll, mentre fuig de la teua ploma, de la teua llum, perquè la teua llum és una llum a mitges, la teua presència (omniscient?) una negació...

Pobre pare que incorre en tautologies!  

No obstant això, la meua paraula és completa, i amb ella perdone les teues mans que lliguen als meus cabells cors que bateguen, perdone les teues oïdes que no escolten, perdone el teu poder i perdone la teua ploma. Ara, Creador, mestre, poeta, segueix la meua veu mentre em llance a l’abisme amb el teu senyal a coll i els peus lleugers, segueix la meu veu en el meu descens-decés, al que porte també el meu dret a la paraula.

                                   ]

 

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ

 

Tú me dices que soy estúpido

porque veo las estrellas hacia abajo

pero eres incapaz de entender

que ellas salen siempre al amparo de la noche

a embarrarse en la ciudad

y regocijarse en las autopistas

 

Deja que sea feliz con mi estrella

colgada del techo

y el cinturón de Orión del Estadio por la noche.

 

La estúpida eres tú, que las ves hacia arriba

para que te duela el cuello

y puedas culpar al estrés

y a mí.

 

 

ΠΑ

 

[Em dius que sóc estúpid

perquè veig les estrelles cap avall

però ets incapaç d’entendre

que elles ixen sempre a redós de la nit

per a enfangar-se a la ciutat

i gaubar-se a les autopistes

 

Deixa que siga feliç amb la meua estrella

penjada del sostre

i el cinturó d’Orió de l’Estadi a la nit.

 

L’estúpida ets tu, que la veus cap amunt

perquè et faça mal el coll

i pugues culpar a l’estrès

i a mi

                             ]

 

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |