|
Fabiana Farias
|
||||
|
[Va nàixer a Rio de Janeiro el 1982. Llicenciada en Lletres Portugués / Literartures per la Universitat Estatal de Rio de Janeiro, cursa un master en literatura brasilera en la mateixa institució. Ha publicat un poema al núm. 16 de la revista Inimigo Rumor.]
Nasceu no Rio de Janeiro, 1982. Formada em Letras Português/Literaturas pela UERJ, cursa maestrado em literatura brasileira na mesma instituição. Possui poema publicado pela revista Inimigo Rumor n°16.
|
|
Santíssimo, Ontem apalpei com os pés Tua estrutura macia E na perfuração, Em meio há qualquer coisa que fede E recende a bocas unidas que sussurram conspirações O branco absoluto de seus ossos A fixação impassiva destes olhos. Santíssimo, Eu esqueci de teu coração
Santíssim, Ahir vaig palpar amb els peus La teua estructura tova I en la perforació, Al mig hi ha alguna cosa que put I fa olor de boques unides que xiuxiuegen conspiracions El blanc absolut dels seus ossos La fixació impassible d'aquests ulls Santíssim, Em vaig oblidar del teu cor
]
[Traducció de Joan Navarro]
a Rogério de Medeiros
Daqui vejo tuas galerias de luzes e escuto ressoar, sereníssima, a batalha contínua de tuas centopéias de aço Do silêncio sobre quatro patas por trás das janelas fechadas.
As calçadas refletem o eco de velhos passos, milhares, bilhões E nada refletem. Das frinchas expostas ao sol, escorre em meio ao lodo negro, A nossa história sussurrada Em um caleidoscópio delirante E a inconseqüência casual Sem nexo.
A onda que te encobre súbita é feita de terno e da doce carne humana Esses fugazes vultos Que se afastam.
a Rogério de Medeiros
D'ací veig les teues galeries de llums i escolte ressonar, sereníssima, la batalla contínua dels teus centpeus d'acer Del silenci sobre quatre potes per darrere de les finestres tancades.
Les calçades reflecteixen l'eco de vells passos, milers, bilions I res no reflecteixen. De les esquerdes exposades al sol, s'escorre al mig del tarquim negre, La nostra història xiuxiuejada En un calidoscopi delirant I la inconseqüència casual Sense nexe.
L'ona que et tapa sobtada és feta de tern i de dolça carn humana Aquests fugaços embalums Que s'allunyen.
]
[Traducció de Joan Navarro]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |
||