a

Erika Reginato Muñoz

 

[Caracas, 1977. Llicenciada en Lletres per la Universidad Central de Veneçuela. Publica el seu primer llibre de poemes Día de San José el 1999 a l'editorial Eclepsidra i el 2004 l'assaig Cuatro estaciones para Ungaretti. Ha col·laborat en diverses revistes literàries veneçolanes com ara en la Revista Nacional de Cultura, Poesía, Pax, Trapos y Helechos i en l'antologia del programa radiofònic La maja desnuda. Ha treballat en la Semana Internacional de la Poesía que organitza la Casa de la Poesía Pérez Bonalde a Veneçuela com a traductora de l'italià dels poetes Milo De Angelis, d'Alessandro Ceni i de Davide Rondoni. Escriu per al setmanari A-Nexus, una pàgina dedicada a la poesia (suplement cultural encartat en el periòdic de Caracas La Voce d'Italia).  Els seus viatges constants entre Veneçuela i Itàlia es realitzen per establir un contacte directe amb l'estudi de la poesia del segon Noucents italià i la traducció dels autors més destacats. Els textos pertanyen al llibre inèdit Campo Croce (2001-2006).]

 

 

Caracas, 1977. Licenciada en Letras de la Universidad Central de Venezuela. Publica su primer libro de poesía Día de San José en 1999 con la Editorial Eclepsidra y en el 2004 el ensayo Cuatro estaciones para Ungaretti. Ha colaborado con diversas revistas literarias venezolanas como en la Revista Nacional de Cultura, Poesía, Pax, Trapos y Helechos y en la antología del programa radial La maja desnuda. Ha trabajado en la Semana Internacional de la Poesía que organiza la Casa de la Poesía Pérez Bonalde en Venezuela como traductora del italiano de los poetas Milo De Angelis, Alessandro Ceni y Davide Rondoni. Escribe para el semanario A-Nexus, una página dedicada a la poesía (suplemento cultural encartado en el periódico caraqueño La Voce D’Italia). Sus viajes constantes entre Venezuela e Italia se realizan para establecer un contacto directo con el estudio de la poesía del segundo Novecientos italiano y la traducción de los más destacados autores. Los textos pertenecen al libro inédito “Campo Croce” (2001-2006).

 

 

 

 

 

 

 

 
 

 

Día de San José
[Dia de Sant Josep]

 

Levedad
[Levitat]

 

 

 

 

Día de San José

Padre
estoy en el país de tu infancia,
en el frío,
en el idioma de tu niebla
con el vapor de las ráfagas de los trenes. 

Camino con las manos arrugadas
sobre el río. 

Te escucho
correr en las calles
entre cimientos de oro,
navegar sobre el arroyo,
apartar la nieve de la cima. 

Si sólo me pudieras
acompañar en el sofá,
tocar los hombros,
dar una lámpara
para iluminar los rieles de regreso,
entonces cerraría los puños
caminaría más r
ápido
hasta entrar en la estación. 

Padre
dame un poco de tu trigo,
déjame ver tus pies.

 

[Del poemario inédito Campo Croce]

ΠΑ

[Dia de Sant Josep

Pare
sóc al país de la teua infantesa

en el fr
ed,
en l
'idioma de la teua boira
amb el vapor de las ràfegues dels trens. 

Camine amb les mans arrugades
sobre el
riu

T'escolte
c
órrer pels carrers
entre
fonaments d'or,
navegar sobre el
rierol,
apartar la
neu del cim. 

Si sols em pogueres
acompa
nyar en el sofà,
tocar
els muscles,
d
onar una llàntia
p
er a il·luminar els rails de tornada,
aleshores tancaria els punys
caminar
ia més ràpid
fins entrar a l'estació. 

Pare
d
óna'm un poc del teu blat,
d
eixa'm veure els teus peus.

 

[Del poemari inèdit Campo Croce]

                                                                      ]                                                                     

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ

Levedad

Piernas entrelazadas en un sueño. 

¿Quién conoce
las sábanas de un muerto,
el alivio del agua,
su mano arrugada en la angustia? 

¿Quién siente el escalofrío en su cuello? 

Una madrugada de lluvia
cuando los pájaros cantan despacio
nuestros nombres,
sentimos la seguridad de tocar el vacío,
palpar lo desconocido

bajo el temblor de las horas. 

En ese instante,
una pintura de Chagall
vuela por la ciudad. 

La boca seca
te anuncia.

[Del poemario inédito Campo Croce]

ΠΑ

[Levitat

Cames entrellaçades en un somni

Qui coneix
els llençols d'un mort,
l'alleujament de l'aigua,
la seua mà arrugada en l'angoixa

Qui sent el calfred al seu coll

Una matinada de pluja
quan els ocells canten lentament
els nostres noms,
sentim la segur
etat de tocar el buit,
palpar
el desconegut
sota el tremolor de les hores. 

En aquest  instant,
una pintura de Chagall
v
ola per la ciutat

La boca eixuta
t
'anuncia.

[Del poemari inèdit Campo Croce]

                      ]

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |