Elisa Andrade Buzzo

[São Paulo, Brasil, 1981. Treballà com a periodista a l’oficina de São Paulo de Radiobrás, i a la revista Cult. Durant 2005 participà en el laboratori de periodisme cultural, de Rumos Itaú Jornalismo Cultural. Actualment acaba el curs de periodisme a la Universitat de São Paulo, coedita la revista de literatura i arts visuals Mininas. i manté el bloc Calíope. El seu primer llibre de poemes és Se lá no sol, (editora 7 Letras).

Mininas: www.mininas.com.br

Calíope: http://caliope.zip.net]

São Paulo, Brasil, 1981. Trabalhou como jornalista no escritório de São Paulo da Radiobrás e na revista Cult. Durante o ano de 2005 participou do laboratório de jornalismo cultural do Rumos Itaú Jornalismo Cultural. Atualmente termina o curso de jornalismo na Universidade de São Paulo, co-edita a revista de literatura e artes visuais Mininas (www.mininas.com.br) e mantém o blog Calíope (http://caliope.zip.net). Seu primeiro livro de poesias é Se lá no sol (editora 7 Letras, 2005).

[Era]

chuveiro de partículas desintegrando-se na névoa

vacas voam na nevasca

o firmamento

- composição azul -

se desloca

[Planície argentina

pluja de partícules desintegrant-se en la boira

vaques volen en la borrufada

el firmament

- composició blava -

es disloca

]

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ

Era

“Ele imaginava o terrível drama que se desenrola perpetuamente no universo, e o seu coração estava repleto de piedade. Totalmente afligido pelos inúmeros males que haviam padecido os que viveram antes dele, vergando sob o peso desses vãos esforços acumulados no infinito dos tempos, o zartog Sofr-Aï-Sr adquiria lentamente, dolorosamente, a íntima convicção da eterna renovação das coisas.”

Jules Verne (O Eterno Adão)

Sob meus pés

circulam gentes

de outras eras

afundadas na terra

que já foi mar.

Em minha mente

segredam sombras

distantes montanhas,

mulheres-moças

reacendem num terral.

Fundos de oceanos

- baú de viração.

Sou fóssil sou dócil,

mas viro carvão

se solta no ar

Que venham as enchentes,

os barros me encerrem

eu quero afundar

- caixa de metal

(me encontrem mais pra frente)

- garrafa estrelada,

eu vou ficar luz.

Se continua chovendo

nem cresce mais verde,

aos poucos se afoga.

Rio doce me abrace

e me solte noutro lugar

[de Se lá no sol ,7 Letras, 2005]

ΠΑ

[Era

Ell imaginava el terrible drama que es desenrotlla perpètuament a l’univers, i el seu cor estava replet de pietat. Totalment afligit per les innumerables desgràcies que havien patit els que havien viscut abans d’ell, doblegant-se sota el pes d’aquells esforços vans acumulats en l’infinit dels temps, el zartog Sofr-Aï-Sr adquiria lentament, dolorosament, l’íntima convicció de l’eterna renovació de les coses

Jules Verne , L’etern Adam

Sota els meus peus

circulen gents

d’altres eres

enfonsades en la terra

que ja fou mar.

En la meua ment

secretegen ombres

llunyanes muntanyes,

dones-joves

es revifen en un terral.

Fons d’oceans

- bagul de brisa.

Sóc fòssil sóc dòcil,

però solta en l’aire

esdevinc carbó

Que vinguen les inundacions

i les argiles em continguen

vull enfonsar-me

- caixa de metall

(que em troben més avant)

- botella estelada,

em faré llum.

Si continua plovent

i no creix més la vegetació,

a poc a poc s’ofega.

Que el riu dolç m’abrace

i em solte en altre lloc

]

[de Se lá no sol ,7 Letras, 2005]

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ