a

Carmen García

 

[Santiago, 1979. És sociòloga de la Universitat Catòlica de Xile. Fundadora i editora de Revista Plagio, ha participat en l’organització de diverses activitats culturals, d’entre les quals destaquen el Concurso de Cuentos Breves Santiago en 100 Palabras, el Concurso de Vídeos Breves Nanometrajes Urbanos y el Ciclo de Poesía Escrita por Mujeres. L’any 2004,va exercir com a assessora de projectes de la Comisión Asesora Presidencial Centenario Pablo Neruda. L’any 2000 rep la Beca para la Creación Poètica Joven de la Fundación Pablo Neruda. L’any 2003 entra al taller Premio Mustakis / Biblioteca Nacional, dirigit per la poeta Elvira Hernández. Aquell mateix any, és guardonada amb la Beca de Creación Literaria per a escriptors novells del Consejo Nacional del Libro y la Lectura per a la realització del seu llibre La insistencia, publicat l’any 2004 a Libros de la Elipse.]

 

 

Santiago, 1979. Es socióloga de la Universidad Católica de Chile. Fundadora y editora de Revista Plagio, ha participado en la organización de diversas actividades culturales, entre las cuales destacan el Concurso de Cuentos Breves Santiago en 100 Palabras, el Concurso de Videos Breves Nanometrajes Urbanos y el Ciclo de Poesía Escrita por Mujeres. El 2004 ejerció como asesora de proyectos de la Comisión Asesora Presidencial Centenario Pablo Neruda. El año 2000 recibe la Beca para la Creación Poética Joven de la Fundación Pablo Neruda. El 2003 integra el taller Premio Mustakis / Biblioteca Nacional, dirigido por la poeta Elvira Hernández. El mismo año, es distinguida con la Beca de Creación Literaria para escritores noveles del Consejo Nacional del libro y la lectura para la realización de su libro La Insistencia, publicado el 2004 por Libros de la Elipse.

 

 

 

 

 

 

 

La Lengua del Animal es la Palabra

[La Llengua de l'Animal és la Paraula]

 

Destierro

[Exili]

 

 

 

 

La Lengua del Animal es la Palabra

 

Quiero palabras grandes,

enormes caballos que beban de mis manos

Javier Bello

 

La lengua del animal es la palabra.

Un pájaro muere en el jardín

¿quiénes lo rodeamos en este último respiro?

¿quiénes los que habitamos este lugar?

Yo no quiero palabras que nos hagan olvidar el dolor de estar despiertos

quiero palabras que acompañen la belleza del último instante en que somos vida

que se nombren en la boca del miedo

en la sombra del animal que es el anuncio

que se tricen como porcelanas

y comprendan lo indecible en la noche de los monumentos.

 

Hay una espada que atraviesa los días

entonces los pájaros revientan y desaparecen

y el temor es uno y mismo para todos:

la palabra acabada

el ojo vencido.

Somos tres los invitados a este funeral.

 ΠΑ

[La llengua de l’Animal és la Paraula

 

                                                Quiero palabras grandes,

                                 Enormes caballos que beban de mis manos

                                                                                         Javier Bello

 

La llengua de l’animal és la paraula.

Mor un ocell al jardí:

qui som els que contemplem el seu alè darrer?

qui els que habitem en aquest lloc?

No vull paraules que ens facin oblidar el dolor d’estar desperts

vull paraules que acompanyin la bellesa del darrer instant en què som vida

que siguin anomenades a la gola de la por

a l’ombra de l’animal que anuncia

com es fan miques com a porcellanes

i atenyin l’indicible en la nit dels monuments.

 

Hi ha una espasa que travessa els dies

llavors rebenten els ocells i desapareixen

i el temor és un del sol per a tots nosaltres:

la paraula acabada

l’ull vençut.

Som tres els convidats en aquest funeral.

                                   ]

[Traducció de Susanna Rafart]

ΠΑ

Destierro

 

Este día se extiende como el andar de las víctimas con los ojos vendados. La imaginación del silencio y los ojos vendados. Bestias que no dejan de llorar miseria. No hubo funeral: tu cuerpo envuelto en  plástico negro reclama a los hijos que aguardan crucificados por la tarde. 

 

ΠΑ

[Exili

 

S’allarga aquest dia com el pas de les víctimes amb els ulls embenats. La imaginació del silenci i els ulls embenats. Bèsties que no paren de plorar misèria. No hi va haver funeral: el teu cos tapat amb plàstic negre crida els fills que esperen crucificats per la tarda.      

                                ]

[Traducció de Susanna Rafart]

ΠΑ

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |