|
Andreae Prozesky
|
||||
|
[Va nàixer el 1977 a St. John’s, Terranova, Canadà. Ben jove va guanyar tres prestigiosos premis regionals d’art i literatura. Quan estudiava a la Universitat McGuill de Montreal, va rebre l’any 2000 el premi Lionel Shapiro de creació literària. Com a membre del col·lectiu d’artistes Ecophilia va participar en la instal·lació intertextual Compositions 1 amb l’escriptura del text que l’acompanyava. Ha escrit comentaris per a l’emissora de ràdio canadenca CBC, i el 2003 fou invitada a formar part del CBC Poetry Face-off. Ha publicat el seu treball al Montage Creative Journal i al The Journal of Miscellaneous Reviews, així com al seu bloc soundslikecrikets.blogspot. com. Viu a St. Johnn’s amb la seua filla Bonnie.]
She was born in 1977 and grew up in St. John’s, Newfoundland. As a youth she won three prestigious regional arts and letters awards. While studying at McGill University in Montréal, she won the Lionel Shapiro award for creative writing (2000). As a member of the artists’ collective Echophilia, she helped create the intertextual installation “Compositions 1,” along with its accompanying text. She has written commentary for Canada’s state broadcast service, CBC radio, and was invited in 2003 to compete in the CBC Poetry Face-off. Her work has been published in Montage Creative Journal and The Journal of Miscellaneous Reviews, and online at soundslikecrickets.blogspot.com. She lives in St. John’s with her daughter, Bonnie.
|
He thinks that I’m not pleased unless I’m somewhere else. Beyond the sea, clinging to coastline, my skin salt-dry, turned white.
The truth is that each kiss from him is new land, new-found. All ground-bound vines saga-twining, the wind swaying small trees into wine-fed, landed lovers.
We two can make more splendid landscapes than all the earth’s aeons of push and pull have done.
Ell pensa que no estic contenta a menys que siga en algun altre lloc. A l’altre costat de la mar, enganxada al litoral, la meua pell salada i eixuta, va esdevenir blanca.
La veritat és que cada bes seu és una nova terra acabada de descobrir. Totes les vinyes sarmentoses com una saga lligades al terreny, el vent balancejant-se en els petits arbres nodrits de vi, amants terratinents.
Tots dos podem construir paisatges més esplèndids que les provatures fetes per la terra tota una eternitat. ]
[Traducció d'Amàlia Planells i Joan Navarro]
This is the fate of so many mermaids, golden tails split into two long, too-blue legs, voices slipping like sisters into the air.
We cut off our burnished hair and wince at this new torment of footfall, each of us sewn into our own auric hours. We’re given ‘til dawn to save ourselves, and instead take our daggers home, split an artery in the martyry, seep back into the sea.
Aquest és el destí de tantes sirenes, cues daurades partides en dues llargues cames massa blaves, veus esmunyint-se com germanes en l’aire.
Tallem el nostre cabell brunyit i ens estremim davant aquest nou turment de la petjada, cadascuna de nosaltres cosida a les nostres pròpies àuriques hores. Tenim fins a l’alba per salvar-nos, i en lloc de portar els nostres punyals a casa, partir una artèria en la capella del martiri, tornem a filtrar-nos en la mar. ]
[Traducció d'Amàlia Planells i Joan Navarro]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |
|||