a

Andrea Cabel

 

[Lima, 1982. Cursa l’últim cicle de l’especialitat de Literatura hispànica en la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, PUCP. Ha estat becària de la Universitat de Burgos (Espanya) on va estudiar diversos temes de literatura medieval espanyola i va realitzar un projecte d’investigació sobre temes de cultura i mentalitats de l’edat mitjana, l’imaginari popular medieval i l’èpica medieval espanyola:  El Cid. La revista La tortuga ecuestre li va dedicar un número als seus poemes. També ha publicat en les revistes Pelícano i en Casa de citas així com en l’australiana Noise, que l’ha seleccionada per a l’antologia de poesia hispanoamericana contemporània que prepara per a l’abril d’enguany. Ha publicat poemes en la revista Voces de Madrid i  així mateix publica en diverses revistes d’internet com La siega (Barcelona), Divague (Argentina), Décimas (Perú), Letralia (Venezuela). Actualment és ajudant becària del curs de Teatre de la PUCP.  Forma part del comitè editorial de la revista de crítica, investigació i creació literària Ginebra Magnolia. Prepara el seu primer llibre de poemes:  Fruta Partida. ]

 

Nace en Lima en noviembre de 1982. Actualmente cursa el último ciclo de la especialidad de Literatura hispánica en la Pontificia Universidad Católica del Perú. Ha sido becaria de la Universidad de Burgos (España) donde estudió diversos temas de Literatura Medieval Española y realizó un proyecto de investigación sobre temas de Cultura y mentalidades de la Edad media, el imaginario popular medieval y la épica medieval española:  El Cid. La revista La tortuga ecuestre le dedicó un número a sus poemas. También ha publicado en la revista Pelícano y en la revista Casa de citas así como en la revista australiana Noise donde participará de la selección de poesía hispanoamericana contemporánea que prepara para abril de este año. Ha publicado algunos poemas en la revista Voces de Madrid y asimismo, publica en diversas revistas de Internet como La siega (Barcelona), Divague (Argentina), Décimas (Perú), Letralia (Venezuela). Actualmente pertenece al staff de asistentes de docencia del curso de Teatro de la PUCP,  integra el comité editorial de la revista de crítica, investigación y creación literaria Ginebra Magnolia y está preparando su primer libro de poemas:  Fruta Partida.

 

 
 

eupatorio

[canabassa]

 

patafísica

[patafísica]

 
 
 
 
eupatorio
 
la luna caliente ad portas del amor.
seres llenos de pensamiento se reúnen a tu lado,
y con ellos, los ritos de sudor tras las esporas y los torbellinos de espinas.
playas de misterios, y flautistas, poetas, caminantes, astrónomos y magos 
un ramillete de remedios para la pena y el sudor.
recuerdos despellejados por tu música de huesos amarillos,
eliges a la idea que me encarna y le ofreces los papeles de agua,
los mansos hígados que se dibujan cuando miras al cielo
cuando confundes a las ovejas con sus sueños.
 

ΠΑ

 

[canabassa
 
la lluna calenta ad portas de l’amor.
éssers plens de pensament es reuneixen al teu costat, 
i amb ells, els ritus de suor després de les espores i els remolins d’espines.  
platges de misteris i flautistes, poetes, caminants, astrònoms i mags 
un ram de remeis per a la pena i la suor.
records escorxats per la teua música d’ossos grocs, 
tries l’idea que m’encarna i li ofereixes els papers d’aigua, 
els mansos fetges que es dibuixen quan mires el cel 
quan confons les ovelles amb els seus somnis. 
 

                                       ]

 

[Traducció de Joan Navarro]

 

 

ΠΑ

patafísica
 
Las reglas de las excepciones resplandecen soledosas y tristes,
perdiéndose entre el tiempo, mirando, a lo lejos, 
                                                             a los átomos 
 
que caen libremente,
como las gaviotas tras las olas, precisas, puntiagudas 
en una ceremonia de tiempo blanco, en un baile luminoso que solloza.
Pájaros vivos cualquiera salpicando llamas puras de viento, espuma, 
detonando agrestes, solitarios, como mi corazón cuando se hunde en la noche.
Los átomos y los pilares del cielo,
el amor entero rozando los ojos abiertos.
La luz transfigurada y la maravilla de robarte 
                                              como si fueras mariposa en primavera,
pincelada azul escarlata, cielo estrellado, manos de río, melancólicas, 
distancias y miradas. 
 

ΠΑ

 
 

[patafísica

 

Les regles de les excepcions resplendeixen solitàries i tristes,

i es perden entre el temps, mirant, a la llunyania, 

                                                       els àtoms

 

que cauen lliurement,

com les gavines darrere les ones, precises, puntegudes

en una cerimònia de temps blanc, en un ball lluminós que sanglota.

Ocells vius qualsevol esquitxant flames pures de vent, escuma,

detonant agrestes, solitaris, com el meu cor quan s’enfonsa en la nit. 

Els àtoms i els pilars del cel,

l’amor sencer fregant els ulls oberts.

La llum transfigurada i la meravella de furtar-te

                                   com si fores papallona en primavera,

pinzellada blava escarlata, cel estrellat, mans de riu, malenconioses,

distàncies i mirades.

                                    ]

[Traducció de Joan Navarro]

 

ΠΑ

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |