Adelaida Loukota
|
||||
[Em diuen Adelaida Elizabeth Loukota Estrada. Vaig nàixer a la ciutat de Guatemala el 9 de desembre de 1979, després del migdia. Vaig passar la infància en una granja a 35 quilòmetres de la capital perquè els meus pares no es van adaptar molt bé al món després dels seixanta. Ara aquesta casa em produeix “aquella nostàlgia” pels llocs d’abans. Per aquestes coses que s’esdevenen a l’adolescència, em vaig graduar a nivell mitjà en una carrera de dibuix tècnic amb la intenció d’anar-me’n de casa, una vegada graduada. Però, per aquestes coses que s’esdevenen també a la vida, vaig estudiar Lletres en la Universitat de San Carlos de Guatemala, i vaig deixar de treballar i, no cal dir-ho, em vaig quedar amb els pares.
No parlaré dels meus treballs acadèmics, ni dels llibres de poesia, perquè aquests assumptes són un poc avorrits. ]
Me llamo Adelaida Elizabeth Loukota Estrada. Nací en la ciudad de Guatemala el 9 de diciembre de 1979, después de medio día. La infancia la pasé en una granja a 35 kilómetros de la capital porque mis papás no se adaptaron muy bien al mundo después de los sesenta. Ahora esa casa me produce "aquella nostalgia" por los lugares de antes. Por esas cosas de la adolescencia me gradué a nivel medio de una carrera de dibujo técnico (para poder trabajar luego de graduarme y largarme de casa) y por otras cosas de la vida estudié Letras en la Universidad de San Carlos de Guatemala (con lo que dejé de trabajar y, por supuesto, me quedé con mis viejos).
|
|
coleccionaba sellos fumaba habanos y escribía de política
esperó que mi viejo madurara (algún día) dejara de oír música de protesta y se olvidara de vagar en la calle
murió una mañana hace mucho y ahora ese hijo espera todo eso de mí
col·leccionava segells fumava havans i escrivia de política
esperà que el meu pare madurés (algun dia) deixés d’escoltar música de protesta i se n’oblidés de vagar pel carrers
va morir un matí fa molt i ara aquest fill espera tot això de mi ] [Traducció de Joan Navarro] sueños literales de palabras angostas y sin esquinas para retenerte como noción exacta de todo lo que no cumplimos y es que a veces llego a extrañarte y siento ganas de volverme diminuta para que mi nombre quepa en un grano de arroz o en un pedazo de recuerdo aunque no sea tuyo
somnis literals de paraules estretes i sense cantons per retenir-te com a noció exacta de tot allò que no complim i és que de vegades arribe a estranyar-te i tinc ganes de tornar-me diminuta perquè el meu nom càpia en un gra d’arròs o en un tros de record encara que no siga teu ] [Traducció de Joan Navarro] | a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |