a

Adelaida Loukota

 

[Em diuen Adelaida Elizabeth Loukota Estrada. Vaig nàixer a la ciutat de Guatemala el 9 de desembre de 1979, després del migdia. Vaig passar la infància en una granja a 35 quilòmetres de la capital perquè els meus pares no es van adaptar molt bé al món després dels seixanta. Ara aquesta casa em produeix “aquella nostàlgia” pels llocs d’abans. Per aquestes coses que s’esdevenen a l’adolescència, em vaig graduar a nivell mitjà en una carrera de dibuix tècnic amb la intenció d’anar-me’n de casa, una vegada graduada. Però, per aquestes coses que s’esdevenen també a la vida, vaig estudiar Lletres en la Universitat de San Carlos de Guatemala, i vaig deixar de treballar i, no cal dir-ho, em vaig quedar amb els pares.


El amics que vaig fer en la universitat eren bastant donats a les arts, per més malament que això sone. Així que vaig aconseguir publicar un parell de llibrets de poesia de forma independent i artesanal, és clar. Vaig acabar la carrera el 2003 i ara em trobe en una lluita a mort amb la burocràcia per graduar-me. Després de la universitat, vaig treballar en una llibreria anomenada Sophos i ara, amb els meus 26 anys ben guanyats, passe inadvertida en una oficina qualsevol que no té res a veure amb els llibres. Amb tot, continue escrivint i tot i que no veig tan sovint aquells amics, crec encara en la poesia. 
 

 

No parlaré dels meus treballs acadèmics, ni dels llibres de poesia, perquè aquests assumptes són un poc avorrits. ]

 

 

Me llamo Adelaida Elizabeth Loukota Estrada. Nací en la ciudad de Guatemala el 9 de diciembre de 1979, después de medio día. La infancia la pasé en una granja a 35 kilómetros de la capital porque mis papás no se adaptaron muy bien al mundo después de los sesenta. Ahora esa casa me produce "aquella nostalgia" por los lugares de antes. Por esas cosas de la adolescencia me gradué a nivel medio de una carrera de dibujo técnico (para poder trabajar luego de graduarme y largarme de casa) y por otras cosas de la vida estudié Letras en la Universidad de San Carlos de Guatemala (con lo que dejé de trabajar y, por supuesto, me quedé con mis viejos).


Los amigos con que me topé en la universidad eran bastante dados a las artes (por más atroz que eso suene) así que logré publicar un par de librillos de poesía, claro, de forma independiente y artesanal. Cerré la carrera en el 2003 y ahora estoy en una lucha a muerte con la burocracia para graduarme. Luego de la universidad trabajé algún tiempo en una librería llamada Sophos y ahora, con mis 26 años bien ganados, paso inadvertida en una oficina cualquiera que no tiene nada que ver con libros. Sin embargo, sigo escribiendo y aunque no veo con tanta frecuencia a los amigos aquellos, sigo creyendo en la poesía.


No hablaré de mis trabajos académicos, ni de los libros de poesía, porque esos asuntos son medio aburridos.

 

 

 

 

 Mi abuelo

[El meu avi]

 

Me gustaría contarte

[M'agradaria contar-te]

 

 

 

 

Mi abuelo

coleccionaba sellos

fumaba habanos

y escribía de política

 

esperó

que mi viejo

madurara (algún día)

      dejara de oír

música de protesta

y se olvidara

de vagar en la calle

 

murió una mañana

       hace mucho

y ahora ese hijo

espera todo eso de mí

 

 

 

ΠΑ

 

[El meu avi

col·leccionava segells

fumava havans

i escrivia de política

 

esperà

que el meu pare

madurés (algun dia)

      deixés d’escoltar

música de protesta

i se n’oblidés

de vagar pel carrers

 

va morir un matí

       fa molt

i ara aquest fill

espera tot això de mi

                           ]

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ

Me gustaría contarte

sueños literales

de palabras angostas

y sin esquinas

para retenerte

como noción exacta

de todo lo que no cumplimos

y es que a veces

llego a extrañarte

y siento ganas de volverme diminuta

para que mi nombre

quepa en un grano de arroz

o en un pedazo de recuerdo

aunque no sea tuyo

 

 

 ΠΑ

 

[M’agradaria contar-te

somnis literals

de paraules estretes

i sense cantons 

per retenir-te

com a noció exacta

de tot allò que no complim

i és que de vegades 

arribe a estranyar-te

i tinc ganes de tornar-me diminuta

perquè el meu nom

càpia en un gra d’arròs

o en un tros de record

encara que no siga teu

                     ]

[Traducció de Joan Navarro]

ΠΑ

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |