Der rote Schuh 
Sophie Calle

Wir waren elf Jabre alt, Amélie und ich, und klauten uns systematisch jeden Donnerstagnachmittag zwischen 14 und 17 Uhr durch die Kaufhäuser. Das dauerte ein volles Jahr. Amélies Mutter, die etwas ahnte, erfand eine Geschichte und behauptete, ein Polizist sei erschienen, der uns beobachtet habe, aber angesichts unserer Jugend bereit sei, uns noch eine zweite Chance zu geben. Er werde uns künftig im Auge behalten und das Vergangene vergessen, wenn wir unsere Beutezüge einstellten. Wir brachten Wochen damit zu, unter all den Männern ringsum den Polizisten auszumachen, der uns  angeblich auf den Fersen war, um ihm zu entwischen, wenn wir meinten, ihn entdeckt zu haben. Zum Stehlen blieb uns keine Zeit mehr. Unsere letzte Beute war ein Paar roter Schuhe gewesen, obendrein zu groβ für uns. Amélie behielt das rechte, ich das linke Exemplar.

[La sabata roja

Teníem onze anys, Amélie i jo, i cada dijous a la vesprada entre les dues i les cinc pispàvem sistemàticament als grans magatzems. Tot un any va durar. La mare d’Amélie, que s’ensumava alguna cosa, va inventar una història i ens va dir que havia aparegut un policia que ens havia estat observant, però que vista la nostra joventut estava disposat a donar-nos una segona oportunitat. En endavant no ens perdria d’ull i oblidaria el passat si abandonàvem les nostres corregudes. Vam passar setmanes tractant de reconèixer entre tots els homes del voltant el policia que semblava trepitjar-nos els talons, per a escapar d’ell quan pensàvem que l’havíem descobert. Ja no ens quedava temps per a furtar. El nostre últim botí va ser un parell de sabates roges, i damunt, massa grans per a nosaltres. Amélie es va quedar el peu dret i jo l’esquerre.]

[Traduït al català per Mònica Fernández i Arizmendi a partir de la versió alemanya d'Elke Bahr i Sebastian Viebahn del text original en francés. Dins de Sophie Calle, Wahre Geschichten, Prestel Verlag, München, Berlin, London, New York. 2004.]

[Sophie Calle va nàixer a Paris el 1953. Artista inclassificable combina text i fotografia per recrear històries de la vida quotidiana. El recull al qual pertany aquest text relata alguns esdeveniments remarcables de la seua vida. Extractes de la seua relació amb Greg Shepard, el barnús blanc del seu primer amant,  una carta robada,  la rival, la separació, el llit, el somni d'una joveneta, unes sabates roges... El Centre Pompidou organitzà de novembre de 2003 a març de 2004 una retrospectiva de la seua obra amb el títol:

Sophie Calle

M'as-tu vue  ]

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |