[Poetes de la terra, ciutadans de la pàgina:
Mínima cronologia comentada de la poesia maputxe contemporània]
Jaime Luis Huenún
El sorgiment i la consolidació de poetes maputxe és certament un dels esdeveniments literaris i culturals més rellevants ocorreguts a Xile en les dues darreres dècades. La repercussió i interès per les obres d’escriptors maputxe, especialment periodístics a través d’entrevistes, publicacions, tesis, investigacions, encontres i congressos en els quals aquests autors i les seues obres són considerats amb freqüència, tant en les seues dimensions estrictament literàries i estètiques com també en l’abast i complexitats de caràcter etnogràfic, antropològic, lingüístic, intercultural i polític que susciten les seues obres i els seus discursos públics.
Per a alguns investigadors aquest procés s’inicia el 1996, any en el qual es publica a Santiago de Xile el quadernet Cuatro Poemas Mapuches en Castellano, volum bilingüe l’autor del qual és el professor normalista Sebastián Queupul Quintremil. A judici de l’acadèmic i crític Iván Carrasco de la Universitat Austral de Valdivia, aquesta petita obra marcaria l’inici d’allò que avui es coneix com “poesia maputxe”, la qual formaria part d’una particular tendència lírica que ell denomina “poesia etnocultural”, és a dir, una poesia que privilegia temes, llenguatges i visions sorgides de l’inevitable i friccionat contacte que les societats maputxe, criolla i europea colonitzadora han mantingut des de fa més de 150 anys al sud de Xile.
No obstant això, ja en l’antologia Selva lírica de 1917 apareix registrada part de l’obra de Segundo Jara Calvún, un poeta nòmada d’origen maputxe, i el 1939 Anselmo Quilaqueo Curaquea publica Cancionero Araucano. Però malgrat aquests antecedents, no és sinó a finals de la dècada dels 80 que comença a generar-se un moviment literari de major amplitud i impacte.
El 1988, Elicura Chihuailaf publica a Temuco una petita autoedició del seu llibre titulat En el País de la Memoria, text de caràcter experimental on aquest autor fa un intens us de les tipografies, pàgines en color, el collage lingüístic i reproduccions de fotografies i fragments d’articles de premsa que refereixen els alts nivells de discriminació patits pel poble maputxe al llarg del segle XX.
L’any següent, l’Editorial Universitaria edita el llibre de poemes bilingües Se ha despertado el ave de mi corazón del jove Leonel Lienlaf, amb pròleg de Raúl Zurita. Sens dubte és aquest llibre, gràcies a l’btenció del Premi Municipal de Literatura de Santiago versió 1990, el que inicia a nivell mediàtic l’acceptació gradual i sostinguda dels poetes maputxe en l’escenari de la literatura xilena. Aquest fet, unit al suport i simpatia que Lienlaf aconsegueix concitar de part de certs sectors artístics i intel·lectuals capitalins, el converteixen en un poeta que aconsegueix fins i tot despertar l’interès d’alguns programes de televisió en els quals ocasionalment és presentat com “el nou Neruda” de les lletres nacionals.
El 1991, Chihuailaf publica El invierno, su imagen y otros poemas azules, Ediciones Literatura Alternativa, edició bilingüe, un volum on decanta i purifica l’estil del seu text anterior i que el situa en un lloc rellevant de la institucionalitat literària xilena i amb el qual inicia la sèrie de textos construïts al voltant de la sacralitat que –des de la perspectiva de Chihuailaf- el poble maputxe atorga al color blau, textos que a més estan fonamentats en la teoria de l’“Oralitura” que aquest autor ha vingut difonent sistemàticament.
L’any 1991, Sonia Caicheo –poeta huilliche de l’illa de Chiloé- publica la primera edició de Rabeles al Viento, llibre que conta amb una segona edició corregida de 1994. Una dècada abans, aquesta autora havia publicat el volum Recortando Sombras i un parell d’obres de teatre. El treball líric de Sonia Caicheo testimonia el sincretisme entre el catolicisme i les creences indígenes i les arrelades tradicions culturals illenques, opció que ressorgeix amb força i recolliment en el seu darrer llibre titulat Salve Dolorosa, editat el 1999.
El 1994 el poeta Lorenzo Aillapán, conegut com l’Home Ocell Maputxe, obté a Cuba el Premi Casa de las Américas de Poesía Indígena amb el seu treball bilingüe UÑUMCHE / Hombre Pájaro, llibre que seria posteriorment editat a Colòmbia i que és pràcticament desconegut a Xile. La poesia d'Aillapán es desplega en aquest llibre com un torrent d’imatges naturals i emotives, construïdes amb els recursos de l’oralitat i de la sonoritat ambiental pròpia de les comunitats rurals de la zona costera de Puerto Saavedra ubicada a la novena regió de Xile.
Aquest mateix any es realitza a Temuco l’encontre d’escriptors maputxe i xilens denominat ZUGUTRAWUN: Encuentro en la Palabra, organitzat per l’escriptor Jaime Valdivieso i el poeta Elicura Chihuailaf. Aquest esdeveniment convocà poetes xilens de la talla de Nicanor Parra, Jorge Tellier, Gonzalo Rojas, Gonzalo Millán, Armando Uribe Arce i novel·listes com Jorge Guzmán, Guido Eytel, Marcela Serrano entre d’altres, situació que certament va contribuir a generar una alta participació de públic i una massiva cobertura de la premsa nacional i local.
A finals d’aquest any Elicura Chihuailaf obté el premi del Consell Nacional del Llibre i la Lectura per la versió inèdita del seu llibre “De Sueños Azules y Contrasueños” el qual finalment és editat per Editorial Universitaria el 1995. L’any 2000 aquest autor aconsegueix el Premio Municipal de Literatura (Santiago) en la categoria d’assaig amb el seu llibre “Recado Confidencial a los Chilenos”.
L’any 1998, Cecilia Vicuña –poeta xilena radicada a EUA- edita Ül: four mapuche poets, una mostra trilingüe (anglès, maputxe, castellà), que inclou a Lienlaf, Chihuailaf, Huenún i Huinao i que és fins ara l’única antologia de poesia maputxe publicada en llengua anglesa.
Posteriorment s’han publicat llibres, tant a Santiago com a regions, que han intensificat i fet més complexa la pluralitat i diversitat de les concepcions estètiques i d’escriptura adoptades per aquests poetes. Al respecte, el 1998 César Millahueique dóna a conèixer Profecía en Blanco y Negro (autoedició) i el 1999 l’editorial de la Universitat de Santiago publica Pulotre: testimonios de una Comunidad Huilliche, de Bernardo Colipán i Ceremonias de Jaime Huenún.
L’any següent, Faumelisa Manquepillán publica Sueño de Mujer / Pewma Zomo i l’any 2001 Graciela Huinao presenta a Santiago el seu llibre bilingüe Walinto.
L’any 2002 el poeta Paulo Huirimilla Oyarzo obté el primer lloc en el concurs regional de literatura Luis Oyarzún amb el breu volum El Ojo de Vidrio, Editorial Kultrún i Gobierno de Chile, Valdivia, 2002. Aquest mateix any la Pontifícia Universitat Catòlica de Villarrica publica el text Puliwen ñi Pewma / Sueño de un Amanecer de María Isabel Lara Millapán.
El novembre de 2002, Paulo Huirimilla i Jaime Huenún organitzen a Osorno l’encontre Trawn Úlkantun Mapu, esdeveniment que va reunir per primera vegada poetes huilliches (homes del sud) i xilens i en el qual es van realitzar recitals públics, taules rodones i ponències referides a poesia d’autors huilliches actuals.
L’any 2003, la poeta d’Osorno Roxana Miranda Rupailaf aconsegueix el primer lloc en el concurs de literatura Luis Oyarzún. El seu llibre Las tentaciones de Eva és editat a Puerto Montt aquest mateix any. Per una altra banda, a finals de desembre del 2003, Lom Ediciones publica la mostra antològica Epu mari ülkantufe ta fachantü / 20 poetas mapuche contemporáneos de Jaime Huenún i Víctor Cifuentes Palacios.
Entre els anys 2004 i 2005 s’han publicat els llibres Oratorio al Señor de Pukatriwe de César Millahueique, Mosquito Editores, Santiago, 72 Pájaros de Lorenzo Aillapñan, Editorial Pehuén, Temuco, Pewma Dungu / Palabras soñadas de Leonel Lienlaf, Lom Ediciones, Mapurbe de David Añiñir (autoedició) i Üi de Adriana Paredes Pinda, Lom Ediciones.
Totes aquestes publicacions han contribuït a instal·lar en un lloc destacat la poesia escrita pels autors esmentats, poesia que recupera i transfigura líricament no sols aspectes de la memòria, la tradició, la història i els conflictes de la societat maputxe del segle XX i XXI sinó també els elements mítics, rituals i cosmovisionaris que sustenten la seua diferència i particularitat com a poble en un període històric en el qual s’han accelerat els processos d’aculturació i sincretisme cultural.
En resum, existeixen en l’actualitat almenys una dotzena de poetes d’origen maputxe amb obra individual publicada i d’altres tants autors i autores amb obres inèdites o en procés. Aquest explosiu fenomen poètic, nou en la història literària del país, ha permès el sorgiment d’un discurs líric que es caracteritza per contenir i desenvolupar temes que remeten a un món rural descrit algunes vegades com l’espai de la memòria primigènia (dels somnis, les històries i els mites ancestrals) i en altres moments com el lloc de la usurpació, l’abandó, el dolor i la decadència territorial i cultural.
Però des de fa alguns anys aquesta orientació en temes, llenguatges i espais en els quals s’instal·la el discurs poètic maputxe comença a canviar. Autors com César Millahueique, David Añiñir, Paulo Huirimilla, Bernardo Colipán, Roxana Miranda Rupailaf, Víctor Cifuentes, Maribel Mora Curriao, Jaime Huenún entre d’altres, comencen a situar la seua poesia en temàtiques i ambients urbans –en la Mapurbs, segons neologisme encunyat per Añiñir- construint textos plenament instal·lats en els corrents poètics actuals.
Es tracta d’autors que s’apropien dels recursos i tècniques de la poesia universal moderna (epígrafs, intertextualitat, parlants múltiples i ús de diversos formats mètrics, per exemple) per a fusionar-los amb testimonis biogràfics, lletres de cançons rock i de ranxeres mexicanes, gèneres de la literatura oral maputxe com ara l’ül –cant líric-, epew –relat, llamekan –cant de dones-, i textos en maputxe.
Aquestes complexes i tensionades escriptures, encara en gestació, aspiren també a reconstruir la identitat maputxe obrint-se pas cap a aquests potencials i diversos lectors d’origen maputxe residents a la ciutat, precisament perquè és a l’urbs xilena d’inicis del segle XXI (on pel demés viu més del 60% de la població maputxe del país) el lloc on aquesta literatura es juga part important del seu sentit a nivell estètic, polític i cultural, ja que són les instàncies urbanes de producció, recepció, difusió i crítica literària els primers espais on els discursos literaris i culturals d’escriptors i escriptores maputxe negocien la seua legitimació en els circuits del poder cultural establert.
Escriptura i dibuix sobre terra cuita sense coure. Mazorriaga 2005
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |