a

Paulo Huirimilla Oyarzo

 

Weychafe ül

Cant guerrer  ]

Canto de guerrero

*

Wüñoy txipantü

[   Cap d’Any  ]

Wiñoy txipantü

*

Kallfükura nüpuay Buenos Aires

[   Kallfukura prendrà Buenos Aires  ]

Kallfükura tomará Buenos Aires

*

Külüwma

[   Deliris   ]

Desvaríos 

*

Ñankupel

[   Ñankupel.. ]

Ñankupel

 

 

 

Weychafe ül

 

Iñche nüfafe ñimife wariache txülke tukun

Küllma lonko chew txipalu

Pedro Eriazo

Kiñe gütxum pu foro ül gütxüm

Ketxo zügun ñi pu laku mu em

Wükan txülke tol

Pekan zügu ñamümün

Wirin üy.

Azkintufin mallma azkintuenew pewma mew

Rakitual txayapü neyün

Üyümal kütxal ñuke lif are

Zügumeken wüchürkülen ñi wün kürüf mu

Waychüfmeken lüfle wüla pitxun

Ko kay ütxünarmekelu.

Wünüfin aliwen lewfü mew wükan likan mew

La kay wüñokilpe feychi waria üñüm egü

Gütxümkelu pun

Rumel kagelu gekey wetxon aychüf azentu mew

Castilla zügun kam kagelu chemnorume pepi eypikelay

Mutxurüy rügan mew chew llanchün ñi ügol

Re kizu egügeafun we mogen mew

Chew kiñe pültxü ükaftükuymayafenew ñi kuwü

Az kazi kochü fün

Rayenkülelu txükof foliltulen.

Femgen mogen allfeñ che gey may ta mogen

Püramtunelu nampül az lafken kiñe püron mew

Fün mew

Ka taiñ  foro ñi ül az lan püle.

 

 

Ű

 

Wüñoy txipantü

 

Tüfagekefuy ñi ruka mapu ñi wenu

Kawell püray rügle püra

Tüfa müley kom wüño ñizol

Pu kona ka newen:

- Ralün , machikura, kallfükura, chewkelikan

Pu tokikura txipaygün nüyün mew

tüfa ko ñi magiñ kañpüle amutulu

txayenko püle , lafken ka amuko

- Pewütuneafimi fochüm ta foye egü txiwe az kazi kütxal

tüfa kake gan geay

Llowken kapüra ñi piwke petu lanon

akuy kiñe wewpife küpalu Maihue zügupayal:

Eypi   iñchiñ choyke amultufiyiñ txünkol

moymalltufiyiñ  türompe egü wüño

geyku kuram txemkülelu zoy nag

txegül ñi müpüwün

welu fachantü we txipantü - eypi-

rawilma gelayayiñ

akuy ga püllü - eypí -

puruayiñ choyüchi koñi reke fey püchay

wüzalu ñi ñuke.

 

 

______________

Weupife: Historiador i orador maputxe.   

Txoique: El nyandú.      

Trompe: Petit instrument musical metàl·lic. Antigament aquest instrument es feia amb escorça de coligüe tesada en forma d’arc, amb una tira de budell d’animal. El trompe es disposa entre les dents, fent buit amb la boca. S’aspira i s’expira l’aire lleument i alhora es polsa la llengüeta per a emetre el seu particular so mitjançant aquesta vibració. El baró utilitza aquest instrument per a enamorar la jove de la seua preferència.

Winyo: Bastó de fusta dura, corbat en un dels seus extrems. S’utilitza en el joc de la chueca o palín.

Queltehue: Au. Vanellus chilensis.

Txoroie: Espècie de papagai.

 

 

Ű

 

 

Kallfükura nüpuay Buenos Aires

 

Iñche Kallfükura nüpuan  Buenos Aires

Rulmenefin tüfachi lig wanaku txülke

Wütxulelfiñ mollfüñ piwke püle ñi pu kona

Pu txenkül  pütokoygün metawe mew

Chi ko pegenochi zeyiñ mew txipalu

Weychalu peñiwen

Müli may wütxal mollfuñ.

Wall püle rupay ta txompül

Wünen gani ta mapu

Txutxuka kay züguy txipayal txufür

Iñche ünan ñi logko witxayam kürüf

Pu choyke tukuygün ñi pu ellkage.

Küchayan ñi kalül petu ñi lanon

Aliwen püllü geam.

 

 

______________

Txutxuca: Instrument de vent. S’utilitza en tots els actes socials i religiosos. Es fabrica amb una vara de coligüe de dos a quatre metres de llargària, que es cobreix amb budell de cavall. Es bufa per un dels seus extrems, mentre que l’altre acaba en una banya de boví que fa d’amplificador.

Txoique: El nyandú.

 

 

Ű

 

 

Külüwma

 

Wüñolu nüchenegemum ka gelaymi

Kiñe wagkülen anünagkey ñi neyün mew

Chumkaw niekelan ñüküf la egü azkazi tüfa reke

Lig gen pegelwe mew:

"Mari waranka kiñe Peñan mew"

Fey mew tukulüwken we koñi reke

Iñiey norume püllalayafuy gütxüwe ñi ge mew.

 

Nüymafin mollfüñ zoy genunewen

Iñche mew akuy ñi pu am.

 

Kulperu mew azkintugean münche zallwa.

 

Ñankupel lafken mew rumentxukienew püylawe mu

Fey txompüy nüwe

Zoy illkufe gekelu ta iñche komütuwe mew.

 

Ñi wamfü mew kom pütxemtuygün maw egün

Lig pulku egü.

Pu zomo lefüygün wechuñ wezwezkülen

Yene kay wallümpay am

txünkaylelu ñi  wün mew.

 

- Lafkenche txepelanew choyüle wenu –

 

- Iñiey allkütulay,

pegerkelay am zumpall mullgizkan kake günen-

 

Puwi küfche ñi  mew chew  pulku

Malalgekel kechu  antü mew.

 

Nüfiñ kiñe pekan zomo fey züguwelan.

 

______________

Ñankupel : Pedro María Ñankupel (Aguiló Endeví), fou un sanguinari pirata huilliche que a bord d’unes embarcacions precàries assolà las illes de l’Arxipèlag de Chiloé a les acaballes del segle XIX. Morí afusellat a la presó de Castro el 1890.

 

 

Ű

 

Ñankupel

 

Eypi may ta pagi pigeymi

Ñankupel Pedro María

Iñiey katxüfilu we ofisa ñi folil

Neyün kulliñ mu

Chew ñi würarün füshfüshüy ko.

Wallülün tañi  alof egü

Ñimitunerpuel kiñechi llegchi ñi yael.

Filu elunenew txofkü ka püylawe:

-Chuchi katxüle wall ñi anüm layay -

 

Eypi

            - Rügalgeay taiñ kalül lolomew

                              aychüfüle ka antü wüla -

Eypi

            - Layal tichi kulliñ reke llenelu wüzam

                       ñi fün mew lanoam.

Eypi

            - Rügalnegel münche mapu

                                                        fam püramün ñi wele lipag

kiñe püllüf milla egü tañi foshum chillkayal.

 

 

 

 

 

 

Ű

 

[Paulo Huirimilla Oyarzo Va nàixer  a Caluco, desena regió de Xile, en 1973. Ha publicat El ojo de vidrio, Editorial Kultrún, Valdívia, 2003, i Palimsesto, Lom Ediciones, 2005. Resideix a Puerto Montt, desena regió de Xile, on treballa de professor de castellà i com a investigador i promotor de la cultura maputxe-huillitxe local.]

 

Paulo Huirimilla Oyarzo, nació en Calbuco, décima región de Chile, en 1973.  Ha publicado El Ojo de Vidrio, Editorial Kultrún, Valdivia 2002 y Palimsesto, Lom ediciones, 2005. Reside en Puerto Montt, décima región de Chile , donde se desempeña como Profesor de Estado en Castellano y como investigador y promotor de la cultura mapuche-huilliche local.

 

Escriptura sobre un palet. Mazorriaga 2005

 

 

Escriptura sobre un palet. Mazorriaga 2005

 

 

 

 

Ű

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

[ Cant guerrer ]

 

Jo caçador recol·lector urbà de jaqueta de cuiro

Pintat a la gomina nascut de la gran lloca

De Pedro Eriazo

Amb una harmònica música entre les dents

Pels morts dels meus avantpassats quequege

Amb l’arrufada de celles partida

Parc de paraules se m’ha perdut

El carnet d’identitat.

Mire els gangsters que ens busquen en la son

Per tallar el gas dels eucaliptus

I encendre foc amb candeles de “mamita virgen”

Doblegada la boca per l’aire parle ara

Fent voltes fins que es creme el fum

I l’aigua continue caient

Estire al riu l’arbre amb un tros de Lican

Que no torne la mort amb aquell ocell de la ciutat

Que augura la nit

—L’altre és sempre en el reflex esmicat d’una fotografia—

La paraula Castella o xilé res no pot expressar

Es buida en el pou on la mossegada em tremola

Només puc ser amb ella en la infància

On una engrunsadora podria prémer les mans

Devora la prunera

Florida amb les arrels cap a endins.

Llavors la realitat és una cicatriu de l’home

Que recorda els viatges cap al mar amb una bena

En la llavor

I la música dels nostres ossos cap a la mort.


 

Ű

 

[ Cap d’Any ]

 

Aquesta fou la casa del cel de la terra

El cavall puja fins al seté graó

Ací hi ha totes les vares de comandament

Els xicotassos i el poder:

—Ralun, Matxicura, Kalfukura, Txeukelican—

Els toquicura han eixit des del tel·lúric

És aquest el curs de l’aigua que pren un altre rumb

Per vessants, mars i estuaris

—Tin cura fill del canyeller i el llorer prop del foc

aquesta serà una altra sembra—

He rebut el cor dels segalls abans de morir

Ha arribat un Weupife de Maihue a parlamentar:

Diu que nosaltres els txoiques aprenguérem el futbol

oblidàrem el trompe i el winyo

el ritme de l’ou que creix més avall

que el vol del queltehue

mes avui en aquesta nova albada —diu—

no serem txoroies

ha arribat l’esperit —diu—

ballarem com la cria que naix i tot seguit

es desprén de la mare.

 


______________

Weupife: Historiador i orador maputxe.   

Txoique: El nyandú.      

Trompe: Petit instrument musical metàl·lic. Antigament aquest instrument es feia amb escorça de coligüe tesada en forma d’arc, amb una tira de budell d’animal. El trompe es disposa entre les dents, fent buit amb la boca. S’aspira i s’expira l’aire lleument i alhora es polsa la llengüeta per a emetre el seu particular so mitjançant aquesta vibració. El baró utilitza aquest instrument per a enamorar la jove de la seua preferència.

Winyo: Bastó de fusta dura, corbat en un dels seus extrems. S’utilitza en el joc de la chueca o palín.

Queltehue: Au. Vanellus chilensis.

Txoroie: Espècie de papagai.

 

 

Ű

 

 

 

[ Kallfukura prendrà Buenos Aires ]

 

Jo Kalfukura prendré Buenos Aires

Travesse aquesta pell blanca de Huanaco

Faig brollar sang pels cors dels joves guerrers

Els rebels beuen dels cànters

L’aigua de serralades que no es veuen

Quan la guerra es fa entre germans

Sempre corre la sang.

Els arcs passen pels cercles

El més gran fecunda la terra

La txutxuca anuncia l’eixida de la polseguera

Jo em rasque el cap perquè moga el vent

Els txoiques es posen les màscares.

Em llavaré el cos abans de morir

Per arribar a ser un arbre invisible.

 

______________

Txutxuca: Instrument de vent. S’utilitza en tots els actes socials i religiosos. Es fabrica amb una vara de coligüe de dos a quatre metres de llargària, que es cobreix amb budell de cavall. Es bufa per un dels seus extrems, mentre que l’altre acaba en una banya de boví que fa d’amplificador.

Txoique: El nyandú.

 

 

Ű

 

 

[ Deliris ]

 

Quan torne de la presó i no ets

Una estrela se’m para en l’alè.

Mai no vaig tenir en mi el silenci i la mort tan a prop com ara.

Sóc el blanc dels rètols:

«DEU MIL PER UN PENYAN»

per això m’encaixe amb els cadells acabats de parir

ningú no pot posar la forca als meus ulls.

 

Del més dèbil agafe la sang

En mi cauen les ànimes seues.

 

L’astrolabi em mira en les reserves cobert de peixos.

 

Ñankupel a la mar amb un coltell m’amenaça

I les estries se’m torcen

Perquè vaig ser el pirata més brau de l’espill.

 

Al meu vaixell tots es fumen el cànem

Amb les begudes blanques

Les dones corren boges a coberta

I els taurons envolten les seues llàgrimes

Que fan voltes a la meua boca.

 

—Que em desperte un marí quan els astres nasquen—

 

—Ningú no escolta,

potser no veuen les sirenes ballar animades ranxeres—

 

Al port del foraster arribe on els vinateries

es tanquen a les cinc de la vesprada.

 

Agafe una prostituta i pare ja de parlar.

 

______________

Ñankupel : Pedro María Ñankupel (Aguiló Endeví), fou un sanguinari pirata huilliche que a bord d’unes embarcacions precàries assolà las illes de l’Arxipèlag de Chiloé a les acaballes del segle XIX. Morí afusellat a la presó de Castro el 1890.

 

 

Ű

 

[ Ñankupel .]

 

Diu el puma i el lleó que em dic

Ñankupel Pedro María

Qui talla l’arrel de la borrega

Amb la respiració d’un animal

En el crit del qual naix l’aigua.

amb la nau de llum meua navegue

I replegue el menjar dels que naixen només una vegada.

La colobra em forneix bales i coltells:

—Qui talle l’arbre del món morirà—

 

Diu

            —Sepultar a la cova els cossos

                        fins que brillen en una altra història—

Diu

            morir com el llop que entre la carn

                        du per a no morir la creu.

Diu

            Soterrat a la terra

                        aixeque el braç esquerre

amb un paper daurat que el meu fill llegirà després.

 

______________

Ñankupel: Pedro María Ñankupel (Aguiló Endeví), fou un sanguinari pirata huilliche que a bord d’unes embarcacions precàries assolà las illes de l’Arxipèlag de Chiloé a les acaballes del segle XIX. Morí afusellat a la presó de Castro el 1890.

 

 

 [Traducció al català de Vicent Berenguer a partir del text en espanyol]
 

Ű

 

 

Canto de guerrero 

 

Yo cazador  recolector urbano de chaqueta e’ cuero

Pintado a la gomina nacido de la chingada

De Pedro Eriazo

Con una armónica música entre los dientes

Hablo tartamudo por los muertos de mis antepasados

Con el ceño partido

Parco de palabras se me ha perdido

El carnet de identidad.

Miro a los gangsters que nos buscan en el sueño

Por cortar el gas de los eucaliptus

Y encender fuego con las velas de "mamita virgen"

Hablo ahora torcida mi boca por el aire

Dando vueltas hasta que se queme el humo

Y el agua siga cayendo.

Estiro en el río el árbol con un trozo de Licán

Que la muerte no vuelva con aquel pájaro de la ciudad

Que augura de noche

-Siempre es el otro en el reflejo trizado de una fotografía-

La palabra Castilla o chileno nada puede expresar

Se vacía en el pozo en que la mordedura me tirita

Sólo puedo ser con ella en la infancia

En que un columpio podría apretar mis manos

Junto al ciruelo

Florecido con la raíz hacia dentro.

Es entonces la realidad una cicatriz del hombre

Que recuerda los viajes hacia el mar con una venda

En la semilla

Y la música de nuestros huesos hacia la muerte.

 

Ű

 

Wiñoy txipantü

 

Esta ha sido la casa del cielo de la tierra

El caballo sube hasta el séptimo peldaño

Aquí están todos los bastones de mando

Los mocetones y el poder:

-Ralún, Machicura, Kalfukura, Cheukelicán-

Los toquicura han salido desde lo telúrico

Es este el curso del agua que toma otro rumbo

Por vertientes, mares y esteros

-Debes cuidar hijo el canelo y laurel junto al fuego

esta será otra siembra-

He recibido el corazón de los chivos antes de morir

Ha llegado un Weupife de Maihue a parlamentar:

Dice  nosotros choiques aprendimos el fútbol

olvidado hemos el trompe y el wiño

el ritmo del huevo que crece más abajo

que el vuelo del queltehue

pero hoy en esta nueva salida del sol - dice-

no seremos choroyes

ha llegado el espíritu -dice-

danzaremos como la cría que nace y luego

se desprende de su madre.

 

 ____________

Wiñoi Txipantü: Nueva salida del sol, año nuevo.

Toquicura: bastón de mando mapuche.

Weupife: Historiador y orador mapuche.

Choique: Ñandú.

Trompe: Pequeño instrumento musical metálico. Antiguamente este instrumento se hacía con corteza de coligüe tensada en forma de arco, con una tira de tripa de animal. El trompe se dispone entre los dientes, ahuecando la boca. Se aspira y se expira el aire levemente y al mismo tiempo se pulsa la lengüeta para emitir mediante esta vibración su particular sonido. El varón utiliza este instrumento para enamorar a la joven de su preferencia.

Wiño: Bastón de madera dura, curvo en uno de sus extremos. Se le utiliza en el juego de la chueca o palín.

 

Ű

 

Kallfükura tomará Buenos Aires

 

Yo Kalfukura tomaré Buenos Aires

Atravieso esta piel blanca de Huanaco

Hago chorrear sangre por los corazones de mis conas

Los rebeldes beben de los cántaros

El agua de las cordilleras invisibles

Cuando la guerra se hace entre hermanos

Correr la sangre es necesaria.

Los arcos pasan por los círculos

El mayor fecunda la tierra

La trutruca anuncia la salida de la polvareda

Yo rasco mi cabeza para que se levante el viento

Los choiques colocan sus máscaras.

Lavaré mi cuerpo antes de morir

Para ser un árbol invisible.

 

______________

Huanaco: Guanaco.

Kona: joven guerrero.

Choique: Ñandú.

 

Ű

Desvaríos

 

Cuando vuelvo de la cárcel y no estás

Una estrella se posa en  mi aliento.

Nunca tuve en mí el silencio y la muerte tan cerca como ahora.

Soy el blanco de los letreros :

"DIEZ MIL POR UN PEÑÁN"

por eso me encajo como las crías recién paridas

nadie puede poner la horca en mis ojos.

 

Cojo la sangre del más débil

En mí caen sus almas.

 

En los retenes el astrolabio mírame cubierto de peces.

 

Ñankupel en el mar me amenaza con un cuchillo

Y se me tuercen las estrías

Porque fui el pirata más bravo del espejo.

 

En mi barco todos se fuman el cáñamo

Con bebidas blancas.

Mujeres corren a cubierta locas

Y los tiburones rodean sus ánimas

Que dan vueltas en mi boca.

 

-Que un marino me despierte cuando nazcan astros-

 

-Nadie escucha,

acaso no ven a las sirenas bailar movidas rancheras -

 

Llego al puerto del forastero donde los negocios de vino

Cierran a las cinco de la tarde.

 

Cojo a una prostituta y dejo ya de hablar.

 

________________

Peñán: Los antecedentes manifiestan que el Diario Austral a hecho un seguimiento sobre el caso de La Familia Peñan reconstruyendo una representación social negativa consciente o inconscientemente para la opinión publica. La "Familia Peñan", Representaba el caso empírico del estereotipo mapuche, que tiene el imaginario colectivo de la opinión pública local y que se necesitaba un caso como este, para seguir afirmando" sus representaciones sociales negativas sobre este grupo originario" y además le permiten definir su identidad con respecto a los mapuches y no aceptar la descendencia y mezcla con ellos.
Ñankupel: Pedro María Ñankupel (Aguilucho divino), Fue un sanguinario pirata huiliche que a bordo de precarias embarcaciones asoló las islas del Archipilágo de Chiloé a fines dl siglo XIX. Murió fusilado en la cárcel de Castro en 1890.

 

 

Ű

 

Ñankupel. 

 

Dice el puma y el león llamarme

Ñankupel Pedro María

Quien corta la raíz de la borrega

Con la respiración de un animal

En cuyo grito nace el agua.

Navego con mi nao de luz

Recogiendo la comida de los que nacen solo una vez.

La culebra me provee de balas y cuchillos:

-El que corte el árbol del mundo tendrá que morir-

 

Dice

           -Sepultar sus cuerpos en la cueva

                         hasta brillar en otra historia-

 

Dice

 

              morir como el lobo que entre sus carnes

                         lleva la cruz para no morir.

 

Dice

 

                 Enterrado bajo tierra

                                                     alzo mi brazo izquierdo

con un papel dorado que mi hijo luego leerá.

 

________________ 

Ñankupel: Pedro María Ñankupel (Aguilucho divino), Fue un sanguinario pirata huiliche que a bordo de precarias embarcaciones asoló las islas del Archipilágo de Chiloé a fines del siglo XIX. Murió fusilado en la cárcel de Castro en 1890.

 

 

Ű

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |