|
Paulo Huirimilla Oyarzo
[ Cant guerrer ] * [ Cap d’Any ] * Kallfükura nüpuay Buenos Aires [ Kallfukura prendrà Buenos Aires ] Kallfükura tomará Buenos Aires * [ Deliris ] * [ Ñankupel.. ]
|
||
|
Iñche nüfafe ñimife wariache txülke tukun Küllma lonko chew txipalu Pedro Eriazo Kiñe gütxum pu foro ül gütxüm Ketxo zügun ñi pu laku mu em Wükan txülke tol Pekan zügu ñamümün Wirin üy. Azkintufin mallma azkintuenew pewma mew Rakitual txayapü neyün Üyümal kütxal ñuke lif are Zügumeken wüchürkülen ñi wün kürüf mu Waychüfmeken lüfle wüla pitxun Ko kay ütxünarmekelu. Wünüfin aliwen lewfü mew wükan likan mew La kay wüñokilpe feychi waria üñüm egü Gütxümkelu pun Rumel kagelu gekey wetxon aychüf azentu mew Castilla zügun kam kagelu chemnorume pepi eypikelay Mutxurüy rügan mew chew llanchün ñi ügol Re kizu egügeafun we mogen mew Chew kiñe pültxü ükaftükuymayafenew ñi kuwü Az kazi kochü fün Rayenkülelu txükof foliltulen. Femgen mogen allfeñ che gey may ta mogen Püramtunelu nampül az lafken kiñe püron mew Fün mew Ka taiñ foro ñi ül az lan püle.
Tüfagekefuy ñi ruka mapu ñi wenu Kawell püray rügle püra Tüfa müley kom wüño ñizol Pu kona ka newen: - Ralün , machikura, kallfükura, chewkelikan Pu tokikura txipaygün nüyün mew tüfa ko ñi magiñ kañpüle amutulu txayenko püle , lafken ka amuko - Pewütuneafimi fochüm ta foye egü txiwe az kazi kütxal tüfa kake gan geay Llowken kapüra ñi piwke petu lanon akuy kiñe wewpife küpalu Maihue zügupayal: Eypi iñchiñ choyke amultufiyiñ txünkol moymalltufiyiñ türompe egü wüño geyku kuram txemkülelu zoy nag txegül ñi müpüwün welu fachantü we txipantü - eypi- rawilma gelayayiñ akuy ga püllü - eypí - puruayiñ choyüchi koñi reke fey püchay wüzalu ñi ñuke.
______________ Weupife: Historiador i orador maputxe. Txoique: El nyandú. Trompe: Petit instrument musical metàl·lic. Antigament aquest instrument es feia amb escorça de coligüe tesada en forma d’arc, amb una tira de budell d’animal. El trompe es disposa entre les dents, fent buit amb la boca. S’aspira i s’expira l’aire lleument i alhora es polsa la llengüeta per a emetre el seu particular so mitjançant aquesta vibració. El baró utilitza aquest instrument per a enamorar la jove de la seua preferència. Winyo: Bastó de fusta dura, corbat en un dels seus extrems. S’utilitza en el joc de la chueca o palín. Queltehue: Au. Vanellus chilensis. Txoroie: Espècie de papagai.
Kallfükura nüpuay Buenos Aires
Iñche Kallfükura nüpuan Buenos Aires Rulmenefin tüfachi lig wanaku txülke Wütxulelfiñ mollfüñ piwke püle ñi pu kona Pu txenkül pütokoygün metawe mew Chi ko pegenochi zeyiñ mew txipalu Weychalu peñiwen Müli may wütxal mollfuñ. Wall püle rupay ta txompül Wünen gani ta mapu Txutxuka kay züguy txipayal txufür Iñche ünan ñi logko witxayam kürüf Pu choyke tukuygün ñi pu ellkage. Küchayan ñi kalül petu ñi lanon Aliwen püllü geam.
______________ Txutxuca: Instrument de vent. S’utilitza en tots els actes socials i religiosos. Es fabrica amb una vara de coligüe de dos a quatre metres de llargària, que es cobreix amb budell de cavall. Es bufa per un dels seus extrems, mentre que l’altre acaba en una banya de boví que fa d’amplificador. Txoique: El nyandú.
Wüñolu nüchenegemum ka gelaymi Kiñe wagkülen anünagkey ñi neyün mew Chumkaw niekelan ñüküf la egü azkazi tüfa reke Lig gen pegelwe mew: "Mari waranka kiñe Peñan mew" Fey mew tukulüwken we koñi reke Iñiey norume püllalayafuy gütxüwe ñi ge mew.
Nüymafin mollfüñ zoy genunewen Iñche mew akuy ñi pu am.
Kulperu mew azkintugean münche zallwa.
Ñankupel lafken mew rumentxukienew püylawe mu Fey txompüy nüwe Zoy illkufe gekelu ta iñche komütuwe mew.
Ñi wamfü mew kom pütxemtuygün maw egün Lig pulku egü. Pu zomo lefüygün wechuñ wezwezkülen Yene kay wallümpay am txünkaylelu ñi wün mew.
- Lafkenche txepelanew choyüle wenu –
- Iñiey allkütulay, pegerkelay am zumpall mullgizkan kake günen-
Puwi küfche ñi mew chew pulku Malalgekel kechu antü mew.
Nüfiñ kiñe pekan zomo fey züguwelan.
______________ Ñankupel : Pedro María Ñankupel (Aguiló Endeví), fou un sanguinari pirata huilliche que a bord d’unes embarcacions precàries assolà las illes de l’Arxipèlag de Chiloé a les acaballes del segle XIX. Morí afusellat a la presó de Castro el 1890.
Eypi may ta pagi pigeymi Ñankupel Pedro María Iñiey katxüfilu we ofisa ñi folil Neyün kulliñ mu Chew ñi würarün füshfüshüy ko. Wallülün tañi alof egü Ñimitunerpuel kiñechi llegchi ñi yael. Filu elunenew txofkü ka püylawe: -Chuchi katxüle wall ñi anüm layay -
Eypi - Rügalgeay taiñ kalül lolomew aychüfüle ka antü wüla - Eypi - Layal tichi kulliñ reke llenelu wüzam ñi fün mew lanoam. Eypi - Rügalnegel münche mapu fam püramün ñi wele lipag kiñe püllüf milla egü tañi foshum chillkayal.
[Paulo Huirimilla Oyarzo Va nàixer a Caluco, desena regió de Xile, en 1973. Ha publicat El ojo de vidrio, Editorial Kultrún, Valdívia, 2003, i Palimsesto, Lom Ediciones, 2005. Resideix a Puerto Montt, desena regió de Xile, on treballa de professor de castellà i com a investigador i promotor de la cultura maputxe-huillitxe local.]
Paulo Huirimilla Oyarzo, nació en Calbuco, décima región de Chile, en 1973. Ha publicado El Ojo de Vidrio, Editorial Kultrún, Valdivia 2002 y Palimsesto, Lom ediciones, 2005. Reside en Puerto Montt, décima región de Chile , donde se desempeña como Profesor de Estado en Castellano y como investigador y promotor de la cultura mapuche-huilliche local.
Escriptura sobre un palet. Mazorriaga 2005
|
[ Cant guerrer ]
Jo caçador recol·lector urbà de jaqueta de cuiro Pintat a la gomina nascut de la gran lloca De Pedro Eriazo Amb una harmònica música entre les dents Pels morts dels meus avantpassats quequege Amb l’arrufada de celles partida Parc de paraules se m’ha perdut El carnet d’identitat. Mire els gangsters que ens busquen en la son Per tallar el gas dels eucaliptus I encendre foc amb candeles de “mamita virgen” Doblegada la boca per l’aire parle ara Fent voltes fins que es creme el fum I l’aigua continue caient Estire al riu l’arbre amb un tros de Lican Que no torne la mort amb aquell ocell de la ciutat Que augura la nit —L’altre és sempre en el reflex esmicat d’una fotografia— La paraula Castella o xilé res no pot expressar Es buida en el pou on la mossegada em tremola Només puc ser amb ella en la infància On una engrunsadora podria prémer les mans Devora la prunera Florida amb les arrels cap a endins. Llavors la realitat és una cicatriu de l’home Que recorda els viatges cap al mar amb una bena En la llavor I la música dels nostres ossos cap a la mort.
[ Cap d’Any ]
Aquesta fou la casa del cel de la terra El cavall puja fins al seté graó Ací hi ha totes les vares de comandament Els xicotassos i el poder: —Ralun, Matxicura, Kalfukura, Txeukelican— Els toquicura han eixit des del tel·lúric És aquest el curs de l’aigua que pren un altre rumb Per vessants, mars i estuaris —Tin cura fill del canyeller i el llorer prop del foc aquesta serà una altra sembra— He rebut el cor dels segalls abans de morir Ha arribat un Weupife de Maihue a parlamentar: Diu que nosaltres els txoiques aprenguérem el futbol oblidàrem el trompe i el winyo el ritme de l’ou que creix més avall que el vol del queltehue mes avui en aquesta nova albada —diu— no serem txoroies ha arribat l’esperit —diu— ballarem com la cria que naix i tot seguit es desprén de la mare.
Weupife: Historiador i orador maputxe. Txoique: El nyandú. Trompe: Petit instrument musical metàl·lic. Antigament aquest instrument es feia amb escorça de coligüe tesada en forma d’arc, amb una tira de budell d’animal. El trompe es disposa entre les dents, fent buit amb la boca. S’aspira i s’expira l’aire lleument i alhora es polsa la llengüeta per a emetre el seu particular so mitjançant aquesta vibració. El baró utilitza aquest instrument per a enamorar la jove de la seua preferència. Winyo: Bastó de fusta dura, corbat en un dels seus extrems. S’utilitza en el joc de la chueca o palín. Queltehue: Au. Vanellus chilensis. Txoroie: Espècie de papagai.
[ Kallfukura prendrà Buenos Aires ]
Jo Kalfukura prendré Buenos Aires Travesse aquesta pell blanca de Huanaco Faig brollar sang pels cors dels joves guerrers Els rebels beuen dels cànters L’aigua de serralades que no es veuen Quan la guerra es fa entre germans Sempre corre la sang. Els arcs passen pels cercles El més gran fecunda la terra La txutxuca anuncia l’eixida de la polseguera Jo em rasque el cap perquè moga el vent Els txoiques es posen les màscares. Em llavaré el cos abans de morir Per arribar a ser un arbre invisible.
______________ Txutxuca: Instrument de vent. S’utilitza en tots els actes socials i religiosos. Es fabrica amb una vara de coligüe de dos a quatre metres de llargària, que es cobreix amb budell de cavall. Es bufa per un dels seus extrems, mentre que l’altre acaba en una banya de boví que fa d’amplificador. Txoique: El nyandú.
[ Deliris ]
Quan torne de la presó i no ets Una estrela se’m para en l’alè. Mai no vaig tenir en mi el silenci i la mort tan a prop com ara. Sóc el blanc dels rètols: «DEU MIL PER UN PENYAN» per això m’encaixe amb els cadells acabats de parir ningú no pot posar la forca als meus ulls.
Del més dèbil agafe la sang En mi cauen les ànimes seues.
L’astrolabi em mira en les reserves cobert de peixos.
Ñankupel a la mar amb un coltell m’amenaça I les estries se’m torcen Perquè vaig ser el pirata més brau de l’espill.
Al meu vaixell tots es fumen el cànem Amb les begudes blanques Les dones corren boges a coberta I els taurons envolten les seues llàgrimes Que fan voltes a la meua boca.
—Que em desperte un marí quan els astres nasquen—
—Ningú no escolta, potser no veuen les sirenes ballar animades ranxeres—
Al port del foraster arribe on els vinateries es tanquen a les cinc de la vesprada.
Agafe una prostituta i pare ja de parlar.
______________ Ñankupel : Pedro María Ñankupel (Aguiló Endeví), fou un sanguinari pirata huilliche que a bord d’unes embarcacions precàries assolà las illes de l’Arxipèlag de Chiloé a les acaballes del segle XIX. Morí afusellat a la presó de Castro el 1890.
[ Ñankupel .]
Diu el puma i el lleó que em dic Ñankupel Pedro María Qui talla l’arrel de la borrega Amb la respiració d’un animal En el crit del qual naix l’aigua. amb la nau de llum meua navegue I replegue el menjar dels que naixen només una vegada. La colobra em forneix bales i coltells: —Qui talle l’arbre del món morirà—
Diu —Sepultar a la cova els cossos fins que brillen en una altra història— Diu morir com el llop que entre la carn du per a no morir la creu. Diu Soterrat a la terra aixeque el braç esquerre amb un paper daurat que el meu fill llegirà després.
______________ Ñankupel: Pedro María Ñankupel (Aguiló Endeví), fou un sanguinari pirata huilliche que a bord d’unes embarcacions precàries assolà las illes de l’Arxipèlag de Chiloé a les acaballes del segle XIX. Morí afusellat a la presó de Castro el 1890.
[Traducció al català de
Vicent Berenguer a partir del text en espanyol]
Yo cazador recolector urbano de chaqueta e’ cuero Pintado a la gomina nacido de la chingada De Pedro Eriazo Con una armónica música entre los dientes Hablo tartamudo por los muertos de mis antepasados Con el ceño partido Parco de palabras se me ha perdido El carnet de identidad. Miro a los gangsters que nos buscan en el sueño Por cortar el gas de los eucaliptus Y encender fuego con las velas de "mamita virgen" Hablo ahora torcida mi boca por el aire Dando vueltas hasta que se queme el humo Y el agua siga cayendo. Estiro en el río el árbol con un trozo de Licán Que la muerte no vuelva con aquel pájaro de la ciudad Que augura de noche -Siempre es el otro en el reflejo trizado de una fotografía- La palabra Castilla o chileno nada puede expresar Se vacía en el pozo en que la mordedura me tirita Sólo puedo ser con ella en la infancia En que un columpio podría apretar mis manos Junto al ciruelo Florecido con la raíz hacia dentro. Es entonces la realidad una cicatriz del hombre Que recuerda los viajes hacia el mar con una venda En la semilla Y la música de nuestros huesos hacia la muerte.
Esta ha sido la casa del cielo de la tierra El caballo sube hasta el séptimo peldaño Aquí están todos los bastones de mando Los mocetones y el poder: -Ralún, Machicura, Kalfukura, Cheukelicán- Los toquicura han salido desde lo telúrico Es este el curso del agua que toma otro rumbo Por vertientes, mares y esteros -Debes cuidar hijo el canelo y laurel junto al fuego esta será otra siembra- He recibido el corazón de los chivos antes de morir Ha llegado un Weupife de Maihue a parlamentar: Dice nosotros choiques aprendimos el fútbol olvidado hemos el trompe y el wiño el ritmo del huevo que crece más abajo que el vuelo del queltehue pero hoy en esta nueva salida del sol - dice- no seremos choroyes ha llegado el espíritu -dice- danzaremos como la cría que nace y luego se desprende de su madre.
____________ Wiñoi Txipantü: Nueva salida del sol, año nuevo. Toquicura: bastón de mando mapuche. Weupife: Historiador y orador mapuche. Choique: Ñandú. Trompe: Pequeño instrumento musical metálico. Antiguamente este instrumento se hacía con corteza de coligüe tensada en forma de arco, con una tira de tripa de animal. El trompe se dispone entre los dientes, ahuecando la boca. Se aspira y se expira el aire levemente y al mismo tiempo se pulsa la lengüeta para emitir mediante esta vibración su particular sonido. El varón utiliza este instrumento para enamorar a la joven de su preferencia. Wiño: Bastón de madera dura, curvo en uno de sus extremos. Se le utiliza en el juego de la chueca o palín.
Kallfükura tomará Buenos Aires
Yo Kalfukura tomaré Buenos Aires Atravieso esta piel blanca de Huanaco Hago chorrear sangre por los corazones de mis conas Los rebeldes beben de los cántaros El agua de las cordilleras invisibles Cuando la guerra se hace entre hermanos Correr la sangre es necesaria. Los arcos pasan por los círculos El mayor fecunda la tierra La trutruca anuncia la salida de la polvareda Yo rasco mi cabeza para que se levante el viento Los choiques colocan sus máscaras. Lavaré mi cuerpo antes de morir Para ser un árbol invisible.
______________ Huanaco: Guanaco. Kona: joven guerrero. Choique: Ñandú.
Cuando vuelvo de la cárcel y no estás Una estrella se posa en mi aliento. Nunca tuve en mí el silencio y la muerte tan cerca como ahora. Soy el blanco de los letreros : "DIEZ MIL POR UN PEÑÁN" por eso me encajo como las crías recién paridas nadie puede poner la horca en mis ojos.
Cojo la sangre del más débil En mí caen sus almas.
En los retenes el astrolabio mírame cubierto de peces.
Ñankupel en el mar me amenaza con un cuchillo Y se me tuercen las estrías Porque fui el pirata más bravo del espejo.
En mi barco todos se fuman el cáñamo Con bebidas blancas. Mujeres corren a cubierta locas Y los tiburones rodean sus ánimas Que dan vueltas en mi boca.
-Que un marino me despierte cuando nazcan astros-
-Nadie escucha, acaso no ven a las sirenas bailar movidas rancheras -
Llego al puerto del forastero donde los negocios de vino Cierran a las cinco de la tarde.
Cojo a una prostituta y dejo ya de hablar.
________________
Peñán: Los antecedentes manifiestan
que el Diario Austral a hecho un seguimiento sobre el caso de La Familia
Peñan reconstruyendo una representación social negativa consciente o
inconscientemente para la opinión publica. La "Familia Peñan", Representaba
el caso empírico del estereotipo mapuche, que tiene el imaginario colectivo
de la opinión pública local y que se necesitaba un caso como este, para
seguir afirmando" sus representaciones sociales negativas sobre este grupo
originario" y además le permiten definir su identidad con respecto a los
mapuches y no aceptar la descendencia y mezcla con ellos.
Dice el puma y el león llamarme Ñankupel Pedro María Quien corta la raíz de la borrega Con la respiración de un animal En cuyo grito nace el agua. Navego con mi nao de luz Recogiendo la comida de los que nacen solo una vez. La culebra me provee de balas y cuchillos: -El que corte el árbol del mundo tendrá que morir-
Dice -Sepultar sus cuerpos en la cueva hasta brillar en otra historia-
Dice
morir como el lobo que entre sus carnes lleva la cruz para no morir.
Dice
Enterrado bajo tierra alzo mi brazo izquierdo con un papel dorado que mi hijo luego leerá.
________________ Ñankupel: Pedro María Ñankupel (Aguilucho divino), Fue un sanguinario pirata huiliche que a bordo de precarias embarcaciones asoló las islas del Archipilágo de Chiloé a fines del siglo XIX. Murió fusilado en la cárcel de Castro en 1890.
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |
|
