a

Maribel Mora Curriao

 

Kallfü pewma

[ Perrimontun ]

Perrimontun

*

Kurü mawünümekerki fey ta wall fütxa lewfü ürke...

[ Plovia fosc i el món era un llac immens... ]

Llovía oscuro y el mundo era un inmenso lago...

*

Tuwin malen

Dona encantada ]

Tuwin malen

*

Wezake pewma

[ Malson ]

Malos sueños

*

Wünman ta wechukey txünküy ñi waychüf püle

L'alba s'esdevé darrere els vidres ]

El amanecer ocurre tras los cristales

 

 

Kallfü pewma

 

Weñag mapu pütokofin

ñochigechi

ñamtukun tañi kozay kallfü mew

ñi pelün kay mollfüñ gey

tañi zügu ellkawkülen pu kachu

ñamnagpuy külüw ka wau püle

chi küyen püchü malen gen chalikefel

txafwünpafi illu

wüñonaylu chemnumew

püñeñ pienew

güfün ñi choyün

impolaymalayaymew tami foro wün rayen

koñilegeaymu tami pewma

 

Llükakifilge txafantü

tami konünpaye la küpal nielay

choyüymi ta mawün illu egü

tami txekan pelotuay ta pun

fey mi pünon rüpügeay

 

Llükakilge püñeñ

kufiñ wenu gülay tami ge

iñche elkünueyu wau mew

welu günenien pewma

tukulu püchü malen gelu eymi.

 

Llükakilge

llegüley tami kuwü

koñiafi tüfa wün rayen.

 

___________________

Perrimontun: visions i experiències sobrenaturals que experimenta la persona que ha d’iniciar-se com a machi (xaman maputxe).

 

 

Ű

 

 

Kurü mawünümekerki fey ta wall fütxa lewfü ürke...

 

Kurü mawünümekerki fey ta wall fütxa lewfü ürke. Küyen ellkawmekey penoafilu iñchiñ ka pu laku kuyfi zügu entumekeygün. Iñiey norume epuzuamwelay may ñi pewma, femwelayiñ tüfa norume gollünegel ñamku ñi ruka mew, ñamkülen pünom mew genoafel gülalu zeyiñ mapumu Ignacio egü Belarmino Chiguay, feychi rüpü ñagümfilu ñi pu peñi  fey ta Margarita lefgechi txanakünulu.

 

 

 

La piwke iñche

pinüfpüran ayogü rüpü püle

wüle wüñoan pin

patxüünan weke ül

fey umerkünuwn konümpayafiel

tüye mew  antü elfi

yapüd

txafwün

kachi arelel koñiye

afpumun püñeñü

gillatulu iñche

ka femnolu

mawüzantü mew

kürüf ñi wifkeñ

ka chi pu fillküñ

wegan rüpü lil mew.

 

Pun zoygelay

kiñe fütxa kura mew piwün

kallfü we küyeñ

ñi weñag reke.

 

   

 

Ű

  

 

Tuwin malen

 

Wün mu lle ta txipalu iñche

Punwi kizu punwi günewpeye kallfü külüm

Inapelüm pewma

Ñamkülen rügefanemew

Wümaw ñüküf

Lafken llituel mew

Iñche pun alof

Magiñnelu tami mollfüñ. 

 

Küpage rumefe ta

                  Txaf mülen antü pelog

                  Fey fülümelen tami kewün kochü

trein rayen tapül ka kewlun

llampuzkeñ lefmawnefiel ta txokür

fey kegzülla

txoge mawüzantü zumiñ

lliwantulen perimol wagkülen.

 

Fülkonpage welu atalükilge

kiñe zügu rume amulkinolge

tañi pu wellin mew ellkayan ñi pu llüka

kake txamültxamül ella wefchi wün niey

kake llum zügu pilko llegpemum

kürüfgen mew ta lilgen mew

lig rew ka wütxe ügalünelu rüf mupiñ

müshke küme nümüngen ka manshana gen

achefkülen ka yallelün küyen wenu

püzüm wagkülen

pewma mapu mew.

 

Küpage fülpa

azkintufe zumiñ tañi ge mew

fey nochigechi pütokofe

kimfalnuchi zügu tañi logko mew

txitxagkünun tañi mellfü kumün

azkintufe ñi kalül ñi chüllkü

welu püramkifilge tukun

tañi geno konümpa üwe.

 

 

Ű

 

 

Wezake pewma

 

Illamünel ñi chülkü egü kam pu llaipinel, tüfachi zügu mu felepe rume, txemün ragi üwümün tañi mollfüñ. Ñi cheche, Manuel Curriao, llowenew ñi ruka mew fey wütxulenew tañi püllü mew mogeyel kutxankawkülel nowüke gechi weychalelu ñamnuam egün. Tañi ñuke Margarita püchü zomo gey txipay pewen mapu mew. Tañi pu püñeñ egün ka kiñe genküzaw, txipay gün may. "Wümawtukeyiñ wente wükaftxipachi mamüll mew, kiñe chellkom mew, kiñeke alluka mew takulen…" eypiki ñi cheche fey shekütxipayekey ñi külleñ. Tukulpanien fentxen epew gütxamkalketew püchügelu iñche ka ñi pu llamgen, petu ñi güñkü txülken ka katxümeken zewmayal witxantükuwe. Kizu ñi pewenche konümpa mangiñelenew ñi püchüche gen . Wiyüzükey tañi ge püle fentxen cheyel txipalu ñi epew mew: filu, gürü, pagi, man  püle wele püle ñi mapuzügun, ñi kewün, fillagechi kimeletew iñchiñ. Kizu ñi pewma mew wallorupakeygün kom tañi pu mogeyel ka ñi pu wenüy, mogeleyelu ka laleyelu, gütxamkayatew ñi mogen, ñi pu llüka, ñi pu weza antü ka ñi alü amu txipan. Margarita, rumel mülepelu feychi wall mew, gütxamye mallekeyu, pu laku, ti chaw. Rantukey ñi pu püñeñ, kiñeke mew füken yaelkey, gümakey, well zügukelay, alütxipakey, ñüküfgechi lleketuy ñi wülzügu. Fentxen mogen rupay ñi kuwü püle, welu üwe mawüzantü  küpa el layu. Yapüz egü kütxal gey ñi txekan tüfachi wau püle.

 

 

 

 

Achefün rügi reke

kam pun tatarün

rupaley pewma

azkünulu ñi fül kazi

füre wiñalzügu

pun upe mew.

 

Weñagküluwgey tañi laku ñi pewma

uwe yapüz

pu wau ka pu foro.

 

Weñagküluwgey tañi ñuke ñi pewma

txümiñ kono müpafmüpafgelu

txafyekürüfküley.

 

Welu zoy weñagküluwgey

tañi pu püñeñ ñi pewma

kizu egün ñi püñeñürpual

iñiey genuchi mapu mew.

 

Wüle txogüpatuay mapu

fütxake küyfi filu

txeg txeg, kai kai

fey  naunaway wenu

wente taiñ logko.

 

Fey

pewün cerezo müleay

we küyeñ

weke pewma müleay

llampüzkeñ txamültxamül mew.

 

Tüfa iñiey gelayiñ

ichu norume

dios ñi ge mew

taiñ gollüetew.

 

 

 

 

 

Ű

 

 

Wünman ta wechukey txünküy ñi waychüf püle

 

Itxo alü püra txoge tapül mew

kiñe kizulechi lloyka azkintunenew 

fey ta kutxanzuamyenew

¡Ta iñche! Fentxe rakümkawkülelu

tüfachi meli txaf ruka mew.

 

 

 

 

Ű

 

 

[Elsa Maribel Mora Curriao va nàixer a Panguipulli el 1970. És coautora del llibre El Pozo Negro y otros relatos mapuche,Pewna Ediciones, Temuco, 2001. Poemes seus han sigut publicats en les revistes Pewma, Literatura y Arte, Pentukún, Instituto de Estudios Indígenas, UFRO, 2000, Sur Fugitivo: Poesía Joven de la Novena y Décima Regiones i Epu Mari ülkantufe ta Fachantü / 20 poetas mapuche contemporáneos, Temuco, 2003. Durant l’any 2002 va dirigir el projecte finançat pel Fondart Nacional “Ko fentén pülli, Mapu fentén pülli / Espíritus del agua y de la tierra: 3 mitos mapuches para niños”, muntatge teatral realitzat amb xiquets maputxes i basat en relats orals tradicionals. Treballa com a Professora d’Estat en castellà. Resideix a Freire, novena regió de Xile.]

 

Elsa Maribel Mora Curriao nació en Panguipulli en 1970. Es coautora del libro El Pozo Negro y otros relatos mapuche, Pewma Ediciones, Temuco 2001. Poemas suyos se han publicado en las revista Pewma, Literatura y Arte, Pentukún, Instituto de Estudios Indígenas, UFRO, 2000, Sur Fugitivo: Poesía Joven de la Novena y Décima Regiones y Epu Mari ülkantufe ta Fachantü / 20 poetas mapuche contemporáneos, Temuco 2003. Durante el año 2002 dirigió el proyecto financiado por el Fondart Nacional Ko fentén pülli, Mapu fentén pülli / Espirítus del agua y de la tierra: 3 mitos mapuche para niños, montaje teatral realizado con niños mapuche y basado en relatos orales tradicionales. Se desempeña como Profesora de Estado en Castellano. Reside en Freire, novena región de Chile.

 

Escriptura sobre ceràmica. Mazorriaga 2005

Escriptura sobre ceràmica. Mazorriaga 2005

 

Ű

 

[ Perrimontun.]

 

Vaig beure l’angoixa de la terra

lentament

vaig enfonsar la meua saba al blau

i el meu impuls fou sang.

La meua veu oculta entre maleses

es va perdre entre aiguavesos i valls

la lluna que de xiqueta saludava

va venir a besar anhels

que es desfeien en el no res.

Filla meua em va dir

no brotes de crepuscles

cobriran els teus ossos les flors de l’albada

pariran els teus somnis.

 

No temes les hores marcades

el teu signe no és de morts

vas brotar amb les pluges anhelant

el teu pas il·luminarà la nit

i la teua petja serà el camí.

 

No temes filla meua

el crit de l’aurora va obrir-te els ulls

i et vaig abandonar a la vall

però guarde els somnis

que de petita vas sembrar.

 

No temes

ja broten de les teues mans

pariran ara les flors de l’alba. 

 

___________________

Perrimontun: visions i experiències sobrenaturals que experimenta la persona que ha d’iniciar-se com a machi (xaman maputxe).

 

 

Ű


 

[ Plovia fosc i el món era un llac immens... ]

 

Plovia fosc i el món era un llac immens. La lluna s’amagava als nostres ulls i els avis parlaven d’antics designis. Aleshores ningú no dubtava dels somnis, ni ho fem ara, oblidats a la casa de l’Àguila, perduts de la petjada que amb fúria i ràbia obriren a la serralada Ignacio i Belarmino Chiguay, la mateixa ruta que va extraviar els seus germans i que Margarita va abandonar amb pressa.

 

 

 

Aliena jo

vaig remuntar pel camí clar.

Demà tornaré em vaig dir

i sembraré nous cants

i vaig tancar els ulls per recordar-ho.

Allí deixava el sol

la neu

les besades

i les placentes encara calentes

dels darrers parts

les oracions que

vaig dir

a les muntanyes

el xiulit del vent

i les colobres

la ruta oberta als golerons.

 

La nit no és res més

que una immensa roca em dic

blava com la malenconia de la

lluna nova.

 

 

 

Ű

 

 

[ Dona encantada ]

 

Perquè jo descendisc de l'alba

instint sóc i deliri blau

impuls de somnis

perduts en la matèria

silenci adormit

a la mar de l'inici

jo la llum de la nit

que inunda la teua sang.

 

Vine travessa tu

                  els segles de la llum

                  i acosta'm la dolçor de la teua llengua

esclat de pètals i flamerades

papallones fugint de la boira

i l'eco

foscor de selves

esperant l'estrella del presagi.

 

Acosta't però no profanes

ni una nota de remor has de tocar

als meus abismes ocultaré els meus temors

cada horitzó guarda una alborada

cada enigma les venes de l'origen

Perquè vent sóc i penyal

i ona blanca i freda que rosega les certeses

i perfum de mel i pomer sóc

florit i fecund cel de lluna

i estrelles esparses

a la terra dels somnis.

 

Vine acosta't

mira la foscor als meus ulls

i beu amb lentitud

el misteri als meus cabells

despulla el saber dels meus llavis

mira el segell del meu cos

però no alces el vel

de la meua soledat sense memòria.

 

 

Ű

 

 

[ Malson ]

 

Amb la marca dels menyspreats o dels elegits, que per al cas és igual, vaig créixer sota el designi de la meua sang. El meu avi, Manuel Curriau, em va acollir a casa seua i va vessar al meu esperit el turment de les estirps que lluiten feroçment per no extingir-se. Sa mare, Margarita, es va veure allunyada aviat de les terres del Peuén. Amb els fills vius a coll i a càrrec del patró d’una heretat, manprengué l'èxode. "Dormíem sobre la borumballa de la fusta, en un celler, coberts amb uns sacs..." deia el meu avi, i se li omplien els ulls de llàgrimes. Recorde amb tendresa els relats que de menuts ens prodigava, a mi i als meus germans, mentre adovava i tallava el cuir per a confeccionar regnes. Els records de la gent peuén va inundar la meua infantesa. Desfilaven davant els meus ulls els personatges de les seues rondalles: vilu, nyirre, pangui, vocables del mapudungun, la seua llengua, que precàriament ens ensenyava. Pels seus somnis transitaven tots els parents i amics, vius i morts, per a parlar-li de les seues vides, dels seus temors, de les seues mancances i de la seua partida sempre llunyana. Margarita, sempre present en aquell món, li parlava dels oncles, dels avis, del pare. Preguntava pels seus fills; de vegades demanava aliments; plorava; de vegades no parlava, s'allunyava i s'emportava en silenci els ansiejats presagis. Molta vida ha passat ja per les seus mans, però la soledat de les muntanyes s'ha negat a abandonar-lo. Neu i foc han estat els seus passos per aquestes valls llunyanes.

 

 

Com canyes florides

o cuclejos nocturns

passen els somnis

que formaren el meu costat

amargs vaticinis

en la memòria de la nit.

 

Trist va ser el somni del meu avi

soledat de neu

als golerons i als ossos.

 

Trist el somni de ma mare

fosc tudó aletejant

contra el vent.

 

Però més trist encara

el somni dels meus fills

dels fills dels meus fills

en territori de ningú.

 

Demà poblaran la serra

les grans serps d'antany

Treng Treng, Kai Kai

i rugirà el cel

sobre els nostres caps.

 

I després

hi haurà brots de cireres

lluna nova

nous somnis

papallones a l'horitzó.

 

Per ara res no som

ni tan sols palla

a l'ull de Déu

que ens oblida.

 

 

 

 

 

Ű

 

 

[ L'alba s'esdevé darrere els vidres ]

 

Des del capdamunt del fullatge

un estornell solitari em mira

i em compadeix

¡a mi! tan protegida

en aquestes quatre parets

 

 

 

 

Ű

 

 

[Traducció al català de Carles Belda a partir del text en espanyol]
 

 

 

Perrimontun

 

Bebí la angustia de la tierra

lentamente

hundí mi savia en el azul

y mi impulso fue sangre

Mi voz oculta entre malezas

se perdió entre laderas y valles

la luna que de niña saludaba

vino a besar anhelos

que deshacíanse en la nada

Hija mía  me dijo

no brotes de crepúsculos

cubrirán tus huesos las flores del alba

parirán tus sueños

 

No temas a las horas marcadas

tu signo no es de muertos

brotaste con las lluvias anhelante

tu paso alumbrará la noche

y tu huella será el camino

 

No temas hija mía

el grito de la aurora abrió tus ojos

y te abandoné en el valle

pero guardo los sueños

que de niña sembraste

 

No temas

ya brotan de tus manos

parirán ahora las flores del alba

 

___________

Perrimontun: Visiones y experiencias sobrenaturales que le ocurren a la persona que debe iniciarse como machi.

 

 

 

Ű

 

 

Llovía oscuro y el mundo era un inmenso lago...

 

Llovía oscuro y el mundo era un inmenso lago. La luna se ocultaba a nuestros ojos y los abuelos hablaban de antiguos designios. Nadie dudaba entonces de sus sueños, ni lo hacemos ahora olvidados en la Casa del Aguila, perdidos de la huella que con furia y saña abrieron en la cordillera Ignacio y Belarmino Chiguay, la misma ruta que perdió a sus hermanos y que Margarita abandonó con premura.

 

 

 

Ajena yo

remonté por el camino claro

Mañana volveré  me dije

y sembraré nuevos cantos

y cerré los ojos para recordarlo

Allí dejaba el sol

la nieve

los besos

y las placentas aún calientes

de los últimos partos

las oraciones que dije

y las que no dije

en las montañas

el silbido del viento

y las culebras

la ruta abierta en las quebradas

 

La noche no es más

que una inmensa roca  me digo

azul como la melancolía de la

luna nueva

 

 

 

 

Ű

 

Tuwin malen.

 

Porque yo desciendo del alba

instinto soy y delirio azul

impulso de sueños

perdidos  en la materia

silencio dormido

en el mar del inicio

yo la luz de la noche

que inunda tu sangre

 

Ven  atraviesa tú

los siglos de la luz

y acércame la dulzura de tu lengua

estallido de pétalos y llamaradas

mariposas huyendo de la niebla

y el eco

oscuridad de selvas

aguardando la estrella del presagio

 

Acércate pero no profanes

ni una nota de susurro has de tocar

en mis abismos ocultaré mis temores

cada horizonte guarda una alborada

cada enigma las venas del origen

Porque viento soy y peñasco

y ola blanca y fría  que roe las certezas

y perfume de miel y manzano soy

florido y fecundo cielo de luna

y estrellas desperdigadas

en la tierra de los sueños

 

Ven  acércate

mira la oscuridad en mis ojos

y bebe con lentitud

el misterio en mis cabellos

desnudo el saber de mis labios

mira el sello de mi cuerpo

pero no levantes el velo

de mi soledad sin memoria

 

___________

 Tuwin Malen: Mujer Encantada

 

 

Ű

 

Malos sueños

Con la marca de los despreciados o los elegidos, que para el caso da igual, crecí bajo el designio de mi sangre.  

Mi abuelo, Manuel Curriao, me acogió en su casa y vertió en mi espíritu el tormento de las estirpes que luchan ferozmente por no extinguirse.

Su madre, Margarita, se vio alejada tempranamente de las tierras del Pehuén. Con los hijos vivos a cuestas y a cargo de un patrón de fundo, emprendió el éxodo.  

"Dormíamos sobre la viruta de la madera, en una bodega, cubiertos con unos sacos…" dice mi abuelo y se le llenan los ojos de lágrimas. Yo recuerdo con ternura los relatos que de niño nos prodigaba a mí y mis hermanos, mientras curtía y cortaba cuero para confeccionar riendas.

Su recuerdo pehuenche inundó mi infancia. Desfilaban ante mis ojos los personajes de sus cuentos: vilu, ñirre, pangui, a diestra y siniestra vocablos del mapudungún, su lengua, que precariamente nos enseñaba.

En sus sueños circulaban todos los parientes y amigos, vivos y muertos, para contarle de sus vidas, sus temores, sus carencias y de su partida siempre lejana. Margarita, siempre presente en ese mundo, le habla de los tíos, los abuelos, el padre. Pregunta por sus hijos, a veces pide alimentos, llora, a veces no habla, se aleja, llevándose en silencio los ansiados presagios.

Mucha vida ha pasado ya por sus manos, pero la soledad de las montañas se ha negado a abandonarlo.

Nieve y fuego han sido sus pasos por estos alejados valles.  

 

 

Como quilas florecidas

o graznidos nocturnos

pasan los sueños

que formaron mi costado

amargos vaticinios

en la memoria de la noche.

 

Triste fue el sueño de mi abuelo

soledad de nieve

en las quebradas y en los huesos.

 

Triste el sueño de mi madre

oscura torcaza aleteando

contra el viento.

 

Pero más triste aún

el sueño de mis hijos

de los hijos de mis hijos

en territorio de nadie.

 

Mañana poblarán la tierra

las grandes sierpes de antaño

Treng Treng, Kai Kai

y rugirá el cielo

sobre nuestras cabezas.

 

Y luego

habrá brotes de cerezo

entonces luna nueva

nuevos sueños habrá

mariposas en el horizonte.

 

Por ahora nada somos

ni siquiera paja

en el ojo de Dios

que nos olvida.

 

___________

Vilu: Serpiente o culebra.

Ñirre: Zorro.

Panhui: Puma.

Mapundungún: Lengua de los mapuches.

Treng Treng, Kai Kai: La gran serpiente de la tierra que luchó contra  Kai Kai, la serpiente del mar, defendiendo a los primeros hombres. El relato mítico de la guerra entre Xeng Xeng y Kai Kai explica el origen del pueblo mapuche.

 

 

Ű

 

El amanecer ocurre tras los cristales

 

Desde lo alto del follaje

una loica solitaria me mira

y me compadece

¡a mí! tan protegida

en estas cuatro paredes

 

Ű

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |