|
María Isabel Lara Millapán [ L’aigua: la seua veu, el seu cant ] * [ Identitat ] * [ Memòria ] * [ A tu ] * * [ He somiat ]
|
||
|
Fachantü allkün ko ñi zügun raraküy kürüf reke; felekayan pi ñi zügun, mawün ñi ülkantun lleniekelu tañi gütxamtañi wülzügual pewma mew rayükechi gütxam.
Ragi üñüm ñi ülkantun mew allkütuniefin fey kizu ñi piwke mew feypienew: apowelafin metawe zewmageal muzay, ifogepalay külko niefulu kako wa, kako kachilla fewla ini rume küpawelay, pifürnentupayatew kiñe llellipun mewzumpall mew puafulu.
Gen ko, piwelaygün rume re petu mülewechi anümka, antü, ka küyen, poyen mew azkintukelu, ñi komütuwe gekey welu femlay ge mew, foltxaleafulu puliwen tañi nepeal.
Fachantü chum kompalay wirarün wallpageal pañillwe mew pilukefilu tañi pilun ka ti pu challwa nentuñmageal ñi txayen anküle rume.
¿Ñi pu che kay? Inaltuwelay petu ñi ürkütulen mew llampüzken. Müley chilko ziziñ, kolküza ka lawen feymew aftuafuy tami kutxan Mapuche lamgen.
Weñanküley ñi zügun, mütxümey ñi ülkantun, gümalkenoeli pieymew, gümalkenoeli, petu amulelu ñi pewma tañi mogeleal zoy illiw ñi pu txayen, ñi pu lewfü, ñi pu lafken.
Fachantü chum kompalay wirarün fey püchü zomo gelu iñche feypikenew ñi pu füchake che: konpachi piaymi, petu tami konün foltxage tami kuwü mapuche gen piafimi, wezalkapelan fey feleaymi chem piatew ñi rarakün tami pewma mew.
__________________ Muday: Beguda maputxe feta a base de blat o dacsa. Copihues: Lapageria rosea. Flor nacional de Xile. Mote: Cocció de llegums, blat o dacsa en aigua i cendra.
Fey amutule tami pewma fey moymatulmi pu füchake che ñi zügun, ¿chew püle müleweay mapu ñi pu yall? ¿ini am kimeltuafiyin mawüzantü ñi ñüküf? Chew püle ñi rayüken taiñ awkiñko chew tañi ülkantuken iñchiñ müten ñi kimnielchi üñüm, fütxa kuyfi mew.
Pepi amuafullin ka mapu ñi nelfün püle ka mapu ñi pu txakenko püle, welu taiñ wiñomeal lamgen, taiñ wiñomeal. Feytamew müli taiñ mapu, feytamew müli taiñ pu che. Kiñe kultxug ñi wall chew tañi txekamun fachantü azkintuniel pewen, chew tañi alleken ñi pu gen.
__________________ Muday: Beguda maputxe feta a base de blat o dacsa.
Zuamtufimi ko ka kürüf fütxake kollam, zoy kiñe pukem txalkan kura mew pillkazlu, fewla müli kormenia ñi rarakün, kalmiñka ñi füchake che ñi zuamtun anülelu ñi llawfeñ mew kuyza ufiza pelu.
Zügufimi ñi pewma pürapachi antü mew. Züguymi lamgen tañi rakizuam mew.
Fachantü ügümniefin ñi txipapayael antü kallfü ñi pu aliwen mew kam eymi tami fülagke wangülen, eymi gillatupellu Günechen eymi ülkantupellu lletuge würwan lewfü foltxapapelu tañi ge txekalu iñche ponwi txokür mew, ka lletuge tami mawün tami pu püllay ko epeke ürfilu mogen.
Chilkatun mew, takuwi laforatorio ñi fentana, müna pichiki egün, taküwkeygün, zoy fütxake txekan zewmapelayan, zoy newentulelu, ülmenke txekan, tañi pual pewma ñi konpeyüm mew.
Feytamew müna küzawtuken tami züguafiel Günechen, püchü zomo gelu iñche fütxa ruka niekey ñi pu füchake che. Iñche wentetu azkintutxipaken, feymew pekefin ñi pürapan antü, fanetukefin tati metawe muchay gillatupelu ñi ñuke, chaltu may piki ñi llellipun ka llellipukeymew iñche tañi moymal-lallal mapuzügun, tañi kim rügüm kachillallal kim liftu wa llal kim muchay llal kim ileltu üñüm al kuyza ufizan, zuyza kulliñ kimal lawen, afam kutxan.
Fachantü kay Günechen ¿ini am zuamfi pewma? ¿ini am zuamfi relmu? Üñüm ñi wirar güman, weñankülelu choyüpe ziziñ, mawün, txayenko ükeñkel kürüf mülepe kiñe gen ko kiñe gen mawüza, kiñe gen mapu azkintunietew, ¿ini am Günechen? Eymi. __________________ Ngünechen: Etimològicament vol dir “allò que regeix o governa la gent o la humanitat. No obstant, el seu significat és per als maputxes molt més ampli i profund: és l’esperit rector de tot allò conegut i desconegut al cel, a la terra i sota terra; regeix els demés déus i esperits, però eventualment és també un d’aquests déus i esperits de les coses i els fenòmens de la natura; és allò masculí i allò femení; és el pare i la mare; forma part de la parella primigènia. Vist així, Ngünechen és natural i sobrenatural; és l’home i l’ambient que el rodeja. Muday: Beguda maputxe feta a base de blat o dacsa.
Pimuy kürüf wiya reke, amulniefi antü ragiñ tapül ñi zügu ka pewma.
Müpüy llampüzken rakizuam mew ülkantuy üñüm txegül, rakiñ fey mawüza mew wilki ügümnieymew ñi pewma mew fachantü, lamgen kürüf ñi lefün mew, mawün mew chi tami mapu zügual kake antü egü kake che ka antü, petu wünlu ayeaymi, awkiñko ñi gütxam mew.
Feypipeyu ñuke, kollküza pewmapen meta küpalniepefin. Feypipeyu tañi pire pewmapel, txür inaltu foye, eymi, tami metawe ko mew alliwelen.
Witxamge tami zügu, tami püllü ta ülkantuli feytachi puliwen. Tami zügu mew küpali pülef mawün tami kallfü münu longko mew.
__________________ Copihues: Lapageria rosea. Flor nacional de Xile.
[María Isabel Lara Millapán va nàixer a Chihuimpilli, comuna de Freire, el 1979. Va estudiar Pedagogia Bàsica a la Universitat Catòlica, seu Villarrica. Ha publicat el llibre de poesia bilingüe Puliwen Ñi Pewma – Sueños de un amanecer, editat per la Pontificia Universidad Católica de Villarrica l’any 2002.]
María Isabel Lara Millapán nació en Chihuimpilli, comuna de Freire, en 1979. Estudió Pedagogía Básica en la Universidad Católica, sede Villarrica. Ha publicado el libro de poesía bilingüe Puliwen Ñi Pewma - Sueños de un Amanecer, editado por la Pontificia Universidad Católica de Villarrica el año 2002.
Escriptura sobre pedra. Mazorriaga 2005
|
[ L’aigua: la seua veu, el seu cant ]
Avui escolte la veu de l’aigua a la riera, xiuxiueja com el vent; la seua veu és d’espera, el seu cant és la pluja que s’endu les meues paraules per a pronunciar la història que en els meus somnis floreix.
L’escolte entre el cant de les aus, i el seu cor em diu que no han tornat a omplir els cànters per al muday, que no ha vist submergir-se més les paneres amb mote de dacsa o forment, que ja ningú vessa l'aigua des dels seus llavis en una pregrària que arribe fins a les sirenes.
Ni han tornat a dir amo de les aigües; l'aigua només ha estat l’espill dels arbres que encara queden, del sol, de la lluna que la mira amb tendresa, però no dels ulls, banyant-s’hi a trenc d’alba, per a despertar.
Avui no importa cridar, rodejar-la de màquines que ensordeixen les seues oïdes i les dels peixos, arrancar els seus vessants, encara que l’assequen.
I la meua gent? Ja no recorre les ribes on encara descansen les papallones. Hi ha flors de fúcsia, copihues i remeis que acabarien amb el teu dolor, germà de la terra.
La seua veu es lamenta, el seu cant reclama, no em faces plorar, et demana, no em faces plorar, mentre va somiant en silenci amb seguir vivint més enllà dels vessants, dels rius i del mar.
Avui no importa cridar, i quan era petita els meus avis em deien: demana permís abans de passar, mulla-hi les teues mans, sóc maputxe, dis-li, i no vaig fent mal, parla-li i espera el que diran els seus torrents en els teus somnis...
__________________ Muday: Beguda maputxe feta a base de blat o dacsa. Mote: Cocció de llegums, blat o dacsa en aigua i cendra. Copihues: Lapageria rosea. Flor nacional de Xile.
[ Identitat ]
I si se’n van els teus somnis i obliden la paraula dels avis els teus llavis, on queden els fills de la terra?, a qui ensenyem el silenci dels nostres boscos? On només floreixen els nostres ecos, on només canten les aus que coneixem d’ençà tant de temps.
Podem anar lluny de les nostres muntanyes, anar lluny dels nostres vessants, per a tornar, germà, per a tornar. Perquè ací està la nostra terra, perquè ací està la nostra gent. Un espai del kultrung on avui caminem mirant les araucàries, on avui somriuen els nostres ulls.
__________________ Kultrung: Tambor cerimonial utilitzat per la machi o xaman.
[ Memòria ]
Recordes l’aigua i els vents, els grans roures, més d’un partit pels llamps de l’hivern on avui habiten el soroll dels ruscs, les molses i el record del meu avi assegut en la seua ombra vigilant les ovelles.
Parles dels meus somnis pel començament d’un dia. Parles, germà, de la meua poesia.
[ A tu ]
Avui espere eixir el sol des del blau de les meues banderes, o des del blanc de les teues estrelles, a tu et demane, Ngünechen, a tu et cante, que en vapors te’n dugues la rosada que banyà les meues pupil·les quan vaig caminar entre la boirina, que te’n dugues la pluja i els tolls on quasi s’ofega la vida.
En classe, les finestres del laboratori són petites i es tanquen; caldrà fer passes més grans, altes, poderoses, per a arribar a la porta dels somnis.
Ací em costa molt parlar-te, Ngünechen, i quan petita, la casa dels meus avis era gran. Jo mirava cap a dalt i hi veia el sol pujar, a penes podia amb el cànter amb què ma mare et regraciava i et demanava que jo no m’oblidara de la parla de la terra, que sabera moldre forment, netejar la dacsa, fer muday, alimentar les aus, tenir cura de les ovelles, dels animals, saber dels remeis que pogueren acabar un dolor.
I avui, Ngünechen, a qui li importen els somnis?, a qui li importen els arcs de Sant Martí? Que les aigües ploren amargament quan tenen pena. Que nasquen flors silvestres i la pluja, el so de les rieres. Que xiule el vent, que hi ha un amo de les aigües, de les muntanyes, de la terra i que ens mira, a qui, Ngünechen? A tu... __________________ Ngünechen: Etimològicament vol dir “allò que regeix o governa la gent o la humanitat. No obstant, el seu significat és per als maputxes molt més ampli i profund: és l’esperit rector de tot allò conegut i desconegut al cel, a la terra i sota terra; regeix els demés déus i esperits, però eventualment és també un d’aquests déus i esperits de les coses i els fenòmens de la natura; és allò masculí i allò femení; és el pare i la mare; forma part de la parella primigènia. Vist així, Ngünechen és natural i sobrenatural; és l’home i l’ambient que el rodeja. Muday: Beguda maputxe feta a base de blat o dacsa.
Bufa el vent igual que ahir, recorre el temps amb la remor de les fulles i els somnis.
Sobrevolen les papallones de la memòria i canten les aus de sempre: els treiles, els ibis i en la muntanya els tords, que t’esperen en els seus somnis, avui, germana del meu poble, en la carrera del vent o la pluja, que parles de la terra amb altres sols, amb altra gent, amb altre dia que llostreja i somriu amb l’eco, que et conta la seua història.
[ He somiat ]
T’he contat, mare, que he somiat amb copihues duent-los en els meus braços. T’he dit que he somiat amb la neu, juntes al costat del canyeller, tu amb el teu cànter d’aigua que em somrius.
Alça les teues veus, és la teua ànima que canta aquest matí. Ve el plugim amb la teua paraula sobre la teua vestimenta blava.
__________________ Copihues: Lapageria rosea. Flor nacional de Xile.
[Traducció al català de
Marc Granell a partir del text en espanyol]
Hoy escucho la voz del agua en el estero y susurra como el viento; su voz es de espera, su canto la lluvia que se llevan mis palabras para pronunciar la historia que en mis sueños florece.
Le escucho entre el canto de las aves y en su corazón me dice que no han vuelto a llenar los cántaros para el muday, no ha vuelto a ver sumergirse los chaiwe con mote, de maíz o trigo, ya nadie viene a derramarle desde sus labios en un llellipun que llegue hasta las sirenas.
Dueño de las aguas no han vuelto a decir siquiera, sólo ha sido el espejo de los árboles que van quedando, del sol, de la luna que le mira con ternura, pero no de los ojos, mojándose al amanecer, para despertar.
Hoy no importa gritar, rodearle de máquinas que ensordecen sus oídos y el de los peces, arrancar sus vertientes, aunque le sequen.
¿Y mi gente? Ya no recorren las orillas donde aún descansan las mariposas. Hay flores de chilko, copihues y remedios que acabarían con tu dolor, hermano de la tierra.
Su voz se lamenta, su canto reclama, no me hagas llorar te pide, no me hagas llorar, mientras va soñando en silencio con seguir viviendo más allá de las vertientes, de los ríos y del mar.
Hoy no importa gritar y cuando niña mis abuelos me decían: pide permiso antes de pasar, moja tus manos, soy mapuche, dile y no ando haciendo daño, háblale y espera lo que dirán sus torrentes en tus sueños...
__________________ Muday: Bebida mapuche hecha a base de trigo o maíz. Chaiwe: Canasto fabricado con tallos de voqui (enredadera silvestre). Llellipun: Oración, rogativa. Chilko: Fuchsia magellanica. Planta medicinal. Chilco, aljaba, fucsia Copihues: Lapageria rosea. Flor nacional de Chile.
Y si se van tus sueños y olvidan la palabra de los abuelos tus labios, ¿a dónde quedan los hijos de la tierra? ¿a quién enseñamos el silencio de nuestros bosques? Donde sólo florecen nuestros ecos, donde sólo cantan las aves que conocemos desde tanto tiempo.
Podemos ir lejos de nuestros montes, ir lejos de nuestras vertientes, para volver, hermano, para volver. Porque aquí está nuestra tierra, porque aquí está nuestra gente. Un espacio del kultrung donde hoy caminamos mirando las araucarias, donde hoy sonríen nuestros ojos.
_______________ Kultrung: Es un instrumento de percusión formado por una fuente de madera, cubierta con una membrana de cuero de chivo. La baqueta o percutor del instrumento es una varita de Luma o Arrayán. El kultrung es el instrumento más representativo de la cultura mapuche. A través de la sonoridad y cadencia del rali, la machi, altera su estado de conciencia, y se comunica con la divinidad. El kultrung, es el puente entre el mundo terrenal y el divino. Aunque no existe una machi en Rupumeica, el rali continúa siendo fundamental en la ceremonia sagrada del Lepún de Lago Maihue. Allí las piuchenas, son las encargadas de tocar al viejo kultrung, de más de 60 años, acompañadas de tambores y trutrukas.
Recuerdas el agua y los vientos, los grandes robles, más de uno partido por los rayos del invierno donde hoy habitan el ruido de las colmenas, los musgos y el recuerdo de mi abuelo sentado en su sombra cuidando las ovejas.
Hablas de mis sueños por el comienzo de un día. Hablas, hermano, de mi poesía.
Hoy espero salir el sol desde el azul de mis banderas, o desde el blanco de tus estrellas, a ti te pido Ngünechen, a ti te canto, que en vapores te lleves el rocío que mojó mis pupilas cuando caminé entre la neblina, que te lleves la lluvia y los charcos donde casi se ahoga la vida.
En clases, las ventanas del laboratorio son pequeñas y se cierran; habrá que dar pasos más grandes, altos, poderosos, para alcanzar la puerta de los sueños.
Aquí me cuesta mucho hablarte Ngünechen, y cuando niña, la ruka de mis abuelos era grande. Yo miraba hacia arriba y ahí veía el sol subir, apenas me podía el cántaro con que mi madre te agradecía y te pedía que yo no me olvidara del habla de la tierra, que supiera moler trigo, limpiar el maíz, hacer muday, alimentar a las aves, cuidar las ovejas, los animales, saber de los remedios que pudieran acabar un dolor y hoy, Ngünechen, ¿a quién le importan los sueños? ¿a quién le importan los arco iris? ¡Que las aguas lloren amargamente cuando tienen pena! Que nazcan flores silvestres y la lluvia, el sonido de los esteros. Que silbe el viento, que hay un dueño de las aguas, de los montes, de la tierra y que nos mira, ¿a quién, Ngünechen? A ti... _______________ Ruka: Casa mapuche. Muday: Bebida mapuche hecha a base de trigo o maíz. Ngünechen: Concepto que se utiliza para designar la deidad superior. Su traducción literal es "el dueño de la gente".
Sopla el viento igual que ayer, recorre el tiempo con el rumor de las hojas y los sueños.
Sobrevuelan las mariposas de la memoria y cantan las aves de siempre: los treiles, las bandurrias y en el monte los zorzales, que te esperan en sus sueños, hoy, hermana de mi pueblo en la carrera del viento o la lluvia a que hables de la tierra, con otros soles, con otra gente, con otro día que amanece y sonríe con el eco, que te cuenta su historia.
Te he contado, madre que he soñado con copihues trayéndolos en mis brazos. Te he dicho que he soñado con la nieve, juntas al lado del canelo, tú con tu cántaro de agua que me sonríes.
Alza tus voces, es tu alma que canta esta mañana. Viene la llovizna con tu palabra sobre tu paño azul.
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |
|
