a

Erwin Quintupil

 

Tañi mülewe ruka...

[ La meua llar... ]

El hogar mío...

*

Gürekan azüm zügu

Sobre l'art de teixir ]

Sobre el arte de tejer

*

Pülku

El vi ]

El vino

*

(Impolkülen pun ñi allush kürüf mew)

(embolcallats per la brisa eterna del matí) ]

(envueltos en la brisa eterna de la noche)

*

Tüyechi antü zoy gewenoli ga...

[ El dia quan ja no siga més... ]

El día cuando ya no sea más...

 

 

Tañi mülewe ruka...

 

Tañi mülewe ruka kiñe fütxa wif gey

                        choz ayüw lelfün niey

                        ka kuñifalküley.

Wümawtuy ka txepey fill antü

ragiñ  tañi mapu ñi pu lipag mew:

kiñe itxo newen ka wüzalelu

txarülogkolechi llüfke gelu

ñüküf pun walüg mew;

kagelu kukuyüymanew tañi pu wüne wümaw

ka llownanew tañi fügkugewenochi fün

                        ütxünarlu itxo punwi ñi are mew

                        tañi wüne wechegel

chumül chi kachilla we wüla acheftxipalelu.

 

Tañi mülewe ruka kiñe fütxa wif gey

- nielu filu wümawkülen ñi kalül mew -

ta nümapuneyew pu anüm.

 

Iñche fill antü awkantun txeg txeg ñi wente topel mew.

 

Tañi pu chaw ñi pu chaw ñi  pu kalül

ñüküf lelinienew egün

ka fey mañpüñ manieymanew tañi pu namun ñi pünon kake wün.

 

Tañi mülewe ruka kiñe fütxa wif piwke zügu gey

                        nielu narfü   nümün

                        ügümnetew alümapu

                        tañi pu üñüm egün fiñmawkülen azkintulelu

                        pikun püle

                        ka chi pu zügu  wüñoge pinietew.

 

 

 

Ű

 

 

Gürekan azüm zügu

 

Eypigekey, Kushe Ñuke ta ayükefi  llalliñ, Kizu ta gürekayüm tañi ruka mew kiñeke llalliñ azkazinekeyew azkintunietew wente kam txaf ruka mew. Eypigekey, Füsha Chaw ñi makuñ zewmagi pu llalliñ füwchi füw mew, meshafiñ elugerkey ta kushe ñuke gürekayam petu ñi akunon wütxe antü. Lig füw llalliñ mew ñimiñüfi chi pu wagkülen tañi füta ñi makuñ mew. Fey mew lle kizu wüzamkefi chi pu ñimiñ choyümekelu güren mew fey chi  pu llalliñ wall femekeygün chum peyenefiel mapu egün. Itxo ñüwalelu egün güren azüm mew, kushe ñuke eypirkeyew izafilmün püchuke chegen, tañi pu yall, yomelelafimün güren günen. fey pu llalliñ wenu ruka püle narkeygün nüwal ta logko mew kam püchüke zomo ñi kürpu mew. Welu müli kiñeke, kiñeke müten, wüñowitxawkenolu wentxu ñi witxayemen mew fey anüpuy ñi pu ligke namun ta yafü ka txawa lipag mew.

  

 

 

 

 

 

 

 

 

Ű

 

 

Pülku

 

Chi pülku zewmanegi ta zewi

keñawlu ñi age

pu la ñi mollfüñ egü.

Kuyfi mülekelafuy

tüfata witxutuy mawün reke.

 

Mapu mu ta puwlu

püchüke anüm ta kufiñkeygün

külle gey tañi kewün mew

ka kizu mew tañi kalül ñi chazi gey.

 

Tüfa puni

fey pu logko ketxan wümawküleygün poyenetew mulfen.

Tüfa puni

pülku ta txünkay pozkünuy wente zana

aychüf küyen punwi tami ge mew reke.

 

  

Ű

 

 

(Impolkülen pun ñi allush kürüf mew) 

 

*

 

We kachu, txaymanagnetew chi pu kalül, ellkanefi chi wegan gülalu tañi ayün mogen ñi am mew, re femyaulu pun püle. Ellkanefi ta mollfüñ falfal amulelu münche txawa.

 

Küpale chi allush kürüf ga, chi ragiantü allush kürüf fey akutule nag antü newenke kürüf, ñochigechi lletuaygün chi pu pünon mülewelu wente txufür.

 

Fey iñche tañi am mew, wüywülen, gülaleweay kiñe allfeñ, lüykülen, relzuamküleay chi pu amelke wagkülen ka chi mapu ñi yafü chew ta poyeyu ga. 

 

*

 

Inafül lafken mülepuken, azkintunepufiel chi pu aw ñi txür künaykün, ñi txamültxamül: kiñe wirin ragiñ txokür.

 

Tüyew chew kürüf negümüwmekelu, feymew lle, kimfin tami ge ñi  llako.

 

 

Kiñe püchay mawün umpüllüymanerpuenew ñi age; kiñeke mew mañpüñmanew tañi ruku ñi txitxag fey kimfin kürüf ñi azgell rüf ñamkonkülen tañi ilo ñi txoy mew, koñil rayen mew azkasi llenelu ta iñche.

 

Atxergey kuyüm feychi ka allküngelaychi pu üñüm ñi kakarün; welu ke, tami zügun, itxo punwi tañi pilun ñi llollomuzu mew.

 

Anülepuken, azkintunepufiel chi tügkülen reke chi pu fün, ñi txitxag wechun namun, konümpanefielchi pu logko ketxan ñi nümün ka tami ge ñi aychüf ñamkülelu ragiñ pu foron.

 

Pu aw ta filu reke güñugüñuy, kürüf ñi kelluwen, tami pülay wechuñchagül kuwü reke, mollfün reke kintullawlu konal wellig mew. Kiñe ñüküf punwi zügun kiñeke ta gülafi tañi pu txoy. Tañi pu ge ñamigün antü mew, ütxünarwümelu tañi wechozke kuwü mew kom tami mogelen.

 

 

Antü kom peelu, ka inay may ñi rüpü. Fey kawkaw müten allküymafiñ ñi ayen ka pepi pefin chi pu püchüke kurü piru txekayawlu kuyümpüle    

 

 

  

Ű

 

 

Tüyechi antü zoy gewenoli ga...

 

Tüyechi antü zoy gewenoli ga

alü mapu ñi ruka lali

ka chi txufür mew chew ñi tüwmun ñi wüne pünon

zewma ñam mekeli

tañi wümerke ge azkintuneweafigün

                        ta Saltapura ñi wenu mapa.

 

Kizulean

ka kiñe ella mawün katxürpalen

rakümnerpayafi chi alü rüpa wellgiñ

peelu tañi ge felen ta nag mapu egü wenu mapu.

 

Lali ga

tuchi ñam püle ñi ürkün mapu mew

kiñe kuyfi fücha che ülkatuleay

feypüle tuchi müza lemu mew

chi pu üñüm müpüwkülen txipayaygün

apoafiel kürüf ñi pülpülümun küme ül amulnelu.

 

Feychi antü

kizulealu am iñche alü mapu ñi ruka

küpa wiñon

kimtukutuafiel pu fücha ñi zügun

koyaktumekel iñche ñi fülma

küpa allküfin chi wellimekel chi pu ayku ñi txiwiwün

ka kimafiel chi rupanoachi mapu ñi mafül

ta rumel ügümneketew.

 

Feychi antü, kisu, ka akuletuel ruka mew

mapu iñchu

kiñe af weychan zügu witxamayu

chew ta iñieynorume pekan wichumtunuatew.

 

Ű

 

[Erwin Quintupil va nàixer el 1958. Originari del sector rural de Saltapura (Nueva Imperial). Es va titular com a  Professor de Biologia i Química en la Universitat de Concepción. La seua tasca  com activista cultural mapuxte s’ha centrat també en el teatre i la ràdiotelefonia, creant i participant en obres dramàtiques i conduint  programes de ràdio. Poemes sueus han estat publicats en revistes com Ojo de Buey, Concepción, Pewma, Temuco, Pentukun, Temuco, números 1 y 3, Mapu Ñuke Kimce Wejin, Temuco, entre d’altres. Te inèdit el llibre El ancho espacio que mis ojos ven, d’on s’han extret els poemes que ací s’inclouen. És professor de Biologia i Química a la comuna  de Cunco , IX regió de Xile.]

 

 

Erwin Quintupil nació en 1958. Originario del sector rural de Saltapura (Nueva Imperial ). Se tituló como  Profesor  de Biología y Química en la Universidad de Concepción. Su labor como activista cultural mapuche se ha centrado también en el teatro y la radiotelefonía, creando y participando en obras dramáticas y conduciendo programas radiales. Poemas suyos han sido publicados en revistas tales como Ojo de Buey (Concepción), Pewma (Temuco), Pentukun (Temuco, números 1 y 3), Mapu Ñuke Kimce Wejin (Temuco), entre otras. Mantiene inédito el libro El ancho espacio que mis ojos ven, del cual se ha extraído los poemas que aquí se incluyen. Ejerce como profesor de su especialidad en la comuna  de Cunco, IX región de Chile.

 

 

 

 

 

Escriptura sobre un palet. Mazorriaga 2005

 

Escriptura sobre un palet. Mazorriaga 2005

 

 

Ű

 

[ La meua llar... ]

 

La meua llar és una llarga extensió

                                   de turons grocs

                                   alegre i empobrida.

Dorm i cada dia es desperta

entre els braços de la meua Nació:

l’un fort i distant

coronat per llamps

en nits silents d’estiu;

l’altre va bressar els meus somnis primers

i va rebre la meua carn exhausta

                                   que va caure al més profund de la seua calor

                                   quan la meua primera joventut

quan el blat començava a florir.

 

La meua llar és una llarga extensió

-amb serps adormides pel seu cos-

d’arbres poblat.

 

Jo vaig jugar a sobre el llom de La Gran Serp de la Terra  tots els dies.

 

Els cossos dels pares dels meus pares

m’esguarden silents

i acaronen el meus peus en passar cada matí.

 

La meua llar és una extensió de sentiments

                                   amb olor a humitat

                                   que m’esperen en la distància

                                   amb els seus ocells que esguarden inquiets

                                   cap al nord

                                   i les veus que em demanen de tornar.


 

 

Ű

 

 

[ Sobre l’art de teixir ]

 

            Conten que a LA MARE ANCIANA li simpatitzaven les aranyes, perquè quan ella teixeix a sa casa, algunes aranyes li fan companyia mentre esguarden des del sostre o des de les parets.

 

            Diuen que la manta de EL GRAN PARE ANCIÀ és feta de fils que les aranyes van filar, que va ser un regal que li feren per a què LA MARE ANCIANA la poguera teixir abans de l’arribada del temps fred. Amb fil blanc d’aranya va brodar els estels de la manta del seu marit.

 

            Per això ella comparteix els dibuixos que brosten del teler i les aranyes els repeteixen segons la seua forma de veure el món.

 

            Com que són hàbils en l’art de teixir, LA MARE ANCIANA els va demanar que, en tocar els petits humans, als seus fills, els transmeteren el do del teixit. Llavors les aranyes baixaven dels sostres per a enganxar-se als cabells o a la falda de les dones menudes.

 

            Però n’hi ha algunes, només algunes, que no resisteixen l’atracció de l’home i posen les seues potes blanes a la dura i bruna pell dels seus braços.


 

Ű

 

 

[ El vi ]

 

El vi en fer-se es va fer

en confondre el seu rostre

amb la sang dels morts.

No existia, abans.

Llisca com la pluja, ara.

 

A la terra quan arriba

els cadells vegetals s’arboren.

És la llàgrima en la meua llengua

i en la seua és la sal del meu cos.

 

Ara és de nit

i les espigues, acaronades de rosada, dormen.

Ara és de nit.

El vi deixa una petja circular damunt la taula

com el reflex de la lluna dins dels teus ulls.

 

 

Ű

 

 

[ (embolcallats per la brisa eterna de la nit) ]

 

*

 

La brossa verge, aplanada pels cossos, amaga el clar que s’obre a l’ànima del meu estimat ésser, que bada de nit. Amaga la sang que corre a borbollons sota la pell.

 

Quan vinga la brisa, la suau brisa del migdia i li succeesquen els forts vents de la vesprada, s’endurà lentes les petjades que restaven a sobre de la pols.

 

I a l’ànima meua, assedegada, quedarà una ferida oberta, que destil·larà, potser fins al darrer instant, diminutes gotes blaves que amb malenconia llepen els estels fugaços i la duresa del terra on et vaig estimar.

 

*

 

Vaig estar vora el mar, per esguardar el plec ondulant de les ones, llur horitzó: una línia només entre la boira.

 

Allí on l’aire es mou, exactament allí, vaig percebre la tranquil·litat dels teus ulls.

 

Una pluja sobtada em cobrí, a poc a poc, el rostre; per moments, va acaronar la nuesa del meu pit i vaig sentir que la màgia de l’aire penetrava precisament als botons de la meua carn, a la flor marró que duc al meu costat.

 

Era freda l’arena i no s’escoltava cap xiscle de cap au, però sí la teua veu al fons del caragol de les meues orelles.

 

Vaig estar assegut, mentre esguardava l’aparent quietud dels grans, l’extrem descalç dels meus peus, mentre recordava l’aroma de les espigues i el reflex del teu rostre perdut entre les canyes.

 

Les ones van reptar com a serps, còmplices de l’aire, igual que el tou dels teus dits, així com sang que cerca penetrar als buits. Un remoreig de veus internes va obrir, una a una, les meues articulacions. Els meus ulls es van perdre en el temps, quan al niu de les meues mans va caure tota la teua existència.

 

El sol que tot va veure, va reprendre el seu camí. Només llavors vaig sentir les rialles de les gavines i vaig poder veure negres insectes menuts que caminaven per l’arena.

 

 

 

Ű

 

[ El dia quan ja no siga més... ]

 

El dia quan ja no siga més,

quan siga mort lluny de ma casa

i de la pols on va ser la meua primera petjada

quan vaja deixant d’existir

els meus tancats ulls es quedaran veient

                                               el firmament de Saltapura.

 

Estaré sol

i una cortina de pàl·lida pluja

vindrà per a tancar l’ample espai

que els meus ulls van veure entre la terra i el cel.

 

Quan siga mort

en algun lloc del meu cansat territori

un vell antic hi cantarà

i des d’algun turó espès

les aus prendran del vol

per omplir l’aire amb el cant del seu aletejar sonor.

 

I en eixe dia

en el qual estaré sol lluny de ma casa

vull tornar

a escoltar les veus dels vells

que discursegen vora meu,

vull escoltar el soroll dels gots que es buiden

i sentir l’eterna abraçada de la terra

que sempre em va esperar.

 

Eixe dia, sols, de nou a casa

la terra i jo

farem un acte final de rebel·lia

del qual ningú no podrà separar-nos.

 

Ű

 

 

[Traducció al català de Josep Lluís Roig a partir del text en espanyol]
 

 

El hogar mío...

 

El hogar mío es una larga extensión

                       de colinas amarillas

                       alegre y empobrecida.

Duerme y despierta cada día

entre los brazos de mi Nación:

el uno fuerte y distante

de relámpagos coronado

en silenciosas noches de verano;

el otro arrulló mis primeros sueños

y recibió mi carne extenuada

                       que cayó en la profundidad de su calor

                       en mi primera  juventud

cuando el trigo empezaba a florecer.

 

El hogar mío es una larga extensión

-con culebras dormidas en su cuerpo-

de árboles poblado.

 

Yo jugué sobre el lomo de Xeng Xeng todos los días.

 

Los cuerpos de los padres de mis padres

me observan callados

y acarician el paso de mis pies cada mañana.

 

El hogar mío es una extensión de sentimientos

                        con olor a humedad

                        que me esperan en la distancia

                        con sus pájaros que miran inquietos   

                        hacia el norte

                        y las voces que me piden regresar.

 

 

______________

Xeng Xeng: La gran serpiente de la tierra que luchó contra  Kai Kai, las erpiente del mar, defendiendo a los primeros hombres. El relato mítico de la guerra entre Xeng Xeng y Kai Kai explica el origen del pueblo mapuche.

 

 

Ű

 

Sobre el arte de tejer

 

Cuentan que a Kuze Ñuke le simpatizan las arañas, porque cuando ella teje en su casa algunas arañas le acompañan mirando desde el techo o desde las paredes. Dicen que la manta de Fvca Caw está hecha de hilos que las arañas hilaron, que fue un regalo que le hicieron para que Kuze Ñuke la tejiera antes que el tiempo frío llegara. Con hilo blanco de araña bordó las estrellas de la manta de su marido. Por eso ella comparte los dibujos que brotan del telar y las arañas los repiten según su forma de ver el mundo. Como son hábiles en el arte de tejer, Kuze Ñuke les pidió que al tocar a los pequeños humanos, a sus hijos, les transmitieran el don del tejido. Entonces las arañas bajan de los techos para prenderse en la cabellera o en el regazo de las mujeres pequeñas. Pero hay algunas, sólo algunas, que no resisten la atracción del hombre y posan sus blandas patas en la dura y morena piel de sus brazos.

 

______________

Kuze Ñuke: Madre Anciana. Divinidad que habita el wenumapu.

Wenamapu: La "tierra de arriba".

Fvca Caw: El Gran Padre Anciano. Divinidad mapuche que habita el Wenumapu.

 

Ű

El vino

 

El vino haciéndose se hizo

al confundir su rostro

con la sangre de los muertos.

Antes no existió.

Ahora se escurre como la lluvia.

 

En la tierra cuando llega

los cachorros vegetales se enardecen.

Es la lágrima en mi lengua

y en la suya es la sal de mi cuerpo.

 

Ahora es noche

y las espigas duermen acariciadas de rocío.

Ahora es noche.

El vino deja una huella circular sobre la mesa

como el reflejo de la luna dentro de tus ojos.

Ű

 

 

(envueltos en la brisa eterna de la noche)

 

*

 

La hierba virgen, aplastada por los cuerpos, oculta el claro que se abre en el alma de mi amado ser, que vaga por las noches. Oculta la sangre que corre a borbotones por debajo de la piel.

 

Cuando venga la brisa, la suave brisa del mediodía y le sucedan los fuertes vientos de la tarde, se llevará lentas las huellas que quedaron sobre el polvo.

 

Y en el alma mía, sedienta, quedará abierta una herida, destilando, tal vez hasta el último instante, pequeñas gotas azules que melancólicas lamen las estrellas fugaces y la dureza del suelo en que te amé.

 

*

 

Estuve junto al mar, mirando el pliegue ondulante de las olas, su horizonte: una línea entre la niebla.

 

Allí donde el aire se mueve, exactamente allí, percibí la tranquilidad de tus ojos.

 

Una lluvia repentina me fue cubriendo el rostro; por momentos acarició la desnudez de mi pecho y sentí que la magia del aire penetraba precisamente en los botones de mi carne, en la flor marrón que llevo en mi costado.

 

La arena era fría y no se oía el graznido de las aves, pero sí tu voz en la profundidad del caracol de mis orejas.

 

Estuve sentado, mirando la aparente quietud de los granos, el extremo de mis pies descalzos, recordando el aroma de las espigas y el reflejo de tu rostro perdido entre las cañas.

 

Las olas reptaron como serpientes, cómplices del aire, lo mismo que la yema de tus dedos, como sangre que busca penetrar en los vacíos. Un susurro de voces internas abrió de una en una mis articulaciones. Mis ojos se perdieron en el tiempo, cuando en mis manos ahuecadas cayó la totalidad de tu existencia.

 

El sol que todo vio, reanudó su camino. Sólo entonces escuché las risas de las gaviotas y pude ver pequeños insectos negros caminando por la arena.

 

 

Ű

 

El día cuando ya no sea más...

 

El día cuando ya no sea más,

cuando muera lejos de casa

y del polvo en que fue mi primera huella

cuando vaya dejando de existir

mis cerrados ojos se quedarán viendo

                                   el firmamento de Saltapura.

 

Estaré solo

y una cortina de pálida lluvia

vendrá cerrando el ancho espacio

que mis ojos vieron entre la tierra y el cielo.

 

Cuando muera

en algún sitio de mi cansado territorio

un viejo antiguo estará cantando

y desde algún monte espeso

las aves saldrán volando

llenando el aire con el sonoro canto de su aletear.

 

Y en ese día

en que estaré sólo lejos de casa

quiero volver

a sentir las voces de los viejos

discurseando junto a mí,

quiero escuchar el ruido de los vasos que se vacían

y sentir el eterno abrazo de la tierra

que siempre me estuvo esperando.

 

Ese día, solos, de nuevo en casa

la tierra y yo

haremos un acto final de rebeldía

del que nadie podrá separarnos.

Ű

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |