|
Carlos Levi Reñinao [ Senyals ] * * [ Somni espiritual ] * [ Foc ] * [ Plou ]
|
||
|
Füwtulu kuñifalMellfümu, Küna magell küyen.
Txawa nümü mogellwe, Piren txapümniey wili nem, Willuz chapetun kuramu anüley, Allkütulan neyen, Karüwe kollam leftun gey Wiñkullko atxeg rume anümka gem.
Txükof amulen Llenien lawengelu anukawe Ka ñi foye makuñ anümka.
Chew mefürlu txagliñ Tügküleaell Lünkaw ka ñi ragiñ nagülltu Kollam üñüm, Zomo kuyfikecheyem mollfüñtuwe.
Liftuwe pun wankülen Pewen pefimi azkimtulu Afünkawe gülliw Üllkantun antü Chalituwün Txefkütun piwke em
Kizu ellgelu kachilla willum Awka mapugelu wirintufe Eymi ñi külle iñche gey Ullweñ weneñ Gütxüm azem atxeg, kütxallwe, kürüftuwe, Mogen pewmageaell
Fichi lemu figeymi, genko witxukelu itxollkefill lewfümu, winkullfull iñchugeyu, pünalelu iñchiw mür mollfüñ-tuweche, narkülelu negüm azche mapu, azem mogen, azemche mapumew, pewman chalitupayu, koylatulayayu, rakizuamken nem eymimu, kuwü rayeñ malleñ ko geymi, newen genko güpütupuy williñmew, zomo ñi mellfü, kewan waychiñ lalu, chapüm kullellenieyu, txawofpukey kuramu, üllkantun entuy zewman, anümka lawen txepetupuy, ragiñ llellfüñche gelliputuy, lofche pütokoy ayim-ko, wüñollkenew kullfüñ-mogen nem epu-em.
Kewüntulu mapuñche ñi zügun,eymi llegimi antü, antü mapu muntungelu weychan pun, mawüza txallkan winkullmu llienienew ka antü lali wüfko kuñifallgean.
Witxulean ko reke lewfümu azem mogen lafken. Welu wüñollgeymi llegün, pukem antügelu, pachor ka tügküleymi Puell Mapumu, kuze fücha Tollwaka ñi Wayzüptu Mapu.
Wentetu ñi am mu,gütxümpuaeyu chalintuleaeyu guyllanzügufe ragiñ aychüf kelu aylen txaf mülealu kuf kuf llikan gulu fochim nuguneaeyu gümiñ kuwü üllkantun kütxal txufkemgetuy, gulu fochiñ nuguneaeyu, füre zügumu afüy kachilla mollfüñ fotxa awkantuwe, pütoko pütoko lawen chomazonaymi pigetuyiñ kütxall reke lüfalu kom zeiñ mafülnealu txapiall reke.
Mawi,mawi, tüfachi mawün txepetuaymuñ weñuñ ellcheñ reke txepetukefi wankülen. Pewmakey negünmaeall tamün ge.
Mawi, mawi, ullweñ ñidollkey mapuñ.
Mawi,Mawi, ka gümakey mollfüñ iñ amuñmuñ.
[Carlos Levi Reñinao va nàixer el 1968 a la comunitat maputxe Herminia Blanca Nahuel, Selva Oscura, comuna de Victoria. Va realitzar estudis de Pedagogia Intercultural Bilingüe en la Pontificia Universitat Catòlica, seu Temuco. Durant l'any 2000 va participar en el projecte audiovisual Pewma Jadkulu, el conflicto en el sueño mapuche dirigit per Jaime García Henriquez, vídeo artístic basat en els seus poemes. L'any 2002 va realitzar el vídeo Cantoras Populares de Lumaco, documental que també incorpora part de la seua poesia. Té un llibre encara inèdit amb el títol provisional de Gnuputun (Orientacions, Senyals). Resideix a Temuco, novena regió de Xile.]
Carlos Levi Reñinao nació en 1968 en la comunidad mapuche Herminia Blanca Nahuel, Selva Oscura, comuna de Victoria. Realizó estudios de Pedagogía Intercultural Bilingüe en la Pontificia Universidad Católica, sede Temuco. Durante el año 2000 participa en el proyecto audiovisual Pewma Jadkulu, el conflicto en el sueño mapuche dirigido por Jaime García Henriquez, video artístico basado en sus poemas. El año 2002 realiza el video Cantoras Populares de Lumaco, documental que también incorpora parte de su poesía. Mantiene inédito el libro de poemas bilingües provisoriamente titulado Gnuputun (Orientaciones, Señales). Reside en Temuco, novena región de Chile.
Escriptura sobre terra cuita. (Anvers) Mazorriaga 2005
|
[ Senyals ]
Hem filat als nostres llavis humils Estacions de totora on la lluna ens assenyala.
M’alimente amb l'olor del seu cos. Du grapats de neu a les seues ungles. Asseguda en una roca, envoltada amb les seues trenes, Deixà anar un sospir que mai no el vaig escoltar. Semblava que dansaven arbres crus. El fred l’agitava, ulls de rierol i herba-sana.
En aquest viatge encadenat Duc remeis de la natura Una planta i una manta de canyeller.
On bufa l’aire amb la gelada, I en el desencís, Les collades i les planures, Els ocells dels arbres, Són venes d’una anciana.
En la distància d’una nit estrellada Vas veure nàixer l’araucària, El color dels seus pinyons, L’encís d’engendrar el sol. Les araucàries ens conviden a dansar I el seu cor continua guimbant.
La seua gavella de blat abandonada al prat Són les lletres d’aquesta terra guerrera I les teues llàgrimes són llàgrimes dels meus ulls I la rosada humida de la nostra infantesa Em recorda el gel, el foc i el vent Que són el somni de la vida.
[ Inici de pluja, somni ]
Ets aqueixa muntanya per on corren els rius. Allà enfora els avantpassats aguanten la nostra sang. Des dels salts de la natura, la vida ha vingut a contar-te els somnis. Sé que no puc negar-te que em fa pensar. Les seues aigües són la pell de les mans; es dibuixa la força en el seu remolí, els llavis de la dona morta a la guerra. Les llàgrimes es mesclen, freguen les pedres, canten, besen les seues plantes medicinals, esguarden el seu camp, la pregària. Alimenten amb aigua la seua comunitat, l’estima del seu fill, jaç on sempre descanse.
[ Somni espiritual ]
Però nasqueres amb la nostra llengua materna, un dia de pols amb tempesta, un dia amb crepuscle assenyalant sallent.
I l’aigua d’aqueix riu t’espera al mar. Però tu nasqueres, un dia de pluja a l’hivern, humil i serena, al Puell Mapu, Tollwaka que engendra Wayzüptu Mapu.
_______________________ Puell Mapu: Terra de l'est. Serralada. Tollwaka: Nom d'un volcà. Significa cap de vaca. Wayzüptu Mapu: Territori del costa est de Xile, establint fronteres. Correspondria l'Argentina.
[ Foc ]
Al cim de la meua ànima et cridaré perquè em reconegues, enmig de les espurnes, cant maputxe de foc que teixiren les nostres mans. Et vaig esperar al poble, ronda d’aiguamolls en sang, has de beure remei contra la neula, quan es diga que el blat es cou en pols de cendra. En abraçar-nos als nostres volcans serem lleons, ens calarem foc com el foc.
[ Plou ]
Plou, plou, les pluges et besen com el cel besa les estrelles. Els nostres ulls somien i caminen.
Plou, plou, llàgrima que ruixa la seua terra, desvetlla l’àliga de la lletra.
Plou, plou, plora sang en anar-se’n.
[Traducció al català de Lola
Andrés a partir del text en espanyol]
Hemos hilado En nuestros labios humildes, Estaciones de totora Donde la luna nos enseña.
Me alimento con el olor de su Cuerpo. Lleva puñados de nieve en sus Uñas. Sentada en una roca rodeada Con sus trenzas, Soltó un suspiro...que nunca lo Escuché. Árboles crudos parecían danzar. El frío la agitaba, Ojos de estero y hierbabuena.
En este viaje en cadena Llevo remedio de la naturaleza Una planta y manta de canelo.
Donde el aire con la escarcha Soplan Y en el desencanto Quebradas y planicies, Aves en los árboles, Son venas de una mujer anciana.
En la distancia de una noche Estrellada Tú viste nacer el pewen, El color de sus piñones, El encanto de engendrar el sol. Las araucarias nos invitan a Danzar Y su corazón sigue saltando.
Su gavilla de trigo abandonada En la pradera Son las letras de esta tierra Guerrera. Y tus lágrimas son lágrimas de Mis ojos, Y el rocío húmedo de nuestra Infancia Me recuerda el hielo, el fuego y El viento Que son el sueño de la vida.
______________ Pewen: Araucaria.
Eres esa montaña por donde corren los ríos. Allá afuera los ancestros sujetan nuestra sangre.
Desde las cascadas de la naturaleza, -la vida- he venido a contarte los sueños. Sé que no puedo negarte que me hace pensar.
Sus aguas son la piel de las manos; se dibuja la fuerza en su remolino, los labios de la mujer muerta en la guerra. Las lágrimas se mezclan, rozan las piedras, cantan, besan sus plantas medicinales, miran su campo, la rogativa. Alimentan con agua su comunidad, el amor de su hijo, lecho donde descanso siempre.
Pero tú naciste, con nuestra lengua materna, un día de polvo con tormenta, un día con crepúsculo señalando cascada.
Y el agua de ese río te espera en el mar. Pero tú naciste, un día de lluvia en invierno, humilde y serena en el Puell Mapu, Tollwaka que engendra Wayzüptu Mapu.
______________ Puell Mapu: Tollwaka: Wayzüptu Mapu:
Fuego
En la cima de mi alma te gritaré para que me reconozcas, en medio de las chispas, mapuche canto de fuego que tejieron nuestras manos. Que en el pueblo te esperé, ronda de bajonales en sangre, remedio de tizón has de beber, cuando se diga que el trigo se cuece en polvo de ceniza.
Al abrazarnos con nuestros volcanes seremos leones, nos prenderemos como el fuego.
Llueve, llueve , las lluvias te besan como el cielo besa las estrellas. Nuestros ojos sueñan y caminan.
Llueve, llueve, lágrima que riega su tierra, despierta el águila de la letra.
Llueve, llueve , llora sangre en su marcha.
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |
|
