ervey

 
Ervey Castillo

Jalpa de Méndez, Tabasco, 1973. Autor de los libros de poesía La luz en la penumbra; Porque te niego existo y Tú me niegas; Desde un naufragio; y Cenizas sobre el fuego, que recibió el premio Tabasco de poesía José Carlos Becerra en 2004.

 


 

Jalpa de Méndez, Tabasco, 1973. Autor de La luz en la penumbra; Porque te niego existo y Tú me niegas; Desde un naufragio; i Cenizas sobre el fuego, que va rebre el premi Tabasco de poesia José Carlos Becerra l'any 2004.

 

 

Sombras que arden
[Ombres que cremen]

Un día más que otro
[
Un dia més que un altre]

Y adónde el alma que te presto el misterio (Fragmento)
[
I on l'ànima que et va prestar el misteri (Fragment)]

Donde te encuentres
[
On et trobes]

Las palabras no tienen corazón
[
Les paraules no tenen cor]

 


Sombras que arden

 

Somos sombras que arden a la primera
provocación del día. 

Relámpagos que bañan la noche con el color
sumiso del deseo. 

Pequeñas sombras que alumbran un instante del

cielo

                                  mínimas sombras
                             que despiertan.
 

Y a la mitad de la noche nace el día.

 

[Porque te niego existo y Tú me niegas]

 

Ã

 

[Ombres que cremen

Som ombres que cremen a la primera
provocació del dia.

Llampecs que banyen la nit amb el color
submís del desig.

Petites ombres que il·luminen un instant del
cel

                    mínimes ombres
                 que desperten.

I al mig de la nit naix el dia.

 

[Porque te niego existo y Tú me niegas]

 

[Traducció de Joan Navarro]]
 

Ã

 

Un día más que otro

 

Aunque trates de huir
aunque busques distraer la ruta levantando las piedras del camino
aunque digas que no es cierto
un día más que otro ya estás ahí
reconoces entonces tus pasos verdaderos
tu oficio, el don, la cruz que te han colgado

Dios,
tú sabes bien que no somos nada ante el destino,
y que tu destino es cosa nuestra.
 

[Cenizas sobre el fuego]

 

Ã

 

[Un dia més que un altre

Per més que tractes de fugir
per més que busques distraure la ruta alçant les pedres del camí
per més que digues que no és cert
un dia més que un altre ja ets ací
reconeixes llavors els teus passos vertaders
el teu ofici, el do, la creu que t'han penjat

Déu,
tu saps bé que no som res davant del destí,
i que el teu destí és cosa nostra.

 

[Cenizas sobre el fuego]

[Traducció de Joan Navarro]]

Ã


Y adónde el alma que te prestó el misterio
(Fragmento)

 

IV

 

El cuarto que fuera parte de tu vida está solo y en penumbras, guarda

      intacto en las paredes el olor a abuelo que dejaste. Y yo lo miro y

      lo visito a veces. Se cansará de esperarte todo el tiempo, con el color

      de ausencia que le habita y con un grupo de libros polvorientos y cerrados

      que ya jamás serán  abiertos por tus manos.

Da no sé qué ver tus cosas en vigilia, seguras que volverás a hacerlas tuyas: una

      silla de montar,
      unas botas y unos lentes ciegos en la mesa, confundidos sin tu guía

Recuerdo que te quitaron el mundo de las manos como quien quita el pan al hombre
      bueno y convertiste al mundo en otra espera

Imposible aceptar que no te encuentres, que tu rostro tan serio y sin aliento, que tus

       ojos mirando a ningún sitio

¿A dónde estás ahora, dónde estamos?

 

[Desde un naufragio]

 

Ã

 

[I on l'ànima que et va prestar el misteri

(Fragment)

IV

La cambra que fóra part de la teua vida està sola i en penombra, guarda intacte a les
      parets l'olor d'avi que vas deixar. I jo la mire i la visiste de vegades. Es cansarà
      d'esperar-te tot el temps, amb el color de l'absència que l'habita i amb un grup de
      llibres polsosos i tancats que mai més seran oberts per les teues mans

Fa no sé què veure les teues coses en vigília, segures que tornaràs a fer-les teues: una sella de
      muntar, unes botes i unes lents cegues a la taula, confoses sense la teua guia

Recorde que et van furtar el món de les mans  com qui furta el pa a l'home
      bo i vas convertir el món en una altra espera

Impossible acceptar que no et trobes, que el teu rostre tan seriós i sense alè, que els teus ulls

      mirant enlloc

On ets ara, on som?

 

 [Desde un naufragio]

[Traducció de Joan Navarro]]

Ã

 

Donde te encuentres
sois testigo de Dios
donde hace falta

 

Matar para vivir
¿A qué, a quién, a cuáles cosas?
Vivir para acabar
en una simple forma de olvido
y de memoria  

Perder para que el recuerdo
alcance a tocar el corazón
Ganar para quitarle al tiempo la corona perdida
y comprobar que el dolor, habita,
          sin perdonar el daño
en ambas caras de la moneda  

 

(No es que tema a la muerte. Mi terror
es que un día de estos me agrade vivir)

 

[Desde un naufragio]

 

Ã

 

[On et trobes
sou testimoni de Déu
on cal

 

Matar per a viure
A què, a qui, a quines coses?
Viure per acabar
en una simple forma d'oblit
i de memòria

Perdre perquè el record
arribe a tocar el cor
Guanyar per a furtar-li al temps la corona perduda
i comprovar que el dolor habita,
           sense perdonar el dany,
en les dues cares de la moneda

 

                                       (No és que tema la mort. El meu terror
                                       és que un dia d'aquests m'agrade viure)

 

 [Desde un naufragio]

[Traducció de Joan Navarro]]

Ã

 

 

 

(Las palabras no tienen corazón

Van hacia él           Desde él)

 

 

Cerrar los ojos para abrir el corazón
Abrir el corazón para habitar la esperanza
Habitar la esperanza para entrar al dolor
Entrar al dolor para revitalizar el espíritu
Revitalizar el espíritu para enfrentar la luz
Enfrentar la luz para inventar la sombra
Inventar las sombras para dar con la luna
Buscar la luna para no estar solos
Cerrar el corazón para nacer de nuevo
con los ojos abiertos
y la ilusión mirando las heridas

  

Se abren las flores
para alegrar el día
en pleno duelo:

 

[Desde un naufragio]

 

Ã

[(Les paraules no tenen cor
Van cap a ell     Des d'ell)

 

Tancar els ulls per a obrir el cor
Obrir el cor per habitar l'esperança
Habitar l'esperança per a entrar al dolor
Entrar al dolor per a revitalitzar l'esperit
Revitalitzar l'esperit per a enfrontar la llum
Enfrontar la llum per a inventar l'ombra
Inventar les ombres per a trobar la lluna
Buscar la lluna per no estar sols
Tancar el cor per a nàixer de nou
amb els ulls oberts
i la il·lusió mirant les ferides

 

S'obrin les flors
per alegrar el dia
en ple dol:

 

 [Desde un naufragio]

[Traducció de Joan Navarro]]

 

Ã

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |