Pere Salinas. [Acrílic sobre llenç. Sèrie Geografies del silenci. 180 x 180 cm. 2004]

Lila Zemborain va nàixer a Buenos Aires el 1955 i viu a Nova York des de 1985. Ha publicat els llibres de poesia Malvas orquídeas del mar, Buenos Aires, Editorial Tsé-Tsé, 2004, Guardianes del secreto, Buenos Aires, Editorial Tsé-Tsé, 2002, Usted, Buenos Aires, Ediciones Último Reino, 1998, Abrete sésamo debajo del agua, Ediciones Último Reino, 1993 i  les plaquettes Ardores (1989) i Germinar (1983). Ha estat inclosa a l'antologia Mujeres mirando al Sur. Poetas sudamericanas en USA, Madrid, Editorial Torremozas, 2004. El seu treball traduït a l’anglès per Rosa Alcalá ha estat inclòs a la antologia Corresponding Voices, Point of Contact Productions, Syracuse University, 2002, al eJournal PoEp, Ratapallax, 2001, a la sèrie de plaquettes de Belladona amb el poema Pampa, i a la revista The Gathering of the Tribes. El seu treball en espanyol ha aparegut a publicacions com el diari El Universal de Caracas, i a les revistes Tsé-Tsé i Los rollos del mal muerto de Buenos Aires, Sibila de Sevilla, Girabel i Humunculus de Perú, Plagios de Xile i a diversos sites d'internet.  És directora de la sèrie de poesia Rebel Road i editora de Rebel Road, Poems in the Garden. Dirigeix també la sèrie de poesia KJCC al King Juan Carlos I Center de la New York University. És professora de llengua i literatura al Departament d’Espanyol i Portuguès de la New York University.
 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

algunas turbulencias, un mapa de la india,
disolviéndose en los ocres; negro se arremolina
el aire en un adentro sin detrás; una superposición
somera que no se apoya ni dirige el sentido
de un girar inconcluso;  ah! pero dejarse llevar
por estos aires que se juntan en estrofas verticales;
nada hay allí sino soplidos huecos, ritmados
por la previsión del blanco; ¿se entra o no se entra
en esta vibración anticipada? ¿qué sabemos acaso
de las leyes que la ordenan? ¿a qué alteración
terrestre se asemejan si es que hay alguna
semejanza? nada atestigua este blandir de
jerarquías, si están cerca, si dominan, si la forma
de los vientos es este continente abstracto
desplegado para siempre en la emisión
vertiginosa de los negros azulados

 diciembre 2004

[Lila Zemborain]

[algunes turbulències, un mapa de l'índia,
dissolent-se en els ocres; negre s’arrombolla
l'aire en un endins sense enrere; una superposició
 succinta que no es recolza ni dirigeix el sentit
d'un girar inacabat; ah! però deixar-se dur
per aquests aires que s'ajunten en estrofes verticals;
res no hi ha allà sinó bufades buides, ritmades
per la previsió del blanc; s'entra o no s'entra
en aquesta vibració anticipada? què sabem de cas
de les lleis que l'ordenen? a quina alteració
terrestre s'assemblen si és que hi ha cap
semblança? res no atesta aquest brandejar de
jerarquies, si són a prop, si dominen, si la forma
dels vents és aquest continent abstracte
desplegat per sempre en l'emissió
vertiginosa dels negres atzurats.

desembre de 2004

                                                   Traducció d'Octavi Monsonís]