Pere Salinas. [Acrílic sobre llenç. Sèrie Geografies del silenci.  180 x 180 cm. 2004]

Eduardo Sterzi va nàixer a Porto Alegre, el 1973 A més de poeta, és periodista i crític literari. En 2001 publicà el seu primer llibre de poemes, Prosa (IEL/CORAG). Poemes seus han aparegut a les revistes Inimigo Rumor, Poesia Sempre i CULT i al diari Folha de S. Paulo. Actualment viu a São Paulo i realitza el doctorat en Teoria i Història Literària a la Universitade Estadual de Campinas (UNICAMP), amb la tesi sobre la Vita nuova de Dante Alighieri. Edita, amb Tarso de Melo, la revista Cacto, el primer número de la qual va aparèixer el 2002, i en porten editats ja 4 números. Coordinador en sèrieAlfa núm. 14 de FLUXO DE LINGUAGEM 20 poetas brasileiros contemporâneos.   

Carta a outro estrangeiro

Aqui, no verão, é assim:      
chove todo dia.                      
Submerso, aproveito           
para o estudo                       
(quando a leseira                
não bate).                               

Fim de tarde: a mesma,        
outra, derrota. O avião          
que passa                                
me fala de outra cidade,       
de sóis cadentes,                   
de uma noite incendiada.      

Ignoro a língua                                                                
flácida,                                                                               
seu convite à fuga.                                                           
Tento me aferrar a umas poucas duras páginas.  
Esqueço, no livro, a palavra                                        
aprendida: lezíria.                                                            

 [Eduardo Sterzi] 

[Carta a un altre estranger

Ací, a l'estiu, és així:                                                         
Plou tot el dia.                                                                  
Submergit, aprofite                                                                                   
per estudiar                                                                     
(quan la indolència                                                            
no venç).                                                                           

Final de la tarda: la mateixa,                                               
una altra, derrota. L'avió                                                     
que passa                                                                           
em parla d'una altra ciutat,                                                   
de sols fugaços,                                                                  
d'una nit incendiada.                                                           

Ignore la llengua                                                                 
flàccida,                                                                            
la seua invitació a la fuga.                                                   
Tempte d'aferrar-me a unes poques dures pàgines.                
Oblide, en el llibre, la paraula                                               
apresa: aiguamoll.                                                               

[Traducció de Joan Navarro]]
 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |