Pere Salinas. Acrílic sobre llenç. Sèrie "Geografies del silenci". 30 x 30 cm. 2004

Pere Salinas. [Acrílic sobre llenç. Sèrie Geografies del silenci. 30 x 30 cm. 2004]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Jean Pierre Pouzol, va nàixer el 1949 a Souillac en Haut-Quercy. El 1976 crea la revista Le Noeud Des Miroirs. Ha treballat a l'ensenyament, a l'agricultura, i a una llibreria. Escriu i fabrica llibres objecte, objectes escultura, collages, collages objecte i collages pintura.
Actualment treballa en col·laboració amb
Taffy Martin, en la traducció al francès del poeta irlandès Thomas Kinsella. El 1978 va publicar a Le Nœud Des Miroirs, Dans la craie du jour
. El 1985 edita a Du Guichet, La fouei el 1992 una nova versió a Le Nœud Des Miroirs. En aquesta editorial publicarà Une histoire incomplète 1989-1993, poema musicat per Christophe Mileschi, 1994; Le musée, prose d’une folie, poema musicat per Christophe Mileschi, 1996; La gifle, À Ulrike meinhof,  1996 i Le Voyageur d’Apparence 1977-1996, el 1997.
 

Grotte-Stèle

1

être vivant
dans la boue des chairs

être vivant
dans le soleil-bison
dans la flèche à tête de cerf

être bouche et langue minéralisées

être écorcé dans le poisson-charnier

être papillon-fossile dans la nichée de cendre

être un masque carbonisé à l’étable des dieux

être le cheval agonique en terre d’asile

être l’oiseau des fonds devenu bûcher

et s’abandonner
se lâcher au fond de la pensée

2

peurs
peurs

dans le poulailler-chardon
où me terrent les nuits

fumées salées et ailes âcres
qui serrent à la gorge

béant attelage
gisant en lisière du souffle

jardinier des draps mentaux
j’exhume semence et lamentation

3

toujours ce mur d’insomnie
ce miroir-paroi qui fraie

cette terre cieleuse
cette suie d’os
cette image fœtale

toujours cette nostalgie
où nos cris ont coagulé

4

une haine étrangère cuit dans le pain
avec sept roses de sang

et la parole envasée
suture les lèvres
derrière les larmes

hommes cuits dans le cercle
mêmes vos noms ont brûlé

et nous léguons votre solitude
au chant des rossignols

Caminel, 14 décembre 2004

        

*

 

Miroir de l’Apocalypse
(Commentaire)

Bientôt j’entrerai dans la forêt avec un fracas de pierre de verre et d’insomnie, ombre poursuivie par la faux blanche de mes mains transparentes agippées aux rêves.

[Jean Pierre Pouzol]

[Grotte-Stèle

1

estar viu
en el fang de les carns

estar viu
en el sol  bisó
en la fletxa amb cap de cérvol

ser boca i llengua mineralitzades

ser escorçat en el peix  fossar

ser papallona fòssil en la niuada de cendra

ser una màscara  carbonitzada a l'estable dels déus

ser el cavall agònic en terra d'asil

ser l'ocell dels fons fet foguera

i abanadonar-se
deixar-se anar al fons del pensament

2

pors
pors

al galliner card
on m'encauen les nits

fums salats i ales acres
que estrenyen a la gola

badat arnès
jacent a la vora  de l'alè

jardiner dels draps mentals
desenterre llavor i lamentació

3

sempre aquest mur d'insomni
aquest espill paret que desclou

aquesta terra celosa
aquest sutge d'os
aquesta imatge fetal

sempre aquesta nostàlgia
on els nostres crits s'han coagulat

4

un odi estrany cuit en el pa
amb set roses de sang

i la paraula enllotada
sutura els llavis
darrere les llàgrimes

homes cuits en el cercle
fins i tot els vostres noms han cremat

i lleguem la vostra solitud
al cant dels rossinyols

Caminel, 14 de desembre de  2004

 *

 

Mirall  de l’Apocalipsi
(Comentar
i)

Aviat entraré en la forest amb un estrèpit de pedra de vidre i d’insomni, ombra encalçada per la dalla blanca de les meues mans transparents aferrades als somnis.

 

                  [Traducció de Pere Císcar i Joan Navarro]]
 

 

 

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |