mario

   
Mario Meléndez

Linares, 1971. Estudió Periodismo en la Universidad La República de Santiago. Entre sus libros figuran: Autocultura y juicio (con prólogo del Premio Nacional de Literatura, Roque Esteban Scarpa), Apuntes para una leyenda y Vuelo subterráneo. En 1993 obtiene el Premio Municipal de Literatura en el Bicentenario de Linares. Sus poemas aparecen en diversas revistas de literatura hispanoamericana y en antologías nacionales y extranjeras. Ha sido invitado a numerosos encuentros literarios entre los que destacan el Primer y Segundo Encuentro de Escritores Latinoamericanos, organizado por la Sociedad de Escritores de Chile (Sech), Santiago, 2001 y 2002, y el Primer Encuentro Internacional de Amnistía y Solidaridad con el Pueblo, Roma, Italia, 2003, donde es nombrado Miembro de Honor de la Academia de Artes y Letras de Roma. Actualmente trabaja en el proyecto Fiestas del Libro Itinerante, y preside la Sociedad de Escritores de Chile, región del Maule.

 


 

Linares, 1971. Estudià Periodisme a la Universitat La Républica de Santiago. Entre els seus llibres figuren: Autocultura y juicio (amb pròleg del Premio Nacional de Literatura, Roque Esteban Scarpa), Apuntes para una leyenda y Vuelo subterráneo. En 1993 obté el Premio Municipal de Literatura en el Bicentenario de Linares. Els seus poemes apareixen en diverses revistes de literatura hispanoamericana i en antologies nacionals i extrangeres. Ha estat convidat a nombrosos encontres literaris entre els quals destaquen el Primer i Segundo Encuentro de Escritores Latinoamericanos, organitzat per la Sociedad de Escritores de Chile (Sech), Santiago, 2001 i 2002, y el Primer Encuentro Internacional de Amnistía y Solidaridad con el Pueblo, Roma, Itàlia, 2003, on es nomenat Membre d'Honor de l'Acadèmia d'Arts i Lletres de Roma. Actualment treballa en el projecte Fiestas del Libro Itinerante, i presideix la Sociedad de Escritores de Chile, regió del Maule.

 

 

La portadora
[
La portadora]

Recuerdos del futuro
[
Records del futur]

Precauciones de última hora
[
Precaucions d'última hora]

Sinfonía negra

[Simfonia negra]

La última cena
[
LÚltima Cena]
 

 

La portadora

 

Ella sacó a pasear las palabras
y las palabras mordieron a los niños
y los niños le contaron a sus padres
y los padres cargaron sus pistolas
y abrieron fuego sobre las palabras
y las palabras gimieron, aullaron
lamieron lentamente sus ciegas heridas
hasta que al fin cayeron de bruces
sobre la tierra desangrada
Y vino la muerte entonces
vestida con su mejor atuendo
y detúvose en la casa del poeta
para llamarlo con gritos desesperados
y abrió la puerta el poeta
sin sospechar de qué se trataba
y vio a la muerte colgada de su sombra
y sollozando
“Acompáñame”, le dijo aquella
“porque esta noche estamos de duelo”
“Y quién ha muerto”, preguntó el poeta
“Pues tú”, respondió la muerte
y le extendió los brazos
para darle el pésame

 

Δ

 

[La portadora]

 

Ella va traure a passejar les paraules
i les paraules van mossegar els xiquets
i els xiquets ho van contar als seus pares
i els pares van carregar les seues pistoles
i van obrir foc sobre les paraules
i les paraules van gemegar, van udolar
lleparen lentament les seues cegues ferides
fins que a la fi van caure de bocadents
sobre la terra dessagnada
Y va vindre la mort llavors
vestida amb el seu millor vestit
i es va detenir a la casa del poeta
per cridar-lo amb crits desesperats
i va obrir la porta el poeta
sense sospitar de què es tractava
i va veure la mort penjada de la seua ombra
i sanglotant
"Acompanya'm", li va dir aquella
"perquè aquesta nit estem de dol"
"I qui ha mort", va preguntar el poeta
"Doncs tu", va repondre la mort
i li va estendre els braços

per donar-li el condol.

 

[Traducció de Joan Navarro]

 

Δ

 

Recuerdos del futuro

 

Mi hermana me despertó muy temprano
esa mañana y me dijo
“Levántate, tienes que venir a ver esto
el mar se ha llenado de estrellas”
Maravillado por aquella revelación
me vestí apresuradamente y pensé
“Si el mar se ha llenado de estrellas
yo debo tomar el primer avión
y recoger todos los peces del cielo”

 

Δ

 

[Records del futur]

 

La meua germana em va despertar molt d'hora
aquell matí i em va dir
"Alça't, has de venir a veure això
la mar s'ha omplert d'estrelles"
Meravellat per aquella revelació
em vaig vestir apressadament i vaig pensar
"Si la mar s'ha omplert d'estrelles
he de prendre el primer avió
i recollir tots els peixos del cel"

 

[Traducció de Joan Navarro]

 

Δ

 

Precauciones de última hora

 

Debo cuidarme de los gusanos
cuando me entierren
lo más seguro
es que hablen mal de mí
que escupan sobre mis poemas
y orinen las flores frescas
que adornarán mi tumba
llegado sea el caso
que hasta devoren mis huesos
me arranquen los intestinos
o en el colmo de la injusticia
se roben mi diente de oro
y todo esto porque en vida
jamás escribí sobre ellos

 

Δ

 

[Precaucions d'última hora]

 

He de cuidar-me dels cucs
quan em soterren
el més segur
és que parlen mal de mi
que escopisquen sobre els meus poemes
i orinen les flors fresques
que adornaran la meua tomba
arribat siga el cas
fins que devoren els meus óssos
m'arranquen els intestins
o en el súmmum de la injustícia
furten la meua dent d'or
i tot açò perquè en vida
mai vaig escriure sobre ells

 

[Traducció de Joan Navarro]

 

Δ

 

Sinfonía negra 

 

Eva colgaba sus muertos de la ventana
para que el aire lamiera los rostros
preñados de cicatrices
Ella miraba esos rostros y sonreía
mientras el viento empujaba sus senos
hacia la noche agusanada
Una orgía de aromas sacudía el silencio
donde ella se deseaba a sí misma
y entre suspiros y adioses
un grillo ciego desmalezaba
sus antiguos violines
Nadie se acercaba a Eva
cuando daba de mamar a sus muertos
la cólera y el frío
se disputaban su adolescencia
el orgasmo daba paso al horror
el deseo a la sangre
y pequeñas criaturas violentas
despegaban de su vientre
poblando los amaneceres
de luto y de pesadillas
Luego
cuando todo quedaba en calma
y las sombras por fin
regresaban a su origen
Eva guardaba sus muertos
besándolos en la boca
y dormía desnuda sobre ellos
hasta la próxima luna llena

 

Δ

 

[Simfonia negra]

 

Eva penjava els seus morts de la finestra
perquè l'aire llepés els rostres
prenyats de cicatrius
Ella mirava aquests rostres i somreia
mentre el vent empenyia les seues sines
vers la nit cucada
Una orgia d'aromes sacsava el silenci
on ella es desitjava a si mateixa
i entre sospirs i adéus
un grill cec esbrossava
els seus antics violins
Ningú no s'apropava a Eva
quan donava de mamar als seus morts
la còlera i el fred
es disputaven la seua adolescència
l'orgasme donava pas a l'horror
el desig a la sang
i petites criatures violentes
prenien el vol del seu ventre
poblant les albades
de dol i de malsons
Després
quan tot restava en calma
i les ombres per fi
tornaven al seu origen
Eva guardava els seus morts
besant-los en la boca
i dormia nua damunt d'ells
fins la pròxima lluna plena

 

[Traducció de Joan Navarro]

 

Δ

 

La última cena 

 

Y el gusano mordió mi cuerpo
y dando gracias
lo repartió entre los suyos diciendo
“Hermanos
éste es el cuerpo de un poeta
tomad y comed todos de él
pero hacedlo con respeto
cuidad de no dañar sus cabellos
o sus ojos o sus labios
los guardaremos como reliquia
y cobraremos entrada por verlos” 

Mientras esto ocurría
algunos arreglaban las flores
otros medían la hondura de la fosa
y los más osados insultaban a los deudos
o simplemente dormían a la sombra de un espino 

Pero una vez acabado el banquete
el mismo gusano tomó mi sangre
y dando gracias también
la repartió entre los suyos diciendo
“Hermanos
ésta es la sangre de un poeta
sangre que será entregada a vosotros
para el regocijo de vuestras almas
bebamos todos hasta caer borrachos
y recuerden
el último en quedar de pie
reunirá los restos del difunto” 

Y el último en quedar de pie
no solamente reunió los restos del difunto
los ojos, los labios, los cabellos
y una parte apreciable del estómago
y los muslos que no fueron devorados
junto con las ropas
y uno que otro objeto de valor
sino que además escribió con sangre
con la misma sangre derramada
escribió sobre la lápida
“Aquí yace Mario Meléndez
un poeta
las palabras no vinieron a despedirlo
desde ahora los gusanos hablaremos por él”

 

[de Apuntes para una leyenda]

 

Δ

 

[L'Última Cena]

 

I el cuc va mossegar el meu cos
i donant gràcies
el va repartir entre els seus dient
"Germans
aquest és el cos d'un poeta
preneu-lo i mengeu tots d'ell
però feu-ho amb respecte
aneu amb compte de no fer malbé els seus cabells
o els seus ulls o els seus llavis
els guardarem com relíquia
i cobrarem entrada per veure'ls"

Mentre això s'esdevenia
alguns endreçaven les flors
altres mesuraven la fondària de la fossa
i els més agosarats insultaven els parents
o simplement dormien a l'ombra d'un arç

Però una vegada acabat el banquet
el mateix cuc va prendre la meua sang
i donant gràcies  també
la va repartir entre els seus dient
"Germans
aquesta és la sang d'un poeta
sang que serà lliurada a vosaltres
per a gaubança de les vostres ànimes
begam tots fins caure borratxos
i recordeu
l'últim en quedar dret
reunirà les restes del difunt"

I l'últim en quedar dret
no sols va reunir les restes del difunt
els ulls, els llavis, els cabells
i una part apreciable de l'estómac
i les cuixes que no van ser devorades
juntament amb les robes
i algun que d'altre objecte de valor
sinó que a més va escriure amb sang
amb la mateixa sang vessada
va escriure sobre la làpida
"Ací jau Mario Meléndez
un poeta
les paraules no van venir a acomiadar-lo
des d'ara els cucs parlarem per ell"

 

[Traducció de Joan Navarro]

 

Δ

 

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |