| Héctor Hernández | ||
|
Santiago, 1979. Es Licenciado en Letras con mención en Literatura por la Universidad Católica. Entre sus obras figuran: Objeto/Reflejo (libro colectivo, Ediciones Balmaceda 1215, 2000), No! (Ediciones del Temple, 2001) y Este libro se llama como el que yo una vez escribí (Contrabando del bando en contra, 2002). Ha recibido importantes premios entre los que destacan: Mustakis (1999), Concurso Nacional de Literatura Joven (2000), Poesía On Line del Instituto Nacional de la Juventud e Instituto de Letras de la Universidad Católica (2001 y 2002). Algunos de sus textos han aparecido en antologías y revistas literarias nacionales. Además es co-autor de la trilogía de cortometrajes La Cinemateca (1999 - 2001). Actualmente cursa un Doctorado en Filosofía mención Estética y Teoría del Arte en la Universidad de Chile.
Santiago, 1979. És llicenciat en Lletres amb menció en Literatura per la Universidad Católica. Entre les sues obres figura: Objeto/Reflejo (llibre col·lectiu. Ediciones Balmaceda 1215, 2000), No! (Ediciones del Temple, 2001) i Este libro se llama como el que yo una vez escribí (Contrabando del bando en contra, 2002). Ha rebut importants premis entre els qual destaquen: Mustakis (1999), Concurso Nacional de Literatura Joven (2000), Poesía On Line del Instituto Nacional de la Juventud i Instituto de Letras de la Universidad Católica (2001 i 2002). Alguns textos seus han aparegut a antologies i revistes literàries nacionals. A més, és co-autor de la trilogia de cutmetratges La Cinemateca (1999-2001). A hores d’ara cursa un Doctorat en Filosofia menció Estètica i Teoria de l’Art a la Universidad de Chile.
No a las respetables putas de la belleza
No a las respetables
putas de la belleza
[de No!]
[No a les respectables putes de la bellesa]
No als distingits
gossos de la poesia
[de No!]
[Traducció d'Octavi Monsonís]
No hace mucho me di cuenta que los pájaros anidan en la angustia de irse desvaneciendo Yo creía en su inmortalidad pero vi como los pájaros reventaban sobre el techo en llamas de nuestra casa en llamas La noche anterior mi hermana había dicho que estas noches estaban oliendo a pájaros y todos nos reímos de estar asistiendo a un presagio Pero los pájaros cuando sueñan antes del alba no sueñan con pájaros porque su corazón es más duro que el oro El encanto rige sus señales de muerte que perpetuarán o no sus felaciones imaginarias Sobre La Colina de la Sorpresa que es donde vive la casa en llamas sobrevuelan los pájaros que no se parecen a dios porque entonces se parecerían a nada Y de seguro ya han revoloteado alrededor de las rodillas de mi madre y de seguro ya vieron que el Fuego Paralelo es también terrible Ahora que sé que los pájaros se van agazapando en el aire mismo comprendo que todo tiene su muerte su muerte su muerte Yo pienso en ti y pienso que ya no tengo padre deja en paz mis tribulaciones Los pájaros me acompañan a estar solo
No fa gaire em vaig adonar que els ocells nien en l’angoixa d’anar esvaint-se Jo creia en la seua immortalitat però vaig veure com els ocells s’esventraven sobre el sostre en flames de la nostra casa en flames La nit anterior la meua germana havia dit que aquestes nits olien a ocells i tots vam riure que assistíem a un presagi Però els ocells quan somnien abans de l’alba no somnien en ocells perquè el seu cor és més dur que l’or L’encant regeix els seus signes de mort que perpetuaran o no les seues fel·lacions imaginàries Sobre La Colina de la Sorpresa que és on vaig veure la casa en flames sobrevolen els ocells que no se semblen a déu perquè llavors se semblarien a no res I de segur que ja han voletejat al voltant dels genolls de la meua mare i de segur que ja han vist que el Fuego Paralelo és també terrible Ara sé que els ocells es van amagant en l’aire mateix comprenc que tot té la seua mort la seua mort la seua mort Jo pense en tu i pense que ja no tinc pare deixa en pau les meues tribulacions Els ocells m’acompanyen a estar-me sol
[Traducció d'Octavi Monsonís]
Las rodillas de mi madre se me aparecen en sueños Con súbito pavor salgo corriendo de mi casa en llamas Veo las rodillas de mi madre bajo la noche porque la noche es como una manta de rostros indios Mi abuelo conocía un dialecto mapudungun Mi madre todavía habla con los muertos La noche está repleta Vivo en La Colina de la Sorpresa Sus rodillas están secas y pálidas No me olvido del dolor de nunca haberme pateado el espasmo ¿porqué tenían que aparecerme en sueños? Una mujer le dice a otra en nombre del señor su esposo va a volver Una loca le dice a los niños ustedes son bonitos ustedes son más locos que yo Oigo Escucho lo que hablan estas mujeres mientras pienso en las rodillas de mi madre que se me aparecieron en sueño Estoy estremecido Un peregrino le dijo a alguien que si los perros ladran es que se cabalga ¿qué quieres de mí? ¿que también diga algo? ¿acaso recordar la vez que incendiamos nuestra casita?
Els genolls de la meua mare se m’apareixen en somnis Amb sobtada paor isc corrents de la meua casa en flames Veig els genolls de la meua mare sota la nit perquè la nit és com una manta de rostres indis El meu avi coneixia un dialecte mapudungun La meua mare encara parla amb els morts La nit està repleta Visc a La Colina de la Sorpresa Els meus genolls estan secs i pàl·lids No m’oblide del dolor de mai haver-me trepitjat l’espasme per què havien d’aparéixer-me en somnis? Una dona li diu a una altra en nom del senyor el seu espòs tornarà Una boja diu als xiquets vosaltres sou bonics vosaltres sou més bojos que jo Sent Escolte el que parlen aquestes dones mentre pense en els genolls de la meua mare que se’m van aparéixer en somnis Estic estremit Un pelegrí digué a algú que si els gossos borden és que es cavalca què vols de mi? Que també diga res? Potser recordar la vegada que vam incendiar la nostra caseta?
[Traducció d'Octavi Monsonís]
Anit vaig tornar a somniar en els genolls de la meua mare Sent la mateixa por Tanque els ulls però aqueixos genolls són un somni i hi romanen La meua mare ara parlava amb els ocells Els deia que em mantingueren lluny mentre ella duia el fons del meu cor a la darrera de les muntanyes conegudes a El Desierto de la Ceniza i l’hi enterrava Em fan tantes ganes de plorar Aquest cop no solament veig els seus genolls Veig també les seues cuixes Tanque els ulls però aqueixes cuixes són un somni i hi romanen Els ocells porten amarrada en les seues ales una meravella que es diu Fuego Paralelo Quin terror! No són solament les seues cuixes També hi veig la seua ... vulva i hi ha una mà que s’hi introdueix fent senyals a la mort Aquesta nit que és l’única segueix repleta de misteri Aqueixa mà és la del meu pare i ara l’odie també
[Traducció d'Octavi Monsonís]
El otro muchacho hermoso llega a la Colina de la Sorpresa Su vértice dibuja en la noche las propias hazañas de su viaje Dice que ha seguido el Río de los Huesos en sentido contrario sus pies se hunden con el sonido de la sangre por eso le creo Al otro lado está el leñador que lo ha observado desde que apareció se le acerca y le extrae el corazón para sembrarlo no en la Colina de la Sorpresa sino que en la luna donde ni los pájaros ni las polillas puedan anidar los rumores de la muerte
[de Este libro se llama como el que yo una vez escribí]
L’altre marrec formós arriba a la Colina de la Sorpresa El seu vèrtex dibuixa en la nit les pròpies gestes del seu viatge Diu que ha seguit el Río de los Huesos en sentit contrari els seus peus s’esfondren amb el so de la sang per això el crec A l’altre costat és el llenyataire que l’ha observat des que va aparéixer se li acosta i li extrau el cor per a sembrar-lo no en la Colina de la Sorpresa sinó a la lluna on ni els ocells ni les arnes nien els rumors de la mort
[de Este libro se llama como el que yo una vez escribí]
[Traducció d'Octavi Monsonís]
a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |