[Anselm
Berrigan]
was born and raised in New York City, and lives there currently after spending time in San Francisco and Buffalo. He is the author of Zero Star Hotel and Integrity & Dramatic Life, both published by Edge Books, as well as a number of chapbooks. His poems have been translated into French, Roumanian, Slovenian, and Catalan. He is the Artistic Director of The Poetry Project at St. Mark's Church-in-the-Bowery, and is a co-editor of The Collected Poems of Ted Berrigan, which will published by the University of California in 2005. va nàixer i passà la seua infantesa a la ciutat de Nova York, on viu en l'actualitat després de passar temporades a San Francisco i Buffalo. És autor de Zero Star Hotel i Integrity & Dramatic Life, totes dues publicades per Edge Books, així com d'un nombre de llibres populars. Els seus poemes han estat traduïts al francés, romanés, eslové i català. És Director Artístic de The Poetry Project a l'església de Sant Marc al Bowery, així com co-director de The Collected Poems of Ted Berrigan, que seran publicats per la Universitat de California el 2005.
|
||
Trained MeatI, invisible product, vow to strike it rich via poetry in 2002 via pabst public colors & brutal encouragement to grant a name: cold face feels alert ripped in the saddle constant war staff cracked on wisdom of the spliced instant generates little poetry to loiter in the crosswalk and explode, turn around yes, rotating bank shot in a café blown out in the air a bird is always changing my music in the ear thank you for the money thank you for the message from safe-pain relief. numbers hate reunions fiscally responsible despite current climate of terror at home contained explosions on the couch lamppost psycho birdy view go be who you think they say you are when you aren’t around soft bulletin: made nowletter by letter. I don’t FEEL hardcore. What shall I do to pass the heavy time away? Clean self with cream sickle get called slanky via interradiation confess: we burned our figurines on the stove after outgrowing hell in the mind. Now it’s in the books. The Armies of Doom an eco-cyst on Saturday night with cable executions Chewbacca’s head shot better than a Vermeer he sees everyone in the room from the real world this one’s a shadow of no money no interest go teach pig in a box putting plastic oh all around the nest brokered commentary stare at it size it up cut into presentable pieces gut the mind to hang the heart work at it in the Family tradition a community sorting mechanism light powder and launch blue thought balloons peel words from space to find an arrangement unlike anything I’m told effectively communicates aesthetics times propaganda equals personal journey reserve talon files protest following collision and sharp sudden stomach pain screaming at eleven. Now, Voyager a poly-vocal receiver of language set forth wielding an opinion without license or credit. Orion hanging over Williamsburg, blue black sky, twenty or thirty stars. incomprehesibly gruntled present dragged into happily unfamiliar with the next thing this maniac breathing Solid Ground No Obligation. game summary of day shows twelve hours of drinking, no checking in with daily death operation Distinctive Competencies: small pox blankets hand me over you know oracles therefore you know real competition, mudpie value chains making intangible structures music: strategic management and poetry somebody’s tampered with my internal operations one of the shreds has been harping repeatedly a demand to sing through rejections and business letters hung in slots a series of indeterminacy crises -- it looks tastes, smells, sounds, and theorizes like a rat armed with case discussion questions: do acquisitions increase shareholder value? Vikings’ owner promises green will be back, but the hot darkness approacheth. but fuck it, irreparable circuit failure calls I write these poems to get through them not a dark utterance in the least. All photos simulated. All tones up mine. Whoa! talking medal heads choking off support missile defense success just below nipples under blue stripe
thought gagged on the front for its own good dappling sunshine BIG BOOGER gotta let it show you are obliged to sustain a steady display of outward emotion from the inside as your heart ceases to beat waste products still build up in each cell. The drinking of this beer, in this bar is a biochemical marker fuckin’ tweaked majors in decomposition know the smell of death can hold keys to the comprehensive study of the relational the beer and I are insignificant in space but the dynamics between us are long term lenders of energy and significance. They are nature. The beer is fluid. I am out of it. shambolic path – I’ve found you! dead people vote dead people win elections their phone calls speak out of tvs to my bills demanding action, good god though I don’t need to know the whole I’m raiding from we must eliminate middle managers to keep the lines of communication flat like the earth. Every cash register is linked to a central computer at headquarters so I know what to restock instantly every molecule colliding while I slouch never not havin a point to gouge a psyche with poor impassioned pronoun mangled in a metaphysical crevice burst into a happy warning the world is your land’s bogeyman Procrit Epoetin Alfa expanding jowl on channel four gives face. Greg, you made me yell at you about assisted suicide last night, but everyday I’d come home for two weeks and there was Brodey to mail Western Capital Rhapsodies to special ops this line is a cloned line having failed twenty-three times before success you don’t want to see what’s left of those other lines the way to protect jurors is by abolishing juries BLACKLIST ME
I, a person with an agenda, speak to you, not hardly breathing down there, in quest of a mental anguish to share son, did you have your head with you today? wouldn’t know it if it wasn’t clear boss a hippie couple in a pipeline era bopping around the hemisphere searching for an authentic syntax we can hold them hostage for millions if we can just figure out who to call prepare the mules the star shoots, reads employment dossier masks or emphasizes his accent. a collection of other people standing in as values. I hate light. The group is an asshole. Self-censorship is the American avant-garde. no ideas but in thingies can be read as a communal and democratic sentiment save contexts kills. Canned stress and fashionable ruins, subway evac a commuter conjunction well, I was mugged on 9th and Fifth Ave in broad daylight circa x-mas ’86 joining a massive city club. It was scarier than anthrax, though nothing scares me more than destroying a planet Mandelshtam’s bear refreshed with a massive inheritance. Reverse vitriol, a walking yes/no biting myself to make it look like someone gave me a hickey slinging entrails at an overpaid imagination It was “the right move.” in my heart a submersible craft headed to a secret base from which to launch paid programming: the best of autopsy, the history of biological weapons, and Charmed. To confront creatures whose existence could expose a conspiracy, press info. Southwestern sterling beaded toggle bracelet I trust my cross out to abdicate the throne I don’t have new ways of dying as self-inventing broadcast the bar I left was a nightmare of this dive, scotch and toilet water all around, how about a million point two to every refugee? It’s great to be in a cubicle, sloth on parade. Hide the art, it sucks out on a self-incising limb all about distribution solutions, the page yellow as the corners of my eyes. Giuliani could have endorsed a red river hog and the hog would be mayor today hoof and tusk digging downtown concrete ash everything difficult is assuming I’m alright difficult and alright is everything I’m assuming alright that difficulty is everything alright that difficulty is alright assuming everything is difficult, everything difficult that I’m assuming is alright, I’m alright assuming everything is difficult, assuming everything is alright oh meat, your decision as an individual is what you must make to lockbox your warmth salt and preserve it for your meatlings meat loves the road so meat can ride roads the length of fifty-seven times around the planet without ever crossing a border shared with another nation windows down Zepp blasting just meat and the sky reading the crisco poem over the phone at Baruch to Coletti white plastic fork moving by itself across the desk I think I was overheard by the next cubicle a corporate strategy dilemma purity guaranteed. Osama passes George the bong bitching about 21st century hydroponic weed. The hand gestures: where are the seeds George? The stench of the Earth? Bushy pays no attention, phasing into Caspian pipeline fantasy scent of G-13 wafting through the about box Mom said you look like a terrorist, in black top with shaved head sacks of hate puffed up under eyes, cheap expression speaking softly in tongues Crisco dripping down back of neck don’t you die when you say so according to a vague yet credible source something may happen sometime soon to somebody or bodies
Ó
Carn ensinistradaJo, producte invisible,promet trobar la manera de fer fortuna gràcies a la poesia en 2002 per mitjà dels colors Pabst i l’estímul brutal a fi de fer-me un nom la cara freda se sent alerta esguellada en la sella la plantilla fixa de guerra petà contra el saber de l’instant encadellat genera poca poesia per gandulejar al pas de zebra i explotar, desviar-se sí, la banca rotativa salta enlaire arran de l’explosió de la cafeteria hi ha un ocell que no para de canviar-me la música a l’orella gràcies pels diners gràcies pel missatge provinent de l’alleujament indolor. els nombres odien les reunions responsables financers a pesar de l’actual clima de terror contingut a casa explosions al sofà als ulls psicòtics de l’ocell aturat al fanal vés i sigues qui et penses que diuen que ets quan no ets a prop full de notícies: butlletí fet lletra a lletraNo SENT rancúnia. Què fare per passar aquest temp feixuc? Netejar-me amb l’espàtula de la crema i fins que em blasmen per culpa de la interradiació confessar: ens vam cremar els figurins al forn després de superar l’infern de l’esperit. Ara és ja als llibres. Els Exèrcits del Malastre un eco-quist el dissabte a la nit amb execucions per cable la instantània del cap de Chewbacca és millor que un Vermeer ell veu a tothom a la sala des del món real aquest n’és una ombra sense diners no hi ha interessos vés i ensenya el porquet és a la capsa posant plastic oh tot al voltant del niu comentari arranjat mira’l pren-li les mides tallat en trossos presentables treu-li els budells a la ment per a penjar el cor esforça-t’hi dins la tradició familiar un mecanisme de classificació de la societat cala foc a la pólvora i llança globus fets de pensaments tristos espella l’espai de paraules a fi de trobar un acord al contrari de tot el que m’han dit realment comunica la propaganda dels temps de l’estètica equival a un viatge personal l’urpa retreta dóna carpetada a la protesta després de la col·lisió i un agut i sobtat dolor d’estómac xisclant a les onze. Ara, la Voyager, un receptor d’idiomes coral inicia el viatge esgrimint una opinió sense llicència ni crèdit. Orió plana sobre el pont de Williamsburg el cel d’un negre blavenc, vint o trenta estrelles incomprensiblement complagudes el present arrossegat cap a allò feliçment inconegut amb les coses properes aquesta respiració maníaca Terra Ferma Sense Obligacions. El resum del joc del dia presenta un saldo de dotze hores de beure, sense cap registre diari d’operacions mortals Competències Pertinents: mantes verolades m’entreguen coneixes els oracles i doncs coneixes la veritable competició, el valor de les figuretes de fang s’encadena component intangibles estructures música: gestió estratègica i poesia algú ha violentat les meues operacions internes una de les tires no ha parat de sonar enfadosament l’exigència de cantar mitjançant rebuigs i cartes comercials penjades en casellers una sèrie de crisis d’indeterminació: sembla, fa l’olor, el gust i sona i teoritza com una rata armada amb capcioses preguntes de debat: augmenten les adquisicions el valor dels accionistes? El propietari de la Viking promet que el verd tornarà, però la foscor calenta s’acosta. però merda, la tara irreparable del circuit es fa patent Escric aquests poemes en absolut per transmetre una oralitat obscura. Les fotos, totes simulades Els tons alts, tots meus. Prou! Busts de medalla parlants sufoquen el suport a l’èxit dels míssils de defensa tot just més avall de les tetines sota el galó blau pensament emmordassat al front pel seu propi bé sol que clapeja EL GRAN MOC has de mostrar-lo estàs obligat a desplegar contínuament l’exteriorització de les teues emocions internes a mesura que el teu cor deixa de bategar els productes de rebuig encara s’apilen en cada cèl·lula. Beure aquesta cervesa, en aquest bar es un indicador bioquímic pessic de merda les més importants que ja es descomponen saben quina olor fa la mort podrien tenir la clau per a l’estudi comprensiu d’allò relacional la cervesa i jo som insignificants en l’espai però la dinàmica entre nosaltres és una entitat de crèdit a llarg termini d’energia i significat. Són naturalesa. La cervesa és un fluid. N’he pres un gra massa. caòtic camí : per fi et trobe! gent morta que vota gent morta que guanya eleccions les seues telefonades passen de les televisions a les meues factures exigint acció, déu meu encara que no necessite conèixer el tot des d’on faig els meus atacs cal que eliminem els càrrecs intermedis a fi de mantenir les línies de comunicació planes com la Terra. Cada caixa registradora està connectada a un ordinador mare a la central per això sé què he de reaprovisionar de seguida cada molècula que col·lideix mentre em repape sense tenir mai un punt on trepar la psique amb un pobre pronom apassionat espedaçat en una clivella metafísica que ha esclafit en un avís feliç el món és el territori del teu món home del sac Procrit Epoetin Alfa que fa que es despengen les galtes apareix en el canal quatre. Greg, anit em vas fer cridar per culpa de l’eutanàsia però cada dia, durant dues setmanes seguides, venia a casa i allí sempre hi era Brodey que enviava “Western Capital Rhapsodies” a operacions especials aquesta línia és clònica ha fallat vint-i-tres voltes abans de connectar no vols veure què queda de les altres la millor manera de protegir els membres d’un jurat és abolint els jurats POSA’M EN LA LLISTA NEGRA
Jo, una persona atrafegada et parle a tu, sense panteixar allà baix, a la recerca d’una angoixa mental per compartir fill, on tens el cap avui? No ho sabria si no estigués clar, mestre una parella hippie en l’era dels gasoductes dansant per l’hemisferi tot buscant una sintaxi autèntica els podem utilitzar com a ostatges a canvi de milions només que poguéssem endevinar a qui cridar prepara les xinel·les l’estrella roda, llig ofertes de treball emmascara o exagera l’accent. una col·lecció de gent diferent que s’erigeix en valors. Jo odie la llum. El grup és un carallot. L’autocensura és l’avantguarda americana cap idea, només xafardeig pot interpretar-se com un sentiment comunitari i democràtic tret de certs contextos mata Estrès enllaunat i ruïnes a la moda, evacuació de metro en una correspondència de rodalia em van assaltar entre el carrer 9 i la Cinquena Avinguda a plena llum del dia pels volts del Nadal del 86 prop d’un club molt concorregut. Feia més por que l’anthrax, encara que res no em fa més por que la destrucció d’un planeta L’herència descomunal va desenterrar l’ós de Mandelstam. Fel capgirat, Un sí/no ambulant em mossega perquè semble que algú m’ha fet una bona xuclada llançant budells contra una imaginació sobrevalorada Era “la decisió correcta” dins del meu cor una nau submarina es dirigia a una base secreta des de la qual llançar programació informàtica de pagament: el millor de l’autòpsia, la història de les armes biològiques i Els elegits. Enfrontar-se a criatures l’existència de les quals podria posar al descobert una conspiració, premeu info. Braçalet amb fermall de granadura d’excel·lent qualitat provinent del sud-oest Confie en la meua guixada per abdicar el tron no tinc noves maneres de morir com a emissió autoinventada el bar que vaig deixar era un malson d’aquest cau, whisky i aigua de colònia pertot, i què em dieu d’un milió coma dos per a cada refugiat? És fantàstic estar en una cabina, la peresa a la vista de tots. Amagueu l’art, l’art xucla d’un membre autolesionat La veritat de les solucions de distribució, la pàgina groga com les cues dels meus ulls Giuliani podria haver avalat un porc subsaharià i avui el porc seria alcalde amb la peülla i l’ullal cavant la cendra d’asfalt del centre financer de la ciutat tot el que és difícil pressuposa que jo tinc raó difícil i correcte és tot allò que jo amb raó pressupose que la dificultat és tot allò raonable que la dificultat és correcta pressuposant que tot siga difícil, tot allò difícil que jo pressupose és raonable, jo tinc raó pressuposant que tot siga difícil, pressuposant que tot és perfecte oh, carn, la teua decisió com a individu és el que has de construir per preservar-hi la teua calor sala-la i conserva-la per als teus refillols la carn adora la carretera així doncs la carn pot recórrer carreteres de la llargada de cinquanta-set voltes al planeta sense mai creuar una frontera compartida amb una altra nació abaixa les finestretes el Zepp retruny només la carn i el cel llegint al telèfon el poema de crisco en Baruch per a Coletti la forquilla de plàstic blanc es mou pel seu compte sobre l’escriptori crec que em van sentir en la cabina del costat un dilema d’estratègia corporativa puresa garantida. Ossama li passa el ning-nang a George remugant sobre les algues hidropòniques del segle XXI La mà gesticula: on són les llavors, George? La pudor de la Terra? Bushy no fa cas, ja en trànsit cap a la fantasia del gasoducte caspià els efluvis del G-13 emanen a través de la caixa aquesta. La mare va dir que sembles un terrorista de brusa negra amb el cap afaitat bosses d’odi inflades a vessar sota els ulls, d’expressió potinera parlant idiomes dolçament Crisco gotejant pel bescoll no mors quan dius això d’acord amb una tènue però encara creïble font alguna cosa pot passar en un proper futur a algú o a alguns
[Traducció de Francesc Sellés] |
a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |