[Peter
Bichsel]
Der Geiger Karl Zingg
|
||
Der Geiger Karl Zingg
»Ich weiß, was ihr meint«, sagte er, »mein Strich ist nicht mehr präzis, und mein Vibrato nicht
mehr gewollt, aber euer Trost ist unnötig, ich bin ein besserer Geiger als je. Ich habe in meinem
Leben nichts anderes geschult als mein Gehör. Ich höre es heute besser als je. Ich
weiß zwar, daß niemand verlangen kann, daß die Leute hören, was ich höre. Allerdings waren gute Geiger immer
jene, die hören können, und ein guter Zuhörer
[Zur Stadt Paris]
El violinista Karl Zingg va donar el seu darrer concert als setanta-dos anys. La crítica va ser indulgent amb ell i va preferir parlar de com havia tocat sempre de bé que de com havia tocat de mal avui. El seu arc no era ja precís, i el seu vibrato ja no estava completament sota control. Els amics de Zingg li citaven les crítiques i elogiaven el gran èxit del concert, i Zingg els escoltava sense interés. "Sé el que opineu", deia, "el meu arc ja no és precís, ni el meu vibrato pretés, però el vostre conhort es innecessari, ja que sóc millor violinista que mai. En la meua vida res no he exercitat tant com la meua oïda. Avui sent millor que mai. Certament sé que ningú pot exigir que la gent senta el que jo sent. En realitat, els bons violinistes sempre han estat aquells que han sigut capaços de sentir, i un bon oïdor sempre ha estat aquell que no sols és capaç de sentir el que sent, sinó també d'escoltar l'oir del violinista. Mai no havia tocat tan bé com ahir, sols que no era oïble."
[Traducció d'Anacleto Ferrer i Conxa Montesinos]
[Peter Bichsel] Nascut a Luzern el 1935, fill d'un artesà. Després dels estudis de Magisteri treballà com a mestre fins 1968. De 1974 fins 1981 fou assessor personal del conseller federal Willy Richard. Entre 1972 i 1989 fou invitat com a professor i com a "Writer in Residence" en universitats americanes. En l'actualitat viu a Bellach (Kanton Solothurn). Eigentlich möchte Frau Blum den Milchmann kennenlernen (Ben mirat, el que la senyora Blum voldria és conèixer el lleter) (1964) és el títol del seu primer i més conegut llibre de proses curtes. El 1969 publica Kindergeschichten amb gran èxit. Altres obres seues són: Geschichter zur falschen Zeit (1979), Der Busant (1985), Schulmeistereien (1985) Irgendwo anderswo (1986), Di e Jahreszeiten (1987) Zur Stadt Paris (1993). Gegen unseren Briefträger konnte man nichts machen.Kolumnen 1990-1994 (1995). Ein Tisch ist ein Tisch (1995). Die Totaldemokraten. Aufsätze über die Schweiz (1998). Cherubin Hammer und Cherubin Hammer. Eine Erzählung (1999). Alles von mir gelernt (2000). Eisenbahnfahren. Hrsg. von Rainer Weiss (2002). Doktor Schleyers isabellenfarbige Winterschule ( 2003)
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |