Dones, homes discrets que assetgen els mots.

La llar de la meua cultura.

L'elecció és dificil. Jo no sé res d'una bona poesia.

Ignore el que és un jove poeta ja que ell no fa per força poesia jove.

Estime alguns mots, altres els deteste. No sé perquè.

Estranger en el meu poble.

Dir la universalitat dels mots?

Què diu la poesia, més enllà dels mots? Car els mots es transporten, es transformen, es transen.

Però no es diuen. Ells traeixen sempre llurs promeses. Es desdiuen.

No s'eludeixen mai, en qualsevol llengua.

Capturar-los és impossible.

Dir la diferència. La universalitat en la diferència.

 

Missió impossible, per una elecció impossible.

 

Els mots se salven sota els meus dits.

Els poetes s'infiltren per les obertures, sota les portes.

Alguns fugen, altres s'introdueixen subreptíciament.

Ací, no són pas els més joves els qui són els més joves.

No són pas els més coneguts els qui són els més pròxims.

 

He deixat córrer els meus dits sobre les llinyes i he demanat al meu cor de trair.

 

Alguns mots em revenen per assetjar el teclat. Mots estranys, ininscriptibles,

movedissos, surant entre dues aigües com un peix mort.

Aquests s'han retrobat empresonats entre les partitures, però la boca oberta no deixava filar cap mot més.

 

La poesia retorna oral? Desplaçada, s'exhibeix sobre les veus de comunicació.

Trans-crita. Trans-formada. Performada.

El paper es dissol. Els mots es des-criuen, es des-lliuren, es fonen i s'apaguen.

 

La poesia retroba els seus colors a cops de manotades als morros.

ã

 

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |