|  | 
  Cathy Garcia   32 ans (née en 1970), artiste à 
    tout faire dans une Compagnie de théâtre de rue 
    depuis 10 ans, voyage autour du monde : Pologne, Sicile, Brésil,
    Cambodge, Australie... mais regagne régulièrement le Lot (France).Écriture souterraine mis à part deux prix de poésie en 1987/88 suivis d'une
    arnaque éditoriale qui explique son retrait jusqu'en 2001, année de 
    la publication aux Éditions Clapàs de deux recueils: 
    Pandémonium 1 (poésie) et Fragments de tout et de 
    rien (textes courts) plus Papillon de nuit (collection 
    Franche Lippée). Ses poésies sont régulièrement publiées sur les
    sites importants du Web francophone...
    A venir  : "Calepins Voyageurs" 1997-2001, carnets de voyage (aux Editions
    Clapàs).
    Pour en savoir plus: 
    
    http://monsite.wanadoo.fr/delitdepoesie
   
      [Té 32 anys (va nàixer el 1970). Artista
    per a tot en una companyia de teatre de carrer des de fa 10 ans, 
    viatja arreu del món: Polònia, Sicília, Brasil, 
    Cambodja, Austràlia... si bé torna  amb assiduïtat al 
    Lot (França).Escriptura subterrània, si descomptem dos premis de 
    poesia en 1987/88 seguits d'una estafa editorial que explica el seu retir 
    fins al 2001, any de la publicació en Éditions Clapàs 
    de dos reculls: Pandémonium 1 (poesia) i Fragments de 
    tout et de rien (textos curts), a part de Papillon de 
    nuit (col·lecció Franche Lippée). Les seues poesies 
    es publiquen amb regularitat en les pàgines més importants de la Xarxa
    francòfona... Pròximament: "Calepins Voyageurs" 1997-2001, apunts de
    viatge (en Editions Clapàs).
    Per a més informació: 
    
    
    http://monsite.wanadoo.fr/delitdepoesie]
    
      
      
    La Chatte bancroche 
      
      
      [La gata camatorta]
 Je bois
 [Bec]
     
      
      La Chatte bancroche
 Sans queue ni tête,
 Seulement du cœur,
 La chatte bancroche
 Des trois pattes s'accroche,
 A sa fière et courte échelle.
 Beau minou plumageAux yeux doux sauvages
 De sa griffe de velours
 Tente d'ouvrir le ciel.
 
   
      
      Je bois
         Je bois au luxe pâle des galeries dans le lit des 
      rivières sacrées,Aux mosaïques lumineuses du panthéon des muses
 Et leurs attelages de félins !
 Je bois à l’odeur circassienne des musiques de départ,
 Au goût frais et humide du voyage,
 Aux atomes de rêves dans le sang,
 Je bois au désir de révolte qui bat dans les cœurs limpides
 Et à la vérité qui chemine aveuglée de poussière !
 Je bois le désert, je bois la soif,Je bois comme je marche,
 Jusqu’à la réflexion ultime,
 Jusqu’au miroir insondable,
 Cette source glacée qui nous a enfantés!
 Je bois au centre du cercleEt je bois aux quatre directions,
 Je bois les étoiles cachées sous le sable,
 Je bois les parfums cachés sous la peau.
 Je bois à la magie, à l’union, au mystère,Je bois la flamme et la révélation.
 Je bois à l’être singulier
 Qui donne ses sens aux multitudes!
 Je bois les frissons du ventEt la montée de la rage,
 Je bois aux anges dégringolés,
 Je bois le rire de l’Homme à l’infini.
     
      [PANDEMONIUM 
      1, Editions Clapàs]     
      
    ã   
    [La 
    gata camatorta]
 Sense cua ni cap,
 només amb el cor,
 la gata camatorta
 amb tres potes s'arrapa
 a la seua digna i curta escala.
 
 
 Mixet de bell plomatge
 d'ulls d'un dolç salvatge
 Amb l'urpa de vellut
 prova d'obrir el cel.
 
        
    [Traducció de Francesc Sellés]
 
        
        
    [Bec]
 Bec pel luxe pàl·lid de les galeries del llit dels
    rius sagrats,
 pels mosaics lluminosos del panteó de les muses
 i els seus carruatges de felins!
 Bec per l'olor circassiana de les músiques de comiat,
 pel gust fresc i humit del viatge,
 pels àtoms de somnis que transporta la sang.
 Bec pel desig de revolta que batega als cors límpids
 i per la veritat que camina encegada de pols!
 
 Em bec el desert, i la set,
 Bec a mesura que avance,
 fins a la reflexió última,
 fins a l'espill insondable,
 aquesta font glaçada que ens va infantar!
 
 Bec al centre del cercle
 i bec als quatre vents,
 bec les estreles que amaga l'arena,
 bec els perfums que amaga la pell.
 
 Bec per la màgia, per la unió, pel misteri,
 em bec la flama i la revelació.
 Bec per l'ésser singular
 que dóna els seus sentits a les multituds!
 
 Em bec els calfreds del vent
 i la rampellada de ràbia.
 Bec pels àngels ensorrats,
 bec el riure de l'home fins a l'infinit.
 
    
 
    [Traducció 
    de Francesc Sellés]     
      
    ã     
a |
entrada |
Llibre del Tigre 
| 
sèrieAlfa 
| 
varia 
|
Berliner Mauer
| |  |