|
Que valor
tinham para ele a Arte e a Virtude
em confronto com as vantagens oferecidas pelo
Caos?
Tu
navegas
porque tens de navegar.
Piscivagos oceanos - Dânae:
chuva dourada te fecunda;
visitamos a basílica mas não vimos o Pala D'Oro.
Perros de mierda! Eles
eram tua guarda,
filha espúria da palavra.
Nós não vimos o Pala D'Oro;
não vimos o
Pala D'Oro nem vestígios da palavra.
- What tell'st thou me of robbing?...
This is Venice.
Tente
navegar. Tens de navegar:
furibundas,
sobre as ondas, sombras sólidas;
humanas
formas desprendendo-se das pedras
(tal qual
Pérgamo, fúria petrográfica museificada em Berlim).
San
Michele, necrópole:
São Teodoro foi-se embora da cidade (828 d.C., contrabando
em ossos da
palavra); foi-se embora, foi-se embora da cidade.
Alvorada para os albaneses,
descendentes de cruzados mendigando
em
Santa Croce, incircuncisos
para o
incrocio del sublime:
die fürchterliche Bühne Wirklichkeit,
cancro
necrosado num turístico recanto.
Tens de
navegar. Tente navegar.
Calle del Remedio, forse così:
il frenetico Signore
Alberto,
errante como
um cão vadio, mastiga a fécula do silêncio -
esponja
seqüestrando a madrugada. Entra num restaurante
grego, aberto
toda a noite, varejando, pede um prato ou dois
mas não tem
fome: quem dirá da redenção do século?
Quem dirá da perdição dos dias?
Sempre
quaresma, quase sempre fevereiro. Fevereiro e
madrugada:
sob os passos, outros passos perpassaram -
saberiam da
repercussão das algas? saberiam da vazão dos dias?
Mero
funcionário do Absoluto, mãos no bolso
do oceano (janelas
mouras nos canais. Degraus de mármore
de uma igreja
descem até a superfície d'água. De cócoras,
um mendigo
estende o chapéu, lamentando-se de sua penúria,
mostrando o
branco dos olhos - como se fosse cego), velho e
sifilítico,
quer passar - mas não passa - sua língua
nas paredes
amarelas, quer fazer-se amante
da perdida
arquitetura. Ser-se o porto da cidade, sua praia,
sua vazão
ferroviária.
Quer sonhá-la nos seus dias de batalha
(mas não
pode: já não sonha, não batalha). Palafita
sobre o
pávido relógio d'água - não corrente, mas salobre,
insalubre.
Tempo fétido, potável: eternullité.
Venezia-Mestre
Venezia-Santa Lucia
Comércio de
passados navegáveis:
em cada pedra
vive a sombra de Perseu,
impenitente,
despenhado arcanjo.
Nem secreto
excrementos, sacramentos,
nem persigo a
beleza da cidade.
Tu navegas
porque tens
de navegar.
Tente
navegar, tente
navegar.
(Fêmina
pujante, civilização:
odi
quest'elegia tutta fatta d'improperi!)
Cúpulas gemem
sob as águas quietas.
Quero
carregar no bolso, como um talismã,
a luz mortiça
dessa lua sangrenta,
semibovemque virum semivirumque bovem.
Entramos no
palácio pela porta
dos fundos,
labirinto - motus animi continuus:
C'è la nebbia che ci cancella.
- Sempre
viveu assim.
(Morreu
assim.)
- Também
do ponto de vista pessoal a Arte é uma vida mais intensa.
- A
travessia será breve. Oxalá fosse para sempre.
- ...
clandestinas e perversas aventuras nas águas noturnas,
e ainda
mais à própria morte, a féretros, a enterros sombrios,
ao
silêncio da última viagem.
- Quem
morrerá primeiro?
- Frágil
tão frágil... não viverá por muito lempo.
- Apenas
uma medida preventiva,
cavalheiro.
(Navegas
porque tens de navegar.)
Nus, eu e tu,
Salomé, recostados no sofá. Hei de acariciar
as tuas veias
varicosas, palmilhar o beco, recordar o beco,
ecoar o beco
na neblina da matéria: rebentar
nas praças da
cidade, jacular na praça, como a praça
nos compraz.
Porque tens de navegar.
Fecundamos de
memória
cada pedra,
cada sótão sem telhado. O cheiro grave da maré
noturna
perverteu nossas conversas. Sentamos à escada,
no segundo ou
terceiro degrau (de cima para baixo) e,
memoriosos,
duvidamos da mentira dessa vida. Habitaríamos
aquelas
pedras, num futuro inexistente (como hão de ser
todos os
tempos) - organismos microscópicos
resistindo
contra o cosmos. Partilhamos, como em banquete,
a retenção
marinha. Proclamamos, em fanfarras triunfais,
nossa nova,
biológica existência intestina.
The
unpurged images of day recede. Night resonance recedes.
Then I
call it death-in-life and life-in-death.
(Se nascemos
depois da catástrofe.)
Perdoamos a
vazão da aurora, penitenciamos o crepúsculo.
Noi
parliamo della vita riconvulsa.
(Depressa, por favor...
É tarde!
Tadzio está morto.)
Mein Erwählter,
peregrino
tradutor de pedras e poemas:
dans ses
pierres écroulantes la forme précise de Byzance.
(Tendrá,
tal vez., la forma exacta de la decadencia
que
llamamos Occidente.
Sobre a pilastra
de São Marcos
já não pousa
nenhuma
fénix.)
Je
vivais a l'époque où finissaient les rois.
Sombras e
ruínas,
anônimos
pelos quartos
dividindo
travesseiros,
travessias:
Grand Hôtel du Abîme -
Infini,
montre un peu tes papiers!
Tive
dificuldade para respirar,
como
se os brônquios se perdessem
num
saco pardo de papelão.
(Era
uma cidade muito antiga,
nós
éramos jovens,
e nada
ali era simples.)
Bolinamos o
colapso,
celebramos a
sobrevivência.
Mínimos
apocalipses,
eclipses
parciais.
Pompa e
júbilo para os fantasmas do crepúsculo.
(Tens
de navegar, tente navegar.)
Jamais
conheceremos
decadência e
queda de qualquer império.
Jamais
conheceremos
qualquer
império sobre a terra.
Nem reinos
nem ruínas.
Jamais
conheceremos
o fogo
ingênuo da destruição,
labaredas que
percorrem
a cidade como
cães.
Cadelas
cancerosas trazem
mendigos nus
às tetas.
Pela cidade
fictícia
não
caminharemos (somos feitos à semelhança do medo).
Lingue
varie, lingue orribile:
quem dirá das
suas vidas? "Um café?" "Quantas vidas?"
Quantos anos passaram? Quantos anos
passarão?
Quem, sepulto na ampulheta, viu seu tempo
vinculado aos
grãos de areia, cada célula
devotada ao
sacrifício, pelos séculos e sexos travestíveis,
de medir-se
pelo estreito orifício da ampulheta
(Bósforo,
Mármara, Dardanelos).
És do
tamanho de ti mesmo, já não tens preço:
eu sou tempo.
Eu sou
tempo.
EU SOU
TEMPO.
Conheces
outras cidades, caminhas
sempre à
sombra dos meus passos, já estás cansado
(quanto custa
uma passagem? quem paga?
Eu já não sei
mais, talvez soubesses,
eu não te
disse? Quanto tempo...
Quanto tempo?), sim,
tão bem
conheces: vilas ou metrópoles,
não importa,
contanto que
se meçam pela
altura do meu canto;
outra cidade
com seu próprio canto
mítico e suas
muitas ambulâncias,
sereias de um
novo encanto:
quem me chama,
são tantas, já não ouço;
por que ainda
cantam? Ainda cantam?
(Mas
quem de Tróia retornara
já
seguiu adiante, milito antes,
muito
antes.
E, se
não descansa, siderado há de ir a novas terras
mais uma vez
refutará seu fantasmático invite.)
Anacrônicas
amantes
do que há por
trás do labirinto:
quem dirá, de
ouvir seu canto, quanto desespero foi preciso?
Mesmo que já
não possas - última sobrevivente -
mísero te
predico:
cante em
prosa.
Ao pélago
fuliginoso rogarei desgraças:
que me
esculpa um fado épico:
melhor figura
se faria nessas festas,
entre copos
de mentira e conversas.
Reivindica, amiga, teu pedaço de miséria.
(Zaubrisches Rosengewölk? Schwärzlicher Fliegenschwarm...)
- Aqueles
dentre vós...
(Dois cafés
mais tarde, meia Sachertorte:)
- É bem
possível que,
no dia do
Juízo,
tal
tonalidade se esparrame pelo céu e
pela terra.
Venezia-Mestre
Venezia-Santa
Lucia
Tu navegas
porque tens
de navegar.
Tente
navegar, tente
navegar.
Tu
navegas porque tens de navegar.
Tente
navegar, tente navegar.
"Nesta cidade,
não conheço ninguém."
Viemos para
enterrar os mortos.
Não há
mais mortos insepultos?
De que perda
somos parte?
Que perda nos
pertence?
Maré
montante
Lua
minguante
Maré
vazante
Lua
crescente
Porque tens de navegar.
-
Qualquer movimento
ao
longo de tima superfície plana
que
não seja ditado pela necessidade física...
seja a construção de um império ou uma viagem turística...
- A queda de Stalingrado foi o
fim da Europa.
Púrpura e dourado
Púrpura e dourado
Quem sabe
espelhos pelos tetos,
violinos
pelas calles,
outras coisas
vulgares para estimular
o fluxo de
turistas? Quem sabe um pôr-do-sol
emoldurado?
Púrpura e dourado
Púrpura e dourado
Tu navegas
Porque tens
de navegar.
Tens de
navegar. Tente navegar.
Perque tens
de navegar.
“2 de
agosto. A Alemanha declarou guerra à Rússia.
De tarde, fui nadar.”
[Prosa.
IEL/CORAG, Porto Alegre, 2001 ISBN 85-7063-244-4]
Ì£
[Fuga de Bizanci]
Quin valor tindrien per ell l'Art i la Virtut
en confrontació amb els avantatges oferits
pel Caos?
Navegues
perquè has de navegar.
Piscívacus oceans - Dànae:
pluja daurada et fecunda;
visitem la basílica però no vam veure la Pala D'Oro.
Perros de mierda! Ells eren la teua guarda,
filla espúria de la paraula.
No vam veure la Pala D'Oro;
no vam veure la Pala D'Oro ni els vestigis de la paraula.
- What tell'st thou me of robbing?...
This is Venice.
Intenta navegar. Has de
navegar:
furibundes, sobre les ones, ombres sòlides;
humanes formes desprenent-se de les pedres
(tal com Pèrgam, fúria petrogràfica museïficada a Berlín).
San Michele, necròpolis:
Sant Teodor se'n va anar de la ciutat (828 d.C., contraban
d'ossos de la paraula); se'n va anar, se'n va anar de la ciutat.
Alba per als albanesos,
descendents de croats mendicant
en Santa Croce, incircumcisos
per a l'incrocio del sublime:
die fürchterliche Bühne Wirklichkeit;
càncer necrosat en un turístic racó.
Has de navegar. Intenta
navegar.
Calle del Remedio,
forse così:
il frenetico Signore
Alberto,
errant com un gos gandul, mastega la fècula del silenci -
esponja que segresta la matinada. Entra en un restaurant
grec, obert tota la nit,
com una moscarda, demana un plat o dos
però no té fam: què dirà de la redempció del segle?
Què dirà de la perdició dels dies?
Sempre quaresma, quasi sempre febrer. Febrer i
matinada: sota els passos, altres passos
discorreran -
sabrien de la repercussió de les algues? sabrien del buidament dels dies?
Mer funcionari de
l'Absolut, mans en la butxaca
de l'oceà (finestres moresques en els canals. Els esglaons de marbre
d'una església baixen fins a la superfície de l'aigua. A la gatzoneta
un captaire estén el capell, lamentant-se de la seua penúria,
mostrant el blanc dels ulls - com si fos cec), vell i
sifilític, vol passar - però no passa- la seua llengua
per les parets grogues, vol fer-se amant
de la perduda arquitectura.
Ser-se el port de la ciutat, la
seua platja,
el seu buidament ferroviari.
Vol somiar-la en els seus dies de
batalla
(però no pot: ja no somia, no batalla). Palafit
sobre el temerós rellotge d'aigua - no corrent, sinó salobre,
insalubre. Temps fètid, potable: eternullité.
Venezia-Mestre
Venezia-Santa Lucia
Comerç de passats navegables:
en cada pedra viu l'ombra de Perseu,
impenitent, despenyat arcàngel.
Ni secrete excrements, sacraments,
ni perseguesc la bellesa de la ciutat.
Navegues
perquè has de navegar.
Intenta navegar, intenta
navegar.
(Fèmina puixant,
civilització:
odi quest'elegia tutta fatta d'improperi!)
Cúpules gemeguen sota les
aigües quietes.
Vull carregar en la butxaca, com un talismà,
la llum esmorteïda d'aqueixa lluna sangonosa,
semibovemque virum semivirumque bovem.
Entrem al palau per la porta
de les profunditats, laberint - motus animi continuus:
C'è la nebbia che ci cancella.
- Sempre va viure així.
(Va morir així.)
- També des del punt de vista personal, l'Art és una vida més intensa.
- La travessia serà breu. Tant de bo fos per a sempre.
- ... clandestines i perverses aventures en les aigües nocturnes,
i encara més en la pròpia mort, en fèretres, en enterraments foscos,
en el silenci de l'últim viatge.
- Qui morirà primer?
- Fràgil, tan fràgil... no viurà per molt temps.
- Només una mesura preventiva,
cavaller.
(Navegues perquè has de
navegar)
Nus, jo i tu, Salomé, repenjats
en el sofà. He d'acariciar
les teues venes varicoses,
vagarejar el carreró, recordar el carreró,
ressonar el carreró en la boira de la matèria: rebentar
en les places de la ciutat, ejacular en la plaça, com ens complau
la plaça. Perquè has de navegar.
Fecundem de memòria
cada pedra, cada golfa sense teulada.
La flaire greu de la marea
nocturna va pervertir les nostres converses.
Ens asseguem a l'escala,
en el segon o tercer esglaó (de
dalt abaix) i,
memoriosos, dubtem de la mentida d'aqueixa vida. Habitaríem
aquelles pedres, en un futur inexistent (com han de ser
tots els temps) - organismes microscòpics
resistint contra el cosmos. Repartim, com en un banquet,
la retenció marina. Proclamem, en fanfares triomfals,
la nostra nova, biològica existència intestina.
The unpurged images of
day recede. Night resonance recedes.
Then I call it death-in-life and life-in-death.
(Si naixem després de la
catàstrofe.)
Perdonem el buidament de l'aurora, penitenciem el crepuscle.
Noi parliamo della vita riconvulsa. (De pressa, per favor...
És tard! Tadzio
és mort.)
Mein Erwählter,
pelegrí traductor de pedres i poemes:
dans ses pierres écroulantes la forme précise de Byzance.
(Tendrá, tal vez, la
forma exacta de la decadencia
que llamamos Occidente.
Sobre la pilastra
de Sant Marc ja no es posa
cap fènix.)
Je vivais à l'époque
où finissaient les rois.
Ombres i ruïnes,
anònims per les cambres
dividint coixins,
travessies: Grand Hôtel du Abîme -
Infini, montre un peu tes papiers!
Vaig
tenir dificultat per a respirar
com si els bronquis es perderen
en un sac gris de cartó.
(Era una ciutat molt
antiga
érem joves,
i res hi era senzill.)
Toquegem el colapse,
celebrem la supervivència.
Mínims apocalipsis,
eclipsis parcials.
Pompa i joia per als fantasmes del crepuscle.
(Has de nevegar, intenta
navegar.)
Mai coneixerem
la decadència i caiguda de
qualsevol imperi.
Mai coneixerem
qualsevol imperi sobre la terra.
Ni regnes ni ruïnes.
Mai coneixerem
el foc ingenu de la destrucció,
flames que recorren
la ciutat com gossos.
Gosses canceroses porten
captaires nus a les mamelles.
Per la ciutat fictícia
no caminarem (som fets a imitació de la por).
Lingue varie, lingue
orribile:
qui dirà de les seues vides? "Un café?" "Quantes vides?"
Quants anys havien passat? Quants anys
passaran? Qui, sepultat en l'ampolleta, va veure el seu temps
vinculat als grans d'arena, cada cèl·lula
consagrada
al sacrifici, pels segles i sexes travestibles,
de mesurar-se per l'estret orifici de l'ampolleta
(Bòsfor, Màrmara, Dardanels).
És del tamany
de tu mateix, ja no tens preu:
jo sóc temps
Jo sóc temps.
JO SÓC TEMPS.
Coneixes altres ciutats,
camines
sempre a l'ombra dels meus passos, ja estàs cansat
(quant costa un passatge? qui paga?
Ja no sé més, potser saberes,
no et vaig dir? Quant de temps... Quant de temps?), sí,
tan bé coneixes: viles o metròpolis,
no importa, mentre que
es mesuren per l'altura del meu cant;
altra ciutat amb el seu propi cant
mític i les seues moltes ambulàncies,
sirenes d'un nou encís:
qui em crida, són tantes, ja no sent;
per què canten encara?
Canten encara?
(Mes qui de Troia retornara
ja va seguir endavant, molt abans,
molt abans.
I, si no descansa, atordit cal
que vaja
a noves terres;
però una vegada refutarà el seu fantasmagòric envit.)
Anacròniques amants
del que hi ha per darrere
del laberint:
qui dirà, d'escoltar el seu cant, quanta desesperació fou precisa?
Àdhuc si ja no pots - última supervivent -
míser et predique:
canta en prosa.
Al pèlag fuliginós pregaré
desgràcies:
que m'esculpesca un fat èpic:
millor figura es faria en aqueixes festes,
entre gots de mentida i converses.
Reivindica, amiga, el teu tros de misèria.
(Zaubrisches Rosengewölk?
Scwärzlicher Fliegenschwarm...)
- Aquells d'entre vosaltres...
(Dos cafés més tard, mitja Sachetorte:)
- És ben possible que,
en el dia del Judici,
aquesta tonalitat s'escampe pel cel i
per la terra.
Venezia-Mestre
Venezia-Santa Lucia
Navegues
perquè has de navegar.
Intenta navegar, intenta
navegar.
Navegues perquè has de
navegar.
Intenta navegar, intenta navegar.
"En aquesta ciutat, no conec
ningú."
Vam venir per a enterrar els morts.
No hi ha més morts insepults?
De quina pèrdua som part?
Quina pèrdua ens pertany?
Marea ascendent
Lluna minvant
Marea baixant
Lluna creixent
Perquè has de navegar.
- Qualsevol moviment
al llarg d'una superfície plana
que no siga dictat per la necessitat física...
siga la construcció d'un imperi o un viatge turístic...
- La caiguda d'Stalingrad fou la fi d'Europa.
Púrpura i daurat
Púrpura i daurat
Potser espills
pels sostres,
violins per les calles,
altres coses vulgars per a estimular
el flux de turistes?
Potser una
posta de sol
emmarcada?
Púrpura i daurat
Púrpura i daurat
Navegues
perquè has de navegar.
Has de navegar. Intenta navegar.
Perquè has de navegar.
"2 d'agost. Alemanya va declarar la guerra a Rússia.
A la tarda, vaig anar a nadar."
[Traducció de Joan Navarro]
Ì£ |