Qualsevol antologia de poesia contemporània és una empresa fonamentalment fal·lible, i per açò, provisional. Per què escollir certs poetes i poemes, i no d'altres? Inevitablement embolicat en el temps present, l'antologista no pot, sota el risc del ridícul, forjar per a si una posició olímpica, pretesament (o pretensiosament) neutra, objectiva, però, per altra banda, tampoc pot simplement desplaçar-se, entre noms i textos, al gust de les seues idiosincràcies, de la seua subjectivitat tossuda i/o ressentida. Fora la resta, la determinació d'un criteri previ de selecció, qualsevol que siga, no elimina o disminueix la dificultat de la tasca i fins la torna més subjecta a equívocs, per l'exigència així generada de reduir un disseny que és variat i ric a una motllura limitada.

Malgrat tot, per més variat i ric que siga el panorama poètic observat, l'antologista el farà sempre a partir d'un punt de vista forçosament limitat i contingent. Ell certament no haurà llegit tots els poetes interessants de la seua època, per molt que s'esforce en seguir els llançaments de revistes i llibres, i, d'entre els que ell coneix, possiblement prestarà més atenció a un o a un altre per qüestions extraliteràries -siga per l'acollida extraordinària d'un determinat poeta pels lectors i sobretot pels crítics (el que no sempre és  senyal de qualitat intrínseca de la seua poesia), siga per les relacions d'admiració mútua o fins i tot d'amistat entre l'antologista i el poeta (bastant comú en tractar-se de contemporanis i conterranis marcats per l'interés afí per la poesia). Crec que sols s'ix d'aquest atzucac per mitjà d'una actitud pragmàtica: certament, des d'una perspectiva ideal, els poetes i poemes per mi seleccionats poden no ser els millors o més representatius del país i de l'època en què m'ha tocat viure, però estan entre aquells que jo considere, a partir de les meues lectures, els millors o més representatius. I, més que a la qualitat o a la representativitat absolutes, de les quals sempre és prudent dubtar, la meua pretensió d'improvisat antologista es dirigí a la riquesa i a la diversitat (a la visió plena de les quals, com ja he dit, és dubtós que s'arribe... ): volguí i intentí, abans de tot, aprehendre una imatge, siga aquesta fugaç i precària, d'un temps de rara pluralitat i força en la poesia brasilera.  

Així i tot, s'han de fer alguns aclariments: vaig establir, per endavant, arbitrariàment, el nombre de 20 poetes -dels quals seleccionaria dos poemes de cadascú, totalitzant, al final, 40 poemes. I vaig establir també un interval en el qual efectuar la meua sel·lecció: els poetes haurien d'haver començat a publicar com a màxim en la segona meitat dels anys 1970. Mes, clar, sobre aquells que publicaren des d'aleshores, ja pesà el filtrat del temps que passa, per açò el seu nombre és relativament petit; l'èmfasi de l'antolgia recau, per tant, sobre els poetes més recents, que han publicat des de la dècada de 1990 o fins i tot, en dos casos,  encara no han editat cap llibre.

He de dir també que no vaig dubtar en escollir, d'alguns autors, poemes que mostren una faceta que, encara que lluny de ser la predominant en les seues obres variades i multiformes, em semblà la més instigant i més significativa per al present: per exemple, presente ací dos poemes en prosa de Régis Bonvicino, quan, estadísticament, són més o menys rars en la seua obra; pel que fa a Carpinejar, que planeja els seus llibres com llargs poemes que s'estenen de la primea a l'última pàgina, i usualment amb una dicció marcada per l'alè llarg, inclús quan retallada en versos d'extensió curta, ha preferit pinçar dos moments de major concisió. Per a un coneixement de la poesia d'aquests i dels altres autors en la seua integritat i sentit originals, remet als lectors els llibres indicats en les informacions biobibliogràfiques que introdueixen els poemes.

Aqueixes informacions foren extretes de fonts diverses, sobretot dels llibres dels mateixos autors i de notícies semblants trobades en antologies i similars.

[Eduardo Sterzi]

(Porto Alegre, 1973) A més de poeta, és periodista i crític literari. En 2001 publicà el seu primer llibre de poemes, Prosa (IEL/CORAG). Poemes seus han aparegut a les revistes Inimigo Rumor, Poesia Sempre i CULT i al diari Folha de S. Paulo. Actualment viu a São Paulo i realitza el doctorat en Teoria i Història Literària a la Universitade Estadual de Campinas (UNICAMP), amb la tesi sobre la Vita nuova de Dante Alighieri. Edita, amb Tarso de Melo, la revista Cacto, el primer número de la qual eixirà el juliol de 2002, i el fanzine Nasdaq, publicat des d'abril d'enguany.

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | Berliner Mauer |