Ronald Polito

[www.antologiapoetica.hpg.ig.com.br/ronald0.htm]
[www4.gratisweb.com/popbox/politoverso.htm]

(Juiz de Fora, 1961) Professor universitário, atualmente trabalhando como professor visitante em Tóquio. Publicou os livros de poesia Solo (Sette Letras, 1996), Vaga (edição do autor, 1997), Intervalos (Sette Letras, 1998) e De passagem (Nankin, 2001), além da coletânea de poemas visuais Objeto (edição do autor, em formato de caixa). Como tradutor, publicou xxi poemas, de Sylvia Plath, com Deisa Chamahum Chaves, Poemas civis, de Joan Brossa, com Sérgio Alcides, Poemas, de Pierre Reverdy, com Júlio Castañon Guimarães, e Almanaque das horas e outros escritos, de Julio Torri, com Sérgio Alcides. É autor da edição crítica do poema Caramuru,de Santa Rita Durão, e preparou a introdução, notas e transcrições de A conceição: o naufrágio do Marialva, de Tomás Antônio Gonzaga. Os dois poemas selecionados são do último livro do autor, De passagem.

[(Juiz de Fora, 1961) Professor universitari, actualment treballa de professor visitant a Tòquio. Publicà els llibres de poesia Solo (Sette Letras, 1996), Vaga (edició d'autor, 1997), Intervalos (Sette Letras, 1998) i De passagem (Nankin, 2001), a més del recull de poemes visuals Objeto (edició d'autor, en format de caixa). Com a traductor, publicà xxi poemas, de Sylvia Plath, amb Deisa Chamahum Chaves, Poemas civis, de Joan Brossa, amb Sérgio Alcides, Poemas, de Pierre Reverdy, amb Júlio Castañon Guimarães, i Almanaque das horas e outros escritos, de Julio Torri, amb Sérgio Alcides. És autor de l'edició crítica del poema Caramuru, de Santa Rita Durão, i preparà la introducció, notes i transcripcions d'A conceição: o naufrágio do Marialva, de Tomás Antônio Gonzaga. Els dos poemas seleccionats són de l'últim llibre de l'autor, De passagem.]

Circo / Circ
Quando chega a noite / Quan arriba la nit

CIRCO

o escoiceado empedernido
o morto que nunca desmaia
o ventríloquo autômato
o trinchador inconsútil

em outro número de
ir sem vir
ou de
rumo ao muro

pelo acordo entre pescoço e corda
no subterrâneo em cima do chão
com a sombra que raia no sol
sob um sabor que não sobra

o lapso do aplauso

QUANDO CHEGA A NOITE

e, sem querer, quem sabe, você
(alguém) descansa
dos dentes (de chumbo)
oclusos
declina
com os punhos
de seda
desfaz
cada nó
dos dedos
e nu por dentro
onde o horizonte corresponde
a qualquer lado
– o horizonte é um rasgo –
já pode se apoiar
num parapeito
e mesmo se esquecer
os olhos fechados

[CIRC]

el reguitnat empedreït
el mort que mai desmaia
el ventríloc autòmat
el trinxador inconsútil

en altre número d'
anar sense venir
o de
rumb al mur

per l'acord entre coll i corda
en el soterrani damunt del terra
amb l'ombra que ratlla en el sol
sota un sabor que no sobra

el lapse de l'aplaudiment

[Traducció de Miguel Galindo]

[QUAN ARRIBA LA NIT]

i, sense voler, qui sap, tu
(algú) descanses
de les dents (de plom)
tancades
declines
amb els punys
de seda
desfàs
cada nus
dels dits
i nu per dins
on l'horitzó correspon
a qualsevol costat
- l'horitzó és un tret -
ja es pot recolzar
en un parapet
i fins i tot oblidar-se
els ulls tancats

[Traducció de Miguel Galindo]