[Pádua Fernandes]                                                    [www.ciberkiosk.pt]

(Rio de Janeiro, 1971) Formado em Direito, trabalha como professor universitário e cursa atualmente o doutorado em Filosofia e Teoria Geral do Direito na Universidade de São Paulo. Como crítico de literatura e música, tem seus textos publicados principalmente na revista eletrônica portuguesa Ciberkiosk (www.ciberkiosk.pt). Seu primeiro livro de poesia, O palco e o mundo, saiu recentemente em Portugal, pela Edições & etc (Edições Culturais do Subterrâneo). O primeiro poema integra o referido volume; “Bellum justum (little Bush, great Business)” foi publicado apenas no zine Nasdaq, em versão reduzida.

[(Rio de Janeiro, 1971) Llicenciat en Dret, treballa de professor universitari i cursa actualment el doctorat en Filosofia i teoria General del Dret a la Universidade de São Paulo. Com a crític de literatura i música, publica els seus textos principalment a la revista electrònica Ciberkiosk (www.ciberkiosk.pt). El seu primer llibre de poesia, O palco e o mundo, ha eixit fa poc a Portugal, publicat en Edições & etc (Edições Culturais do Subterrâneo). El primer poema forma part de l'esmentat volum; “Bellum justum (little Bush, great Business)” fou publicat  fa poc al fanzine Nasdaq, en versió reduïda.]

Calcografia / Calcografia
Bellum justum (Little bush, great business) / Bellum justum (Little bush, great business)

Calcografia

Trata-se de um tipo de calcografia, porém estruturada ambiguamente. O artista seleciona a chapa de cobre de acordo com o tamanho almejado para a obra. Em seguida, cobre-se de betume (verniz atualmente só é utilizado pelos artistas acadêmicos) e, com um instrumento de ponta, inscreve os traços que deseja gravar. Totalmente ou não coberto de betume, o que pode depender do tamanho da chapa ou da escolha do artista (esse ponto ainda não foi elucidado pelos teóricos), o artista aplica em si ácido nítrico¹ ou percloreto de ferro.

A região que foi sulcada com o instrumento de ponta (verdade é que espadas e adagas são utilizadas apenas por aqueles com pretensões aristocráticas²) sofrerá o processo de corrosão, tão mais completo e verdadeiro quanto mais tempo durar a exposição ao ácido³.

Aqueles que se decidem a fazer uma obra perpétua escolhem a morte como fim do processo. Os que possuem fé e os pretensiosos, porém, não deixam que tal simples evento individual – o falecimento – interrompa um trabalho que a todos se destina⁴. Alguns críticos denunciam a inconsistência dessa postura, pois a corrosão pelo ácido não seria mais necessária após esse tipo de acontecimento; outros sustentam que a morte, na verdade, seria uma condição mais coletiva do que a arte; a controvérsia não morre.

Em seguida, retira-se o betume com solvente químico (os naturalistas preferem espátulas, processo mais doloroso, porém, segundo os próprios, mais próximo da natureza da criação) e cobre-se o artista de tinta gráfica, cujo excesso é retirado com uma esponja para que somente nas partes corroídas infiltre-se a cor. Enfim, o artista dirige-se à prensa.

Se o criador não respeitar a ambigüidade do processo, em que ele e criação à primeira vista se confundem, o resultado ficará ambíguo e o público não saberá se a opção do artista ou um mero acidente de trabalho foram os responsáveis pela obra.

A ambigüidade que não pode ocorrer é a psicológica: entre o sentido universal de não se poupar no trabalho criativo (e perder a matriz, necessariamente corroída) e o narcisismo do modelo, o artista deve escolher. Inequivocamente⁵. De corpo inteiro.

¹ Discute-se, quando o artista inscreve no betume os seus próprios traços, se não se estaria diante de uma anacrônica forma de surrealismo ou de uma degeneração comercial da ficção científica.

² WILDE, O. Balada. Reading: Wooldridge, 1897.

³ CALLAS, M. Norma. Paris: Bellini, 1965.

⁴ RIMBAUD, A. Une Saison en Enfer. Bruxelles: Poot et Cie., 1901.

⁵ Tudo fracassou, lembre-se, quando a chapa de cobre não terminou limpa.

Bellum justum (little Bush, great Business)

I

bombas abrem olhos
sob a terra; não vêem a luz,
mas a taxa de juros;

bombas abrem olhos
sem a luz; não vêem a terra,
mas a taxa de juros;

bombas fecham a luz
sobre a terra; iluminados olhos
da taxa de juros;

bombas abrem a taxa de juros;
tempo
sem terra, sem luz, os olhos
 

II

a tevê liga o fogo e não vê serpentes nos ossos; a alfândega trafica o fogo
e a pele faz fronteira com as cinzas; o diplomata negocia o fogo e anexa
vísceras à adega; as armas elegem o fogo e fazem a campanha com crânios
ocos; a bolsa e a corte negociam o fogo e do que vive satisfaz-lhes a fumaça.

o fogo fuja aos homens para rir dos homens


III

: os olhos retornam aos ossos :

 

#

[CALCOGRAFIA]

Es tracta d'un tipus de calcografia, però estructurada ambiguament. L'artista selecciona la planxa de coure d'acord amb el tamany desitjat per a l'obra. Tot seguit, es cobreix de betum (el vernís actualment sols és utilitzat pels artistes acadèmics) i, amb un instrument de punta, inscriu els traços que desitja gravar. Totalment o no cobert de betum, el que pot dependre del tamany de la planxa o de la tria de l'artista (aquest punt encara nou fou elucidat pels teòrics), l'artista aplica en si àcid nítric¹o perclorat de ferro.

La regió que fou solcada amb l'instrument de punta (veritat és que espases i dagues són utilitzades només per aquells amb pretensions aristocràtiques²) sofrirà el procés de corrosió, molt més complet i vertader com més temps dura l'exposició a l'àcid³.

Aquells que es decideixen a fer una obra perpètua escullen la mort com a fi del procés. Els que tenen fe i els pretenciosos, però, no deixen que semblant simple esdeveniment individual - la defunció - interrompa un treball que a tots es destina⁴. Alguns crítics denuncien la inconsistència d'aquesta postura, puix la corrosió per l'àcid no seria més necessària després d'aquest tipus d'esdeveniment; altres sustenten que la mort, en veritat, seria una condició més col·lectiva que no pas l'art; la controvèrsia no mor.

Tot seguit, es retira el betum amb solvent químic (els naturalistes prefereixen  espàtules, procés més dolorós, però, segons els mateixos, més a prop de la naturalesa de la creació) i es cobreix l'artista de tinta gràfica, l'excés de la qual és retirat amb una esponja perquè sols en les parts corroïdes s'infiltre el color. Per fi, l'artista es dirigeix a la premsa.

Si el creador no respecta l'ambigüitat del procés, en el qual ell i la creació a primera vista es confonen, el resultat quedarà ambigu i el públic no sabrà si l'opció de l'artista o un mer accident de treball foren els responsables de l'obra.

L'ambigüitat que no pot ocórrer és la psicològica: entre el sentit universal de no estalviar-se en treball creatiu (i perdre la matriu, necessàriament corroïda) i el narcisisme del model, l'artista ha d'escollir. Inequívocament⁵. De cos sencer.

¹ Es discuteix, quan l'artista inscriu en el betum els seus propis traços, si no s'estaria davant d'una anacrònica forma de surrealisme o d'una degeneració comercial de ficció científica.

² WILDE, O. Balada. Reading: Wooldridge, 1897.

³ CALLAS, M. Norma. Paris: Bellini, 1965.

⁴ RIMBAUD, A. Une Saison en Enfer. Bruxelles: Poot et Cie., 1901.

⁵ Tot fracassà, recorde's, quan la planxa de coure no acabà neta.

[Traducció de Joan Navarro]    

[BELLUM JUSTUM (LITTLE BUSH, GREAT BUSINESS).]

I

bombes obrin ulls
sota la terra; no veuen la llum,
sinó la taxa d'interessos;

bombes obrin ulls
sense la llum; no veuen la terra,
sinó la taxa d'interessos;

bombes tanquen la llum
sobre la terra; il·luminats ulls
de taxa d'interessos;

bombes obrin la taxa d'interessos;
temps
sense terra, sense llum, els ulls

II

la tele encén el foc i no veu serps als ossos; la duana trafica el foc
i la pell fa frontera amb les cendres; el diplomàtic negocia el foc i annexa
vísceres al celler; les armes elegeixen el foc i fan la campanya amb cranis
buits; la borsa i la cort negocien el foc i del que viu els satisfà la fumassa.

el foc fuig dels homes per a riure dels homes

III

: els ulls retornen als ossos :

[Traducció de Joan Navarro]    

#

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |