8 poemes | sèrieAlfa núm. 107
Imatge: Joan Navarro
Adélia Prado
Eu
quero a fotografia,
os
olhos cheios d’água sob as lentes,
caminhando
de terno e gravata,
o
braço dado com a filha.
Eu
quero a cada vez olhar e dizer:
estava
chorando. E chorar.
Eu
quero a dor do homem na festa de casamento,
seu
passo guardado, quando pensou:
a
vida é amarga e doce?
Eu
quero o que ele viu e aceitou corajoso,
os
olhos cheios d’água sob as lentes.
Vull
la fotografia,
els
ulls plens d’aigua sota les lentilles,
caminant
amb vestit i corbata,
de
bracet amb la filla.
Vull
cada vegada mirar i dir:
estava
plorant. I plorar.
Vull
el dolor de l’home a la festa de noces,
el seu
pas cautelós, quan va pensar:
la
vida és amarga i dolça?
Vull
el que ell va veure i acceptar coratjós,
els
ulls plens d’aigua sota les lentilles.
[Traducció: Joan Navarro]
Quiero
la fotografía,
los
ojos llenos de agua bajo las lentillas,
caminando
con traje y corbata,
del
brazo con la hija.
Quiero
cada vez mirar y decir:
estaba
llorando. Y llorar.
Quiero
el dolor del hombre en la fiesta de bodas,
su
paso cauteloso, cuando pensó:
¿la
vida es amarga y dulce?
Quero
lo que él vio y aceptó corajoso,
los
ojos llenos de agua bajo las lentillas.
[Traducción: Joan Navarro]
Je
veux la photographie,
les yeux pleins d’eau sous
les verres,
marchant en costume et cravate,
le bras passé dans celui de sa fille.
Je veux chaque fois regarder
et dire :
il pleurait. Et pleurer.
Je veux la douleur de l’homme à la fête du mariage.
Son pas retenu, quand il a pensé
:
la vie est amère et douce ?
Je veux ce qu’il a vu et qu’il a
accepté courageux,
les yeux pleins d’eau sous les verres.
[Traduction : Dolors Català]
| a | entrada
| Llibre del
Tigre | sèrieAlfa
|