Un acostament a O: Llibre d'hores. Carles Mulet

Un acostament a O: Llibre d’hores | Carles Mulet Grimalt

O: Llibre d’hores és el punt d’arribada, o més bé encara una estació en el camí, d’un procés col·laboratiu de creació en el qual s’han embarcat, de ja fa uns anys, l’artista plàstic Pere Salinas i el poeta Joan Navarro. En aquest cas el projecte ha partit d’un poema de Navarro, “Els vèrtex de la O”, que van inspirar el quadern O a Salinas, les pintures del qual han suggerit, de retorn, el conjunt de poemes que conforma el llibre definitiu. Res més lluny, per tant que la mera suma de materials o la il·lustració d’un text literari amb unes imatges artístiques. Es tracta d’un procés de fecundació, de simbiosi i d’expansió creativa. Resseguir un cercle infinit, un avenc o espiral engolidora: cap endins, cap la commoció, cap a l’emoció vibràtil. Es tracta d’un material heterodox, d’una alambinada depuració lírica. Es tracta de forçar els límits de la comunicació, llençar senyals des d’un far mai no vist, amb un to i ritme abissal, críptic.

El mateix títol ja assenyala cap a aquest tret d’artefacte artístic singular: els llibres d’hores neixen a l’edat mitjana, com una derivació dels breviaris religiosos, per plantejar un camí iniciàtic privat, íntim, organitzats a partir de les hores litúrgiques que regien la pràctica de la devoció i la pregària diària, destinats als laics com a camí de salvació. I, a la vegada, eren uns llibres excepcionals, d’elaboració acurada, il·luminats amb belles xilografies.

D’acord amb tot això, ens trobem davant un llibre a la vegada humaníssim i sideral, que transita pel voraviu de l’indicible. Un llibre del qual no he trobat una manera millor de fer-vos-en una breu síntesi sinó a través de l’extracció d’un devessall enganyosament caòtic, d’un grapat de paraules i frases pouades del seu fluir continu, i enfilades a dins una seqüència o camí que té la intenció d’acostar-nos al seu arrim, al xuclador negre, al forat sense fons del misteri.

Des de l’ignot

abans de la paraula i la pintura: callades constel·lacions, pedra de llamp, / clap de terra / ràbia mineral / or, cel, negra fúria / despulles del fos / fred d’aram...

A dins del temps

el seu lloc i el seu curs / el fet inexorable / la desvelada soledat / desviure / absència i oblit / recer de la memòria...

Per la mirada

mirada de vidre, fixa / ull que omple la mirada de nit / ull que no dorm / fecund / mandorla / ametlla...

Des del cos

ombra i eco imprecís del cos / cossos a les fosques / el cos altres / ossos / llavis / mans / les formes del desig / la carn de l’ànima...

I la natura

arrels / llavors / pinyol / cossos celestes / gàbia del càntir / cascall / ou / riu / pou/ arbre / roca / font / cim i neu / arena / desert / aigües / aljub / avenc / incendi...

Transitar

veu / alfabet / escrius i reescrius / lent transcórrer / pensament / eco / vertigen / superfícies del poema / trànsit a l’arrel / tempteig de cavitat on dormita la mandíbula del silenci...

Cap a l’aurora

foc blanc / ullal d’aigua viva / capella buida / magrana encesa / somni i llum / música / vas / urna / receptacle / cèrcol / ala estesa...

Fins al lloc dels llocs

l’espai blanc del temps / espai del somni / petges d’àngel furtiu / oració / ofrena ...

I tornar al poema i mormolar: Mutter, ich bin dumm, i endinsar-s’hi.

Sí, aquest és el solatge d’una lectura atònita i encesa: Des de l’ignot, a dins el temps, per la mirada, des del cos i la natura transitar cap a l’aurora, fins al lloc dels llocs, i tornar al poema i mormolar: Mare sóc un ximple, i endinsar-s’hi.

O encara, si voleu, que el saber més difícil només cap dins l’úter, que la roda del temps no cessa mai de cantar l’anhel humà de meravella.

[Text llegit a la presentació d’O: LLIBRE D’HORES de Pere Salinas i Joan Navarro al Centre d’Art l’Estació de Dénia el dia 8 de maig de 2015.]

http://nausicanova.blogspot.com.es/p/blog-page_12.html