ÀNGELUS | Ricard Garcia
Amb delit.
Així és com acabo de llegir aquest diumenge Magrana de Joan Navarro. El llibre
és de 2004, ho sé, però ben bé és fresc com si acabés de sortir de les mans de
l’autor avui mateix. No és estrany, per tant, que Amargord
l’hagi volgut reeditar en una edició bilingüe que es titula Magrana · Granada de la qual n’ha tingut
cura la poeta Lola Andrés.
De cap a
cap, Com un llamp, l’he llegit. I és
que la poesia de Joan Navarro no només ens mostra com les paraules poden
contenir un cabal grandiós de bellesa, sinó que ens mostra que és amb les
paraules que també se’n pot crear, bellesa i vida: al moll de la paraula que dóna vida. Però a banda d’això, les
proses poètiques d’aquest llibre són un pou de saviesa. El llegia i m’havia
d’aturar una vegada i una altra perquè els textos, tots, em convidaven a
esmolar el pensament i a indagar a partir de proposicions plenes de llum.
Magrana il·lumina i obre camins de
manera que llegir-lo és com un esclat que et porta a mirar d’una manera nova.
Una frase o una breu indicació del poeta carregades de força i d’una intensa
bellesa són suficients per convidar el lector a enfilar el pensament i escalar
l’aire i la llum que ens contenen.
Llegir-lo avui ha estat com una
nova Anunciació: la de la terra que se’ns ofereix fèrtil i la llum de finals de
març, i també la de la paraula que ens conté i ens crea alhora. Per això i
perquè m’ha transportat a la primera vegada que vaig sentir la llum de l’Anunciació de Fra Angelico al convent de
Sant Marc de Florència, us en vull oferir aquest poema que Joan Navarro titula Àngelus. L’encapçala la citació Del tránsito a la luz de María Victoria Atencia
i diu el següent:
I els cels s’obriren, i les formes
dels boscos deixaren de titil·lar, i l’àngel posà als seus llavis el bes que el temps
llargament havia covat. El buit
deshabità l’obscuritat i es mudà on alenen les pluges píriques, el
mercuri de març, el cau de les galàxies, el goig dels núvols al cor del
migjorn.
I els cels s’obriren, i l’àngel li mostra la senda que porta a la casa il·luminada.
Ha estat aquest poema, però
podria ser qualsevol altre, la veritat és que he guixat tot el llibre.
Busqueu-lo i llegiu-lo, us esclataran a les mans i als ulls la paraula i la
llum com els robins rojos de la magrana. Quin goig!
| a | entrada | sèrieAlfa | Llibre del Tigre | varia | Berliner Mauer |