Diàleg fructífer. Alexandre Navarro

Diàleg fructífer | Alexandre Navarro

No resulta fàcil trobar un vaixell en plena navegació, una obra, amb característiques com aquesta en un temps com en el qual ens ha pertocat viure -o patir, o gaudir, que cadascú s'ho prendrà segons vulga. Es tracta d'una obra, literalment, literàriament i artísticament, excepcional. En primer lloc, perquè és única: sí, el que ens puga arribar a les mans és un reflex, o un espill, de l'original. Aquesta obra original serà, sempre, un llibre únic. I per a molts motius. Un original complicat perquè neix de quatre mans, o d'algunes plomes i alguns pinzells. Bé, d'un poeta i d'un pintor. Aquest doble gènesi ha provocat un autèntic centaure entre dos mons amb un resultat colpidor i gens corrent. Atenea nasqué del cap del seu pare adulta i armada. Atlas sostenia la volta celeste. Aquesta obra, avui, ha nascut adulta, armada i capaç de sostindre, un cop més, la solidesa de la creació literària i plàstica de dos autors en un autèntic tour de force contra si mateixos per a anar una mica més lluny en els seus propis límits artístics. Que no és fàcil, ni còmode, ni habitual, ni tantes altres coses. I tornaríem a dir que és un fet d'agrair en aquest temps, etc. Els responsables d'aquest fèrtil intercanvi, diguem-ho ja alt i clar, són un pintor, Pere Salinas (Barcelona 1957) i un poeta, Joan Navarro (Oliva 1951). El volum, admirablement editat, inusual i extraordinari, recull en un esforç amitger les obres pictòriques i els poemes que han creuat al llarg de dos anys els dos autors.

De la conjunció ambdós artistes, doncs, ha sorgit aquest magnífic llibre que aplega, acarats eternament, quaranta-sis obres pictòriques de Salinas i quaranta-sis poemes de Navarro. Aquesta obra començà "el 14 de maig de 2005 amb una pintura de Pere Salinas que va donar lloc a un poema de Joan Navarro" cinc dies més tard. Conclogué el 29 de març de 2007. I entre aquestes dues dates fou creat en estat de gràcia gairebé un beatus modern, de pintures acríliques i poemes manuscrits sobre paper de format 38 x 26 cm Remarquem açò perquè el lector puga fer-se una mínima idea, puga formar-se una vaga impressió, de la potència estètica de l'obra d'art, complexa i completa, de la qual els volums comercialitzats són un parcial reflex, car, ai las!, qui pot posseir avui un beatus, encara que siga actual? A més, l'obra compta amb un pròleg i una epifania a càrrec de Daniel Giralt-Miracle i d'Enric Sòria, respectivament, a tall de presentadors o d'introductors en aquest somni fet matèria de paraules i color. Al final del volum, en un apèndix, apareix la traducció castellana dels textos, per si de cas.

Pere Salinas manté en la seua trajectòria una potent relació amb poetes, amb la reinterpretació i plasmació visual d'obres d'autors com Goethe, Hölderlin, García Lorca, T. S. Eliot, W. H. Auden o el present Joan Navarro. També ha treballat les sensacions destil·lades a partir de peces musicals de Mozart, Dvorak o Schönberg. Alhora, ha estat un afortunat conreador dels llibres d'artista -autèntica conjunció entre el concepte de llibre únic, obra d'art i vehicle d'expressió- com Nàufrags, L'Olivera o El gran llibre de Frankfurt. Podem destacar la seua faceta com a investigador dels beatus altmedievals i d'altres còdex d'aquesta època, fet que ressona amb força en el cromatisme i en l'estructura de la seua obra.

Reconeix part de la seua tasca com aquella que "adapta el treball realitzat pels miniaturistes durant els segles X al XII al seu llenguatge plàstic". Realment, ens trobem davant d'un creador potent i sòlid en els seus plantejaments i resultats.

Aquest volum que avui presenta pot ser equiparat a una d'aquelles obres excel·lents i úniques amb què aquell temps ens ha obsequiat. De Joan Navarro, poc podem dir que no conega ja el lector de poesia, sent com és un dels més destacats autors de la generació dels 70 i una de les seves veus més sòlides del panorama literari de les nostres lletres. Entrà triomfalment en la Jerusalem llibresca el 1973 amb el premi V.A. Estellés per Grills esmolen ganivets a trenc de por. Cal destacar, igualment, obres com la magnífica Bardissa de foc (1981), La paüra dels crancs (1985) o la més recent Magrana (2004).

Potser cal recordar que dirigeix -en una el·lipsi espectacular i que demostra l'amplitud dels interessos i dels fruits del poeta d'Oliva, just a l'altre costat d'aquesta Correspondència- la revista digital SèrieAlfa. art i literatura, que podeu trobar a http://seriealfa.com. Semblant amplitud admira i commou.

Aquesta obra marca un punt molt sòlid en l'edició, per la qualitat i l'interès de la proposta, a més de la vàlua de cada artista per si mateix considerat i per la força del projecte conjunt. Podem recomanar-lo sense embuts i amb l'íntima convicció que aquesta obra formarà part del corpus secret i imprescindible dels amants del gaudi artístic. Com un vaixell tot just iniciada la navegació.

Paraula, paraula i imatge o imatge i paraula. Al principi, encara que no ho diu així Joan l'Evangelista, fou la imatge. Que fou creada per Pere. I la imatge creà la paraula. La paraula de Joan, el poeta. El resultat el teniu a les vostres mans.

[Lletres Valencianes, nº 25]